Regidories d’Urbanisme, Mobilitat, Serveis Urbans, Horta, Habitatge i Transició Ecològica

Habitatge i Transició Ecològica

Et trobes a:///

Habitatge i Transició Ecològica

Els Aiguamolls de Rufea

Els Aiguamolls de Rufea són una zona humida d'interès ecològic i social. DSCF3422 Estan situats prop de l'ermita de Butsènit, a mig camí entre la Mitjana i l'embassament d'Utxesa. Els aiguamolls formen part de les zones humides disperses per la plana de Lleida.

Les extraccions d'àrids, que fins als anys 80 es van fer a la zona, van crear diverses basses, ja que el nivell freàtic és molt proper a la superfície. Després, les basses van ser reblertes parcialment amb runes i restes de construcció, escombraries, etc. L'espai es trobava, doncs, en un nivell de degradació important, amb un fort impacte paisatgístic. A poc a poc, el canyissar i les altres plantes de ribera han anat recolonitzant l'espai entre clots i runes.

La restauració dels aiguamolls

En els darrers anys, les actuacions de conservació de la natura han DSCF3427 anat més enllà de la preservació dels espais naturals d'alt interès ecològic. La restauració ecològica i la recuperació paisatgística d'espais degradats permeten recuperar espais de menor valor natural i dotar-los novament del seu valor ecològic. Es recuperen les comunitats naturals pròpies de la zona i també els valors socials i culturals.

En aquest marc, les actuacions als Aiguamolls de Rufea, han volgut recuperar, paisatgísticament, aquest 'indret. Es tracta d'un espai amb llacunes fluvials i prats humits vinculats a la dinàmica del riu, amb la consolidació del bosc de ribera i la presència de fauna. Aconseguir, finalment, la recuperació dels aiguamolls per a la ciutadania i, especialment, per a usos naturalistes i educatius.

Els valors i la riquesa dels aiguamolls

Les zones humides gaudeixen d'una bona disponibilitat d'aigua, al sòl i a DSCF3401

l'ambient, fet que fa possible el creixement del bosc de ribera.

Així, entre els arbres, hi trobarem majoritàriament àlbers (Populus alba), acompanyats de freixes (Fraginus agustifolia), xops (Populus nigra) i verns (Alnus glutinosa).

La vegetació més característica, de tipus arbustiu, és el salze (Salix alba i Salix purpurea) i el tamariu (Tamarix gallica). Hi trobarem, també, l'arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'esbarzer (Rubus ulmifolius) i el roser (Rosa canina), entre d'altres.

Als marges de les basses, i dins de l'aigua, trobem el canyís (Phragmites australis), la boga (Typha sp), el jonc (Holoschoenus romanus) i el lliri groc (Iris pseudacors).

Als aiguamolls de Rufea, lligats a aquests ambients, podem observar molts animals, sobretot ocells. A les zones amb aigua, vora les basses i prop del riu, destaquen l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos), la gallineta o polla d'aigua (Gallinula chloropus), el martinet blanc (Egretta garzetta) i el bernat pescaire (Ardea cinerea).

També hi podem veure blauets (Alcedo atthis), arpelles sobrevolant l'indret (Circus aeruginosus) i les colònies de corb marí gros (Phalacrocorax carbo) durant la tardor i l'hivern.

Els Aiguamolls de Rufea, formen part del camí del riu, que, en recórrer l'horta de Lleida, enllaça un conjunt d'espais de valor natural i humà (Granyena, la Mitjana, el tram urbà del riu, Rufea i Butsènit), articulats al voltant de l'aigua, en el marc del corredor ecològic més important de Ponent, el riu Segre.