La Paeria liderarà amb els veïns el procés de reforma a la Mariola que potenciarà l’habitatge, la protecció social, les oportunitats per al jovent i la millora de la imatge del barri
El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha detallat que de l’enquesta del projecte Mariola 20.000 es desprèn que un 78,5% té predisposició a quedar-se al barri i més del 80% ho faria si la Mariola creix; que la meitat dels veïns voldrien un procés de reforma i l’altra, enderrocar i reconstruir els edificis, i que un percentatge elevat dels veïns i veïnes depèn d’ajuts socials. “Els resultats validen el plantejament de futur que fa l’equip de govern per al barri”, diu l’alcalde El medi ambient, l’espai lliure, la joventut i la proximitat al centre són aspectes positius que valoren els veïns. En canvi, perceben en negatiu la neteja, la imatge del barri, la pobresa i l’habitatge.
Data publicació: Dimecres 13, febrer del 2019
Imatge: ©Javi Martín
L’Ajuntament de Lleida liderarà amb la col·laboració dels veïns i les veïnes del barri el procés de reforma de la Mariola que, entre altres aspectes, potenciarà els habitatges i equipaments, les oportunitats del barri per al jovent, un sistema que protegeixi les persones en situacions de feblesa social i la millora de la imatge del barri. El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat dels tinents d’alcalde Montse Mínguez i Xavier Rodamilans, i del president de l’AV, Víctor Ruíz, ha presentat els resultats de l’enquesta elaborada pel Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida en el marc del projecte Mariola 20.000 en què s’ha preguntat als propietaris o llogaters residents als habitatges de l’àrea d’actuació prevista, que inclou els Blocs Mariola i els Blocs de Santa Maria de Gardeny (1-9, Cardenal Cisneros). En total s’han realitzat 190 enquestes presencials a 157 llars diferents. A més, s’han fet tallers que han comptat amb la participació d’una vuitantena de persones, sobretot representants d’entitats i comunitats de veïnals. L'alcalde ha assegurat que “els resultats validen el plantejament de futur que fa l’equip de govern per al barri”.
L’alcalde ha destacat que els punts forts del barri percebuts com a positius pels veïns són el medi ambient, l’espai lliure, la joventut i la proximitat al centre. Per contra, els aspectes negatius són la manca de neteja, la imatge que es projecta del barri, l’habitatge i la pobresa i les situacions de dependència.
A l’agenda política
En aquest sentit, el paer en cap ha incidit en què s’han de treballar les oportunitats que es generen en aquest entorn, així com també les problemàtiques per intentar revertir-les i trobar solucions. Per això, ha recordat que té el compromís de la Generalitat i del Ministeri de Foment per tirar endavant un projecte integral al barri perquè, segons ha indicat, els mateixos veïns i veïnes han reconegut que “La Paeria ha d’intervenir i liderar el procés de reforma, acompanyada de les institucions implicades en matèria d’habitatge”. Larrosa ha seguit exposant que l’equip de govern ha estat qui ha posat sobre la taula el projecte integral per actuar al barri i ha aconseguit posar-la en l’agenda política autonòmica i estatal. De la mateixa manera, la Paeria assumeix la seva responsabilitat, que complementa amb la vessant social.
Àmbit sociolaboral
Sobre l’estructura sociolaboral, Larrosa ha apuntat dues situacions oposades: d’una banda, un alt nombre de persones que viuen soles, i de l’altra, un nombre important de famílies nombroses. Un 30% dels residents fa menys de 5 anys que viuen al barri, encara que una part notable de la població hi resideix de fa dècades. Laboralment, hi ha moltes llars on la principal font d’ingressos són les pensions de jubilació, els ajuts o les prestacions socials.
Perfils
La diversitat de procedències és un tret a tenir en compte. Hi ha una trentena de nacionalitats, que suposen el 40 % de la població enquestada. La resta, el 60%, són de nacionalitat espanyola. Això, tal com ha assenyalat l’alcalde, requereix d’un esforç global, tant de Paeria, com de les entitats i el mateix veïnatge, per la convivència.
Permanència al barri
Una altra dada que ha remarcat l’alcalde ha estat sobre la permanència al barri. El gruix de la població, un 78,5% es mostra predisposat a quedar-se a la Mariola. Només els menors de 40 anys es mostren disposats a canviar de barri. La predisposició a quedar-s’hi a veure, segons ha dit Larrosa, creix i se situa per sobre del 80% amb l’impuls de la reforma que es vol dur a terme.
Reforma o enderroc
El veïnatge està d’acord en l’actuació integral al barri amb la meitat dels veïns, un 48 % dels enquestes, que voldria un procés de reforma (les persones més grans i amb més antiguitat al barri), i l’altra meitat demana enderrocar els edificis actuals i reconstruir-los (un perfil més jove, llogater i amb residència recent).
Formació del barri
El barri de la Mariola té el seu origen entre els anys 1952 i 1960. Es van construir els blocs Ramiro Ledesma amb l’arribada de nous habitats l’any ’52. En aquest moment, només existien a la zona cases petites de dues plantes (100 llars) que conformaven els blocs Ruiz de Alda i un bloc d’habitatges (28 llars) assignats a militars de la caserna de Gardeny. En aquest període es van construir en 3 fases 158 habitatges promoguts per l’Obra Sindical del Hogar, que tenien entre 32 a 46 m2.
Següent pas
Amb els resultats de les enquestes a la mà, la següent actuació és la convocatòria del concurs per contractar els serveis tècnics, jurídics i d’arquitectura perquè redactin el disseny urbanístic i arquitectònic amb unes propostes que incloguin els aspectes sorgits en els tallers i qüestionaris. Així, la potenciació de nous habitatges, la conversió de l’habitatge actual en nous immobles, com treballar la fase de transició, la concepció de l’espai públic i conceptes com la seguretat, la neteja, la gestió dels residus, la mobilitat, la pacificació del trànsit, etc. Precisament, sobre l’habitatge, la voluntat de la Paeria és actuar per fases i facilitat un altre immoble als veïns i les veïnes dels 508 pisos afectats (unes 900 persones). Més informació: L'Ajuntament de Lleida avança en el disseny del pla Mariola