1- Història

1.1- La relació del riu i la ciutat en les diferents èpoques

1.2- Les riuades

1.3- Els oficis

1.4- Els aplecs

1.5- Llegendes

1.6- Els fets

2- Medi Natural

2.1- Vegetació de ribera

2.2- Fauna de ribera

2.3- Bolets de ribera

2.4- La Mitjana

2.5-  Els Aiguamolls de Rufea

3- El cabal ecològic i la qualitat de les aigües delriu al seu pas per Lleida

La ciutat de Lleida, neix al mig d'una plana al·luvial de terres fèrtils, formada pels sediments que el riu ha anat dipositant al llarg del temps. La història de la ciutat es troba vinculada des dels seus inicis amb el riu, el qual li és font de vida i de riquesa. Nombroses matèries primeres per la vida dels primers pobladors són extretes de la seva ribera: llenya per escalfar-se, fruits, llavors, pesca i  caça, herbes remeieres, materials per la construcció de les primeres cases, etc.

Ibers (Iltirta o Iltirda de les darreries del segle V a.C. fins al segle II a.C)

Lleida, capital dels ilergetes de nom Iltrida o Iltrirta, era un poblet emmurallat a dalt de la Roca Sobirana (on actualment es troba la Seu Vella). L'extens territori circumdant comptava amb  4 rius: el Segre, el Cinca i les Nogueres (la Pallaresa i la Ribagorçana), a la ribera dels quals es cultivava cereal i llegums com blat,  mill, ordi, civada, llenties, faves i pèsols, i amb ramaderia, amb cabres i ovelles principalment. També es troben evidències d'activitat pesquera en aquesta època (hams i pesos a les riberes dels rius).

En quant a comunicació, el vial fluvial Ebre-Segre era una important via de transport que aprofità influències colonials.

Arribada dels romans a Catalunya (segle II a.C. fins al segle I a.C)

Tot i que la majoria dels pobles ibers del territori es va adaptar a la dominació romana, poques poblacions, com és el cas dels Ilergets (Lleida), es van revoltar.

Durant la guerra, entre els ibers i els romans, el riu Segre va donar més d'un mal de cap al mateix Juli Cèsar. L'any 49 a.C. una riuada va destruir dos ponts provisionals de fusta que l'exèrcit romà havia construït per poder conquerir la ciutat de Lleida. L'exèrcit romà quedà dividit en dues parts i la conquesta de la ciutat es retardà.

Romans (Ilerda del segle II a.C. al segle V)

El riu Segre continua essent per als romans una principal via de comunicació i comerç amb altres ciutats i una font d'alimentació per als natius de la ciutat.

El pont era un pas obligat que Roma havia de fer per a l'expansió del seu territori. L'any 47 a.C. apareix la primera menció de què el pont ja s'havia construït en les memòries de Juli Cèsar.

Les termes públiques: una institució fonamental en la societat romana. També van ser presents a Lleida, construïdes a prop de l'antiga llera del riu Noguerola i del Segre, per la captació i evacuació de les aigües. Van ser construïdes, amb tota probabilitat, durant l'últim terç del segle l d.C. (70-100) i encara se'n poden observar restes al carrer Cardenal Remolins.

Visita de les antigues termes romanes de Lleida en 3D

Els primers recs al Segrià, es creu que són de l'època romana, tot i que, els ilergetes ja aprofitaven les aigües dels rius per al reg.

Els visigots (Del segle V a l'any 720)

Durant aquesta època, la ciutat de Lleida, pateix un període de decadència en el que hi ha molt poca informació. Tot i això, es tenen evidències que el riu Segre va seguir sent una via de transport i comerç i una font d'aliment per als pobladors de la ciutat.

Els musulmans (De l'any 720 al 1149)

Lleida, per la seva situació geogràfica i per les vies de comunicació (entre elles el riu Segre), continua sent una ciutat d'importantíssim valor per als musulmans.

Milloren les tècniques de rec romanes i dissenyen la séquia de Fontanet, la séquia d'Alcarràs i part del recorregut de l'actual séquia major o de Pinyana. Es coneix molt poc sobre el model de gestió d'aquesta xarxa hidràulica, però sí que és remarcable el pes de l'administració pública en la societat musulmana.

La construcció d'aquestes séquies va permetre regar zones semiàrides i transformar-les en hortes productives. Va ser el primer pas d'una transformació del paisatge tal com és avui en dia.

Feudals

Durant l'edat mitjana, es defineixen les bases sobre les quals es configurarà el sistema hidràulic d'aquesta zona que ha arribat fins avui. A partir de la conquesta cristiana de la ciutat, l'any 1149, profundes transformacions acaben afectant l'antiga organització musulmana. Les fonts feudals, del segle XII, adopten el concepte de cavaséquia, que feia referència a un càrrec públic que tindria com a missió el bon govern de la séquia.

Durant aquesta època augmenta considerablement la zona de regadiu de les terres de Lleida, tot ampliant les séquies de Fontanet i Torres, i construint nous braçals al canal de Pinyana: la séquia de Cap, la séquia Primera i la séquia Segona.

Al voltant de les principals séquies, es posen en funcionament importants infraestructures hidràuliques, com els molins (Moli de Sant Anastasi, Moli de Cervià) o les adoberies.

D'aquest moment tenim les primeres referències de la baixada de rais de fusta pel riu i de l'existència de serradores que alimentaven una important indústria de fusta. També es té constància de l'existència de pescadors fluvials i de passos de barca.

Època moderna

El constant creixement de la ciutat de Lleida es veu cada cop més afectat  per les riuades periòdiques, causant la constant  restauració del pont, l'habilitació de palanques, o la instal·lació de  passos de barca.

Per protegir la ciutat de les riuades, s'opta per construir un mur de contenció a finals del segle XVIII, amb l'arribada de Luis Blondel, polític del corregiment de Lleida. Així doncs, es va aixecar un mur, que s'estenia 500 m aigües avall des del pont Major (pont vell)  i que va trigar dos anys a acabar-se. Una vegada finalitzat el mur el van anomenar la Banqueta. A partir del segle XIX, la Banqueta va passar a dir-se Avinguda Blondel en commemoració al marquès de Blondel.

En el mateix període, finals del segle XVIII, es construeix el Dipòsit del Pla de L'aigua, que permet als ciutadans disposar d'aigua potable, la qual havien d'anar a buscar a les fonts monumentals que es trobaven distribuïdes per la ciutat.

Època contemporània

A principis del segle XX, a Lleida es construeix el canal de Seròs i l'assut de la Mitjana, per derivar l'aigua del riu a l'esmentat canal per tal de conduir l'aigua a la Central Hidroelèctrica de Seròs i així, produir electricitat.

La construcció de l'assut de la Mitjana, juntament amb la regulació dels cabals d'aigües amunt, condiciona la consolidació del bosc de ribera de la Mitjana.

D'altra banda  la construcció del canal de Serós va permetre que, els regants de la séquia de Torres, rebessin l'aigua suficient per regar les seves terres.

L'any 1944 es va inaugurar el pont "vell" al mateix punt on hi havia hagut successivament diferents estructures.

Amb l'arribada de la industrialització i, sobretot, durant la segona meitat del segle XX, les riberes van anar perdent protagonisme, van anar desapareixent els oficis estretament lligats al riu i es van abandonar les ribes.

Època  actual

L'Ajuntament de Lleida, va emprendre tasques de recuperació d'espais naturals de ribera del municipi, d'alt valor ecològic, com el Parc de la Mitjana i els aiguamolls de Rufea, els quals estaven abandonats. Es va fer una restauració ecològica i una recuperació paisatgística que van permetre recuperar les comunitats naturals pròpies de la zona i també els valors socials i culturals.

L'any 1996 es va fer una reordenació del riu Segre, al seu pas per la ciutat, construint-se el Parc Fluvial del Segre. Es va canalitzar i enjardinar la zona urbana del riu, i es va construir un mur al marge esquerre del riu (Cap-Pont).

Actualment Lleida compta amb 6 ponts i 4 passarel·les que permeten l'accés de la població a les 2 ribes del riu.

L'any 1997, van començar les obres de restauració de l'edifici del Molí de Sant Anastasi que van finalitzar l'any 2008 i actualment és una de les seus del Museu de l'Aigua de Lleida, conservant encara tota la seva maquinària.

Una altra construcció actual destacable vinculada amb el riu, és la depuradora d'aigües residuals de Lleida, en funcionament des de l'any 1994, i la qual es va ampliar l'any 2010. Aquesta infraestructura depura les aigües residuals de la ciutat que arriben a través d'un col·lector subterrani, abans d'abocar-se al riu, al sud del municipi.

En l'actualitat es continua amb l'extracció de graves i arenes en diferents punts de la llera del riu.

Vista aèria del Segre al seu pas per Lleida

Blau: Parc natural del Segre

Roig: La Mitjana

Inici

Fons:

Els primers pobladors.

Ibers (Iltrita o Iltrida de les darreries del segle V a.C. fins al segle II a.C:)

http://xtec.net/recursos/socials/ibers/index.htm

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/01ilergetes.html

Arribada dels romans a Catalunya (segle II a.C. fins al segle I a.C)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/romans.html

HIJOS BITRIAN, F.J.;(1999).El rio Segre en Lleida, Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, nº 47 Vol.II

Romans (Ilerda Del segle II a.C. al segle V.)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/02romans.html

http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20051213/03.htm

http://www.paeria.es/arqueologia/rv/indexrv.htm

http://www.paeria.es/arqueologia/articles/article12.htm

SOL, R.; TORRES, C.; (1993). El Pont de Lleida, una  historia d’imatges. Lleida: Dilagro S.A

ARGILÉS I ALUJA, M. Caterina.; Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d'obra de la seu. Lleida: Servei de Publicacions Universitat de Lleida, TESITEX, S.L.

Els visigots (Del segle V a l'any 720)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/03visigots.html

Àrabs Medina Larida (De l'any 720 al 1149)

http://www.xtec.cat/~jjordan/lleida/abans/04arabs.html

ERITJA, X. (2006). Records d'un rec urbà: la sèquia de Fontanet i el molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta. Lleida: l'Institut Municipal d'Acció Cultural : l'Ajuntament

VICEDO, E.; ALDOMÀ, I.; ERITJA, X.; FEIXA, C.; FOMS, J.; GONZALEZ, J.; MARTÍNEZ, J.M.; MORELL, R.; BOIXADERA, J. (2006). Els Canals de Pinyana i Fontanet : l'aigua com a factor transformador de la regió de Lleida. Lleida: Pagès

TORRES GRAELL, M.C.; SOL i CLOT, R. (1974). Historia de un canal : 1147/1974. Lleida

Època feudal

TORRES GRAELL, M.C.; SOL i CLOT, R. (1974). Historia de un canal : 1147/1974. Lleida

PANADÉS i MARSELLÉS, I.; ESCOLÀ i PONS, M. (1990). La Sèquia de Torres i el regatge al Baix Segre. Torres de Segre: l’Ateneu

ERITJA, X. (2006). Records d'un rec urbà : la sèquia de Fontanet i el molí de Sant Anastasi o de Vilanoveta. Lleida: l'Institut Municipal d'Acció Cultural : l'Ajuntament.

Epoca moderna

HIJOS BITRIAN, F.J.;(1999). El rio Segre en Lleida, Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, nº 47 Vol.II

SOL, R.; TORRES, C.; (1993). El Pont de Lleida, una  historia d’imatges. Lleida: Dilagro S.A

http://cultura.paeria.es/ca/patrimonindustrial/museuAigua/index.aspx

Les riuades són un fenomen cíclic, provocat quan gran quantitat de pluja cau de forma concentrada en el temps a diferents punts de la conca, de manera que la llera no pot canalitzar tot el cabal que li arriba, i es desborda.

El control del nivell dels embassaments aigües amunt (Oliana, Canelles, Sant Antoni, Camarasa...), així com la canalització del riu,  juguen un paper fonamental en la previsió de les inundacions i en evitar-les en molts casos.

No obstant això, al llarg dels anys, Lleida s'ha vist afectada per nombroses riuades. El quadre 1.2.1 recull les riuades de les quals es disposa informació.

Placa situada als camps elisis

Font: UdL

Desperfectes al pont.

Fonts:

Font: HIJOS BITRIAN, F.J.;(1999). El rio Segre en Lleida, Revista del colegio de ingenieros de caminos, canales y puertos, nº 47 Vol.II

Font: SOL, R.; TORRES, C.; (1993). El Pont de Lleida, una  historia d’imatges. Lleida: Dilagro S.A

Font: PASSOLA i TEJEDOR, A.;(1995). Oligarquía, municipio y corona en la Lleida de los Austrias, Universitat de Lleida. Departament de Geografia i Sociologia

Inici

Fins a mitjans del segle XX, el riu Segre estava molt lligat a la vida dels lleidatans, els quals aprofitaven al màxim els recursos que els hi donava.

A les ribes del nostre riu es realitzaven tota mena d’activitats econòmiques relacionades, directa o indirectament, amb el riu, la majoria de les quals avui en dia han desaparegut.

Podeu consultar un recull d'elles en aquest enllaç.

inici

L’aplec del caragol té els seus inicis l’any 1980, quan prop de 12 penyes van improvisar un aplec de caràcter informal a la llera del riu.

Des d'aleshores, l'aplec del caragol ha esdevingut un referent dels esdeveniments  festius-gastronòmics  de ponent. Es realitza el cap de setmana següent a la Festa Major del mes de maig, als Camps Elisis.

En la 31 ª edició de l’aplec del caragol, l’any 2010, es van consumir 12 tones de caragols; es van superar 2000.000 visitants i van haver 100 penyes amb 12000 penyistes.

inici

La primera fira, de la qual es té constància a Lleida, va ser autoritzada per Jaume I el Conqueridor, realitzada el 29 de setembre de 1232, i va durar 10 dies.

La Fira es realitzava a l’areny major del riu Segre, que era un terreny espaiós i lliure d’obstacles. Era una fira on es podia adquirir tota classe d'animals, fruites de la terra i instruments per batre. A mitjans del segle XIX, la fira es va convertir en un lloc de compra i venda de ramaderia.

La Fira, l’any 1955, es trasllada als Camps Elisis i es transforma en una exposició de maquinària agrícola i productes agropecuaris. La Fira de Sant Miquel en l’actualitat és una de les més importants en l'àmbit estatal.

inici

L’Aplec de Butsènit se celebra, tradicionalment, el diumenge següent al 8 de setembre.

En temps antics, la participació era multitudinària, es té documentació on surt, que l’any 1863, van anar al santuari de l’horta uns 8000 fidels vinguts de les comarques del Segrià, les Garrigues i les terres de l’Aragó, per celebrar l'Aplec.

L'Aplec, consistia en una missa major seguit de jocs i  ball de  sardanes. A continuació,  es realitzava un dinar de germanor als voltants de l’ermita i prop del riu Segre. Finalment es resava un rosari al santuari i entre presses i cants tothom tornava cap a casa.

Avui, l‘Aplec, encara manté viva la  tradició per a tots aquells i aquelles que volen gaudir de la festa a l’horta lleidatana.

inici

L'Aplec de Grenyana, se celebra als voltants de l'ermita situada al marge esquerre del riu Segre, vora les comportes de la Canadenca.

De fet, se celebraven dos aplecs, el primer tenia lloc el dia 25 de març i l’altre  el segon diumenge, desprès del dia 8 de setembre.

Avui, l’Aplec, té una durada de tres dies, amb actes esportius, culturals, festius i religiosos, amb una missa major, en honor de la Verge.

inici

A partir del segle XI, a la ciutat de Lleida, va anar agafant força la confraria dels cavallers i gentilhomes de la ciutat de Lleida.

El dia de Sant Jordi, a la plaça de Sant Joan, es realitzava un torneig a peu de cavalleries multitudinari. El penúltim diumenge de carnestoltes, es realitzava un altre per a les justes. Una vegada finalitzats els tornejos, a la nit, es realitzava una festa.

El camp d’entrenament que utilitzaven els cavallers, estava situat a l’Areny de Cappont, a la vora de la séquia de Torres i posteriorment, es va construir un altre a l’altra banda del riu Segre, a la vora del convent del Carme.

inici

Durant l’Edat Mitjana, com a forma de purificació per haver comés algun delicte, es condemnava als culpables a morir ofegats al riu Segre.

