Ou o gallina, l’art de crear vida amb una incubadora
Notícia del col·legi El Carme
Data publicació: Dijous 21, novembre del 2024
Incubadora al Col·legi El Carme
Al col·legi “El Carme”, des de fa uns cursos, tenim un galliner amb dues gallines que cuidem entre l’alumnat de l’etapa d’educació d’infantil. Quan arriben les vacances d’estiu, se’n van de vacances, per passar l’estiu, a la granja d’una família de l’escola.
A finals del curs passat, una de les gallines, va morir, i es va quedar una sola, la que es diu “negreta”. Quan vam començar el nou curs l’alumnat va arribar a la conclusió que la “negreta” estaria molt trista i sola al galliner, després d’haver passat l’estiu a la granja, acompanyada d’altres gallines.
S’havia de trobar una solució, i després de pensar molt... l’alumnat va arribar a la conclusió que seria una bona idea incubar ous perquè la “negreta” no estigués sola. Ja teníem un objectiu així que ens vam posar en marxa!
Aconseguir deu ous fecundats de diferents races, no va ser tan fàcil, però ho vam aconseguir. Per tenir dades i conèixer el procés d’incubació es va portar a terme un procés de recerca, per convertir-nos en experts. Vam conèixer com tenir cura dels ous, el temps d’incubació, la temperatura adient, etc. i entre les classes es va compartir tota la informació per tal d’aprendre molt més.
Un dels objectes que vam haver d’aprendre a utilitzar és l’ovoscopi per observar si els ous estaven evolucionant bé o no i si el procés era el correcte. El procés d’observació ens va permetre aprendre sobre el procés de fecundació, per poder-lo comparar, després, amb el de l’ésser humà.
No tots els ous es van fecundar bé, vam poder detectar que alguns havien tingut problemes, el procés d’incubació no era l’esperat. Però no tot va ser negatiu, en el procés d’aprenentatge, també vam poder descobrir, que quan arribar el dia vint-i-un d’incubació, dos ous s’estaven trencant, sentíem piular i semblava que hi havia dos pollets que volien sortir. Va ser tot un esdeveniment, tots estàvem exultants d’alegria. Van néixer sans, una mica petits, però molt bonics. Tota l’escola els va venir a conèixer.
Ara tenim un nou repte, els hem d’alimentar i cuidar. Hem tornat a fer recerca i a informar-nos sobre quines cures han de tenir, sent tan petits, quin tipus de pinso han de menjar... també hem descobert, que han d’estar en un espai interior amb una placa d’escalfor perquè no tinguin fred i puguin créixer.
De moment, tot i que els hem observat molt, no podem saber si seran galls o gallines fins que creixin i puguem observar les seves diferències corporals. Continuem observant diàriament els seus canvis i registrant-ho tot.
Partir d’una realitat propera, fixar-nos uns objectius a partir dels nostres propis interessos i aprendre de manera vivencial, ens permet viure el procés d’aprenentatge d’una manera intensa i emocionant. Això fa que no perdem les ganes de veure el món com un lloc on compartir grans aprenentatges.
