Punts d'interès al parc de la mitjana
El centre d'interpretació ofereix informació als visitants del parc. En ell podrem veure una exposició permanent sobre el bosc de la Mitjana, que ens ajudarà a entendre millor la formació i la història d'aquest espai.
Horari d'obertura:
Centre d'Interpretació: de dilluns a divendres laborables de 9 a 14 h.
Exposició permanent: de dimarts a divendres laborables de 9 a 14h i tots els diumenges d'11 a 13 h.
2. ÀREA DE LLEURE "LA CARBONERA"
La Carbonera és un espai de lleure on podem trobar un parc infantil i bancs i taules per seure. Rep aquest nom perquè antigament els ferrocarrils abocaven aquí el carbó que havien fet anar per moure les màquines, ja que aquest era el punt final del seu recorregut. Quan la Mitjana va esdevenir un parc municipal es va haver de treure tot el carbó acumulat, tot i que avui en dia, si busquem per la zona, encara podem trobar algunes restes.
L'àlber és un dels arbres més abundants del parc de la Mitjana. És de fulla caduca, té l'escorça blanca i les fulles verdes per l'anvers i blanques pel revers.
El fruit és una càpsula ovoide de color verd que, quan madura, deixa anar les llavors envoltades d'una mena de cotó fluix. Durant els mesos d'abril i maig les llavors de l'àlber s'escampen pel parc i la Mitjana queda coberta per una capa de color blanc que recorda la neu.
El pont de Ferro està situat sobre un braç secundari del riu Segre. En aquesta zona plana i de materials tous el riu es divideix en diferents braços entre els quals s'acumulen els sediments portats pel riu, formant el que s'anomena una "illa mitjana", que dóna nom al parc.
El xop és un arbre de fulla caduca, amb les fulles romboidals i l'escorça grisa.
Els fruits del xop són càpsules ovoides de color verd que s'obren en dues valves i estan agrupats formant raïms. D'abril a maig, quan maduren, alliberen unes llavors minúscules que presenten llargs pèls cotonosos i que, quan són molt abundants, cobreixen la Mitjana d'una capa de color blanc que recorda la neu.
El freixe és un arbre caducifoli de fins a 20 metres d'alçada, amb el tronc força fissurat. Té les fulles compostes amb folíols estrets, dentats i sense pecíol. El fruit és una sàmara (llavor alada).
La seva fusta, de color groc pàl·lid-rosat, és molt dura i s'utilitza en ebenisteria i torneria. Les seves fulles s'han utilitzat tradicionalment com a farratge pel bestiar.
El tamariu és un arbust de fulla caduca que podem trobar a la vora dels rius, en el seu tram mitjà i baix, ja que està adaptat a viure en sòls amb una certa salinitat.
Les fulles són verdes-blavoses, escamoses, petites i amb un sabor salat, gràcies al fet que presenten unes glàndules que extreuen l'excés de sal absorbit per les arrels. Floreix a la primavera i les flors són petites, rosades o blanques. S'utilitza amb freqüència com a arbre ornamental en jardins.
El riu Segre és un dels rius més llargs de Catalunya. Per la Mitjana, on ha deixat sediments sobre els quals creix el bosc de ribera, discorre l'últim tram del seu curs mitjà.
El riu Segre ha estat determinant per a la formació del bosc de la Mitjana, ja que les espècies vegetals que hi trobem, amb grans requeriments hídrics, no podrien sobreviure amb la pluviometria de Lleida.
Els pous de la San Miguel són uns pous de captació d'aigua subterrània que va instal·lar l'empresa San Miguel amb la finalitat d'utilitzar aquesta aigua per a la fabricació de cervesa, tot i que actualment no estan en ús. Estan situats entre el riu Segre i el canal de Balaguer.
El canal de Balaguer, es va construir als anys 60, com a canal auxiliar del canal de Seròs, per assegurar un cabal regular d'aigua a la central hidroelèctrica d'Utxesa.
El canal, al seu pas per la Mitjana, està naturalitzat, és a dir, no circula entre vores de ciment. Això permet que l'aigua es filtri a la terra i arribi a la vegetació, contribuint a la formació i el manteniment del bosc.
Una verneda és una agrupació de verns. El vern és un arbre que pot arribar a una alçada de 30m i es pot trobar en terrenys entollats. La seva fusta és molt resistent a l'aigua, motiu pel qual ha estat utilitzat tradicionalment per construir embarcacions.
Les seves fulles són verdes, tenen forma ovada i el marge té, dents grans, retallats per dents més petites. El fruit és una mena de pinya petita i compacta que penja de l'arbre durant tot l'any.
Al parc de la Mitjana podem trobar una verneda entre el canal de Balaguer i la clamor de les Canals, ja que aquest lloc s'entolla amb facilitat.
La bassa gran ocupa una excavació realitzada durant les dècades del 70 i 80 amb la finalitat d'extreure àrids, abans que la Mitjana fos protegida per l'Ajuntament de Lleida i declarada àrea d'interès natural.
Posteriorment, l'excavació es va omplir de manera natural per les aigües del riu Segre, es va naturalitzar i ara, gràcies a la pantalla natural formada per les canyes i als diferents arbres de ribera que l'envolten, la bassa és molt adequada per a què les aus migratòries que venen a la Mitjana hi puguin descansar.
Hi trobem dos observatoris, situats a banda i banda de la bassa, des d'on podrem observar els animals sense ser vistos.
L'embarcador és una zona de lleure, situada a la vora del riu Segre en la qual es pot observar el riu i descansar. Per la seva situació i la seva proximitat al riu és una zona molt bona per observar la flora i fauna del parc.
Rep aquest nom perquè, en principi, es va pensar com a zona d'embarcació per als piragüistes, encara que finalment l'embarcador de les piragües es va situar uns metres més avall del riu.