El febrer de 1485, una noia anomenada Valentina Guarner, va ser acusada de Bruixa, metzinera i homeiera. Per aquest motiu, la van condemnar a morir ofegada al riu, davant l’edifici de la Paeria i, després, a ser cremada a l’areny del barri de Cappont. En aquells temps, es creia, que quan feies morir a un delinqüent ofegat a les aigües i després cremat, s’expurgava l’ànima del pecador/a i s’esborrava el testimoni del maligne, condemnant a la seva ànima a l’oblit.

inici

Segons ens conta la llegenda, quan Herodes, Herodies i Salomé, van marxar de Jerusalem, van fer cap a Lleida. Una nit, en la qual el riu estava gelat, Herodies va tornar a demanar a la seva filla que ballés per a Herodes damunt del gel del riu Sícoris (Segre). Salomé va acceptar la proposició de la seva mare i en posar-se damunt del gel, es va trencar i va caure dins de l’aigua gelada. Les baixes temperatures van fer que el gel es tornés a tancar ràpidament, degollant a la jove per el mateix punt, on anys abans, havia estat degollat Sant Joan Baptista.

Conta la llegenda, que per això, es va construir l’antiga església de Sant Joan a la vora del riu, allí on va morir Salomé, per honrar a Sant Joan Baptista.

Després de la revolució de 1868, es va decidir ampliar la plaça, el que va suposar la destrucció de l’antic temple i la construcció de l'actual, encapçalant la nova plaça.

inici

La llegenda de l’home de la tramada (o raier) ens diu, que un dia, baixava pel Segre amb un rai tot carregat de taulons i bigues. El riu anava amb més cabal del normal, tot i això, es va llençar a l’aventura i va decidir baixar cap a Lleida. El cabal va anar augmentant progressivament, i el raier havia de fer esforços sobrehumans per controlar l’embarcació, exposant-se a tot tipus de perills.

El raier, que era molt devot a la Mare de Déu, quan ja no li van quedar més forces per seguir lluitant, s’abandonà a ella i deixà la tramada a mercè de les enfurismades aigües. L’embarcació era com una joguina de les ones i només un miracle el podia salvar.

L’home, serè i confiat, es va agenollar i amb tota la força dels seus pulmons va exclamar:

–Oh, Verge de Roser, salveu-me, si em convé! Poseu remei al meu abast. Si moro us encomano la meva muller i els meus fills, però si em feu sortir d’aquesta dura prova, jo us prometo de cor que cada dia passaré el rosari amb tots els de casa i seré el més ferm pregador de la vostra devoció predilecta.

Tot just va acabar de dir aquestes paraules una onada terrible va alçar la tramada i el raier. L’home ho perdé tot de vista. Quan va obrir els ulls, es trobava damunt l’herba d’una mitjana, a la vora del Segre i a no gaire distància de Lleida.

Llavors, amb el cor ple d’agraïments es llevà, sense deturar-se enlloc, va pujar al convent dels Pares Dominics i va oferir el seu vot a la Mare de Déu del Roser, allí venerada pels lleidatans.

inici

L’any 1147, el compte Ermengol VI, travessava la Noguera Ribagorçana, per ordre d'en Ramon Berenguer IV, emprendre la conquesta del Segrià i de Lleida.

A mesura que s’anava veient clar, que les tropes cristianes arribarien un dia o altre a conquerir la ciutat, una muller de l’alta noblesa, va amagar dues peces de gran valor al marge esquerre del riu Segre. Aquestes peces mai van ser trobades.

Aquesta llegenda s'explicà de boca en boca durant molts anys per explicar el nom de la partida Copa d’Or.

inici

Durant l’època de la construcció del canal de Seròs i l’assut de les comportes, 1912-1914, es podien veure entre els treballadors una mena de cowboys, a cavall, revòlver i barret seguint l’estil americà. Aquests eren sobreestants canadencs que s’encarregaven de les feines bàsiques de supervisió i mantenir l’ordre. Alguns d’ells havien estat treballant anteriorment en la construcció del canal de Panamà.

inici

L’any 1975, s’instal·la a la zona del parc de la Mitjana, una mena de Robinson modern, exllenyataire, exminer asturià retirat per silicosi, tot i que encara era jove. Es deia Jaime i vivia sobre un turonet d’arena en una barraca camuflada i semisoterrada. Disposava d’un hortet, un pou i una bassa, tot envoltat per una mimètica estacada de saulics i canyes que feia invisible el curiós conjunt. Tenia sempre encès un transistor i es desplaçava en bicicleta per Lleida.

La riuada de 1982 no va aconseguir fer fora al Jaime, però els freqüents conflictes amb els veïns de la zona l’obligaren a buscar un nou assentament més tranquil l’any 1985.

inici

L’any 1982, Lleida va ser devastada per una gran riuada. L’aigua va afectar el magatzem municipal de l’antiga “Nitris”, a la partida de Butsènit, aixopluc i casa del Marraco.

Lleida, va donar per mort al nostre estimat personatge i, fins i tot, van sortir als diaris les melancòliques notícies de comiat. Dies després, es va conèixer la bona notícia: lo Marraco havia sobreviscut, tot i que amb alguns desperfectes. Una columna del magatzem, va fer que no anés aigües avall, com gaire bé, tots els elements del magatzem: carrosses, automòbils i altres elements que van tenir una trista fi.

inici

És un dels incidents més tràgics de les nostres terres. L' 11 de setembre de 1921, durant  l’Aplec de Butsènit, es van congregar a la banda dreta del riu, centenars de persones vingudes de tot el territori.

Durant tot l’Aplec, els actes van transcórrer amb normalitat, fins que després de resar el rosari, va arribar el moment de tornar a casa. La gent, que vivia al marge dret del riu, van anar tornant amb caravana cap a casa i, els del marge esquerre, ho feien amb la barca de sirga que creuava de Butsènit a Montoliu.

El barquer va anant fent nombrosos viatges, amb molts problemes per evitar que no puges més gent a la barca de la que podia aguantar. Al voltant de les 7,30 de la tarda, van pujar unes 60 persones tot i la insistència del barquer de rebaixar el nombre de persones fins al proper viatge.

Quan la barca va començar el viatge, van haver-hi unes quantes persones que van pujar a l’embarcació, provocant un moviment brusc de vaivé. El barquer, intentant, parar aquest moviment es va aturar en una tolla del Segre de 3 m de profunditat. En aquell punt l’embarcació va bolcar, i, donat que molts no savien nedar, al no tocar els peus a terra, van morir 33 persones.

Avui en dia, aquesta tragèdia encara es recorda a les partides de vora el riu. Davant l'ermita de Butsènit es troba un monument commemoratiu en record a les víctimes d'aquell dia.

inici

Caritat Palau, de la Torre Mercadé, ens recorda un fet miraculós: un dia, la riuada del Segre va emportar-se una nena amb el seu bressol. La mare, que va veure el fet, va encomanar-se a la Verge de Grenyana, i la nena va ser salvada del riu. El bressol es va convertir en un vaixell miraculós. Tota la partida va donar gràcies a la Mare de Déu per aquest fet.

inici

El Pont del Boc, data del segle XVI, i és recordat per haver estat una zona de reunió de bruixes. Josep Lladonosa ens relata en el seu llibre, “Història de la ciutat de Lleida”, com l’any 1627, diverses dones de Lleida foren acusades d’adoradores de Satanàs, en la figura del Boc. L’autor, explica que les bruixes es reunien al planell de Gardeny o al riu Femosa, vora Artesa de Lleida, “al pont apel·lat del Boc de Biterna”.

inici

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; CURCO i PUEYO, J.; (1989-1990).Segria, Fets, costums i llegendes. Lleida: Virgili i Pagès

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (2005). El Segrià : un país de llegenda. Lleida: La Mañana

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (2004). 500 històries i llegendes lleidatanes. Lleida: Pagès

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (2000). Llegendes de Ponent. Lleida: Diario la Mañana: Diputació de Lleida : Fecsa-Endesa

CASTILLÓN ZAZUCA, J.; (2002).Histories i llegendes de Lleida. Lleida: Pagès.

CASTILLÓN ZAZUCA, J.; (1992).Historias i lleyendas de Lleida. Lleida: Diario La Mañana.

FIGUERAS i BELLMUNT, J.; (1992). Llegendes lleidatanes. Lleida: Diario  La Mañana

GAYA FUERTES, A.M.; (2008). La Nostra cultura : art, festes, llegendes i tradicions populars a Lleida. Lleida : Edicions de la Universitat de Lleida: Institut de Ciències de l'Educació, 2008.

http://www.aplec.org/

inici

El riu a Lleida, crea unes condicions microclimàtiques especials al seu entorn, d'humitat, de temperatura, d'insolació, de flux de vents, etc. Aquest fet, permet el desenvolupament d'un ecosistema de ribera que contrasta, les condicions eixutes dels voltants, amb els ecosistemes característics de climes semiàrids.

2.1- Vegetació de ribera

La presència, del riu a Lleida, porta associat el desenvolupament d'una vegetació de ribera, que contrasta fortament amb la vegetació originària de la plana de Lleida, pròpia d'un clima semi-àrid, i la vegetació arvense, pròpia dels espais de l'horta.

A causa de la presència, d'aigua abundant i de sòls fèrtils i humits, la vegetació de ribera es caracteritza per tenir tota una sèrie d'adaptacions, per poder aprofitar al màxim aquesta aigua. Així, les fulles dels arbres i arbustos, són grans i tendres, perquè no han de protegir els estomes per evitar perdre aigua, com fan altres plantes de llocs secs com el timó o el romer, amb les fulles molt més petites i endurides. Al disposar de tanta aigua i nutrients, també creixen molt  ràpidament. Un àlber pot assolir els 15 metres d'alçada i una capçada ben desenvolupada en 10 o 15 anys, mentre que una alzina necessita entre 50 i 100 anys per desenvolupar un bon port. Tanta abundància de nutrients també afavoreix la diversitat, i així, el bosc de ribera, es caracteritza perquè trobem diferents tipus d'arbres que conformen l'estrat arbori i nombroses lianes i arbustos al sotabosc.

La vegetació de ribera està formada per un ric mosaic d'ambients on destaquen els boscos de ribera, però també hi trobem els canyissars i bogars, els codolars, els tamarigars, els prats humits, etc. El conjunt de plantes que trobem, sovint associades, vivint en unes mateixes condicions ecològiques, s'anomena, comunitat vegetal.

La comunitat vegetal predominant al bosc de ribera de Lleida és la Rubio-Populetum Albae, amb espècies característiques com els salzes (Salix alba, S. Purpurea), xops (Populus nigra, P. Canadiensis), albers (Populus alba), freixes (Fraxinus angustifolia) i verns (Alnus glutinosa), i espècies arbustives com l'esbarzer (Rubus sp.), les lianes (Humulus lupulus, Hedera helix, Cynanchum acutum.), i el tamariu.

Catàleg florístic clica aqui per accedir a les fitxes de les espècies més característiques del bosc de  ribera de la Mitjana

inici

L'ambient fluvial és un hàbitat ric i divers per nombroses espècies de fauna que troben refugi i aliment a les bardisses, entre la fullaraca o a les zones amb aigües poc fondes on creixen les plantes aquàtiques. La seva diversitat destaca  per la presència d'ocells forestals i d'aus aquàtiques migratòries, així com per l'abundància de mamífers. Però cal alertar també, sobre la degradació de la comunitat faunística més lligada a l'aigua, amenaçada per peixos exòtics introduïts per la pesca, o el declivi continu dels amfibis per la manca d'espais de reproducció adequats.

AUS:

Les aus formen el grup faunístic més fàcil d'observar. Moltes són diürnes, són fàcils de veure i les trobem a tots els ambients. A l'ecosistema fluvial destaquen els ocells forestals, més petits i que s'amaguen entre la vegetació, però molt característics, com el teixidor (Remiz pendulinus), el rossinyol bord (Cettia cetti), la bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta), el picot garser (Dendrocopos major) o el colltort (Jynx torquilla).

Els ocells aquàtics, anàtids, ardeids, ràllids, limícoles i d'altres, les podrem observar surant al mig del riu, o atalaiades a una vora esperant per pescar un peix o capturar algun insecte. Destaquen, l'anec coll-verd (Anas platyrhynchos), el cabusset (Tachybaptus ruficollis) el bernat pescaire (Ardea cinerea), l'agró roig (Ardea purpurea), el martinet blanc (Egretta garcetta), la gallineta d’aigua (Gallinula chloropus), la fotja (Fulica atra), el blauet (Alcedo atthis), el becadell comú (Gallinago gallinago), la xivita (Tringa ochropus), o el rascló (Rallus aquaticus). Alguns d'ells, hi són presents tot l'any, però molts d'altres els trobarem especialment a l'hivern quan migren des dels països més freds centroeuropeus, per passar l'època freda en llocs més benignes.

Especialment a l'hivern també podrem observar grans concentracions d'ocells que s'agrupen cap al vespre en els anomenats "dormiders", per tal de passar la nit tots junts i d'aquesta manera, estar més protegits. Així, quan es pon el sol, podrem veure com els arbres de ribera, els canyissars o els marges del riu es van omplint de grans quantitats de corbmarins (Phalacrocorax carbo), tudons (Culumba palumbus),  gavines (Larus ridibundus) o estornells (Sturnus vulgaris)

PEIXOS:

Els barbs (Barbus graellsii), la madrilla (Chondrostoma toxostoma) i la Carpa (Cyprinus carpio)

AMFIBIS I REPTILS:

Els amfibis estan patint una forta regressió a tota la plana de Lleida, especialment per la desaparició de punts d'aigua permanents i de qualitat on poder reproduir-se. És per això que cada vegada és menys freqüent escoltar el "rau rau" de les granotes o trobar capgrossos creixent en una tolla. A les basses marginals que no estan connectades amb el riu, perquè els peixos es mengen els ous i els capgrossos dels amfibis, podem trobar la granota comuna (Rana perezi) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes).

També podrem observar els rèptils més lligats als ambients de ribera com la  serp d’aigua (Natrix maura) o la serp verda (Malpolon monspessulanus) i també, sovint prenent el sol a les pedres del costat de l'aigua, la tortuga d'aigua (Mauremis leprosa). No s'ha de confondre, amb la cada vegada més abundant, tortuga de florida (Trachemys scripta), que és una tortuga exòtica amb gran capacitat d'adaptació i desplaça a la tortuga autòctona. Aquesta espècie exòtica s'escapa de la seva captivitat o és alliberada per les persones que l'han tingut a casa com a mascota.

MAMIFERS:

Els mamífers son un grup faunístic difícil d'observar perquè tenen hàbits nocturns i sovint no surten fins que és fosc, i a més s'aparten dels indrets amb molta freqüentació. No és difícil, però, poder observar els rastres que deixen al seu pas: petjades, excrements, restes de menjar, caus o furgades. Aquestes es troben fàcilment al voltant del riu, on acudeixen a la recerca de menjar, d'aigua o com a corredor de pas de dispersió entre les àrees de cria i descans i les d'alimentació.

El riu Segre és un bon corredor territorial pel qual circula la guineu (Vulpes vulpes), el teixó (Meles meles), el senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta) i la llúdriga (Lutra lutra). Els boscos de ribera de Lleida, també són un bon espai on s'amaguen nombroses espècies de ratpenats, que utilitzen els forats i les cavitats dels arbres més grans per protegir-se i surten a la nit a la caça dels insectes que sempre són abundants a les zones amb aigua.

Catàleg faunístic clica aquí per accedir a les fitxes de les espècies més característiques del bosc de ribera de la Mitjana.

Inici

L'elevada humitat, l'abundància de troncs, branques mortes i fullaraca, fan que el bosc de ribera sigui un ecosistema ric en fongs. Els fongs son majoritàriament saprofítics i es nodreixen de la matèria orgànica morta intervenint en el procés de descomposició i afavorint que els nutrients tornin al sòl i estiguin de nou disponibles per les plantes, pel seu creixement. Els boscos de ribera no són especialment coneguts pels boletaires, excepte per ser l'indret on tradicionalment s'han collit els "bolets de xop" o les gírgoles. Però, segons les prospeccions del grup de micologia de l'IEI, es poden trobar més de 120 espècies diferents, entre les quals, hi ha espècies com la guita de bruixa o el bolet de tinta.

Catàleg de bolets clica aquí per accedir a les fitxes de les espècies més característiques del bosc de ribera de la Mitjana

inici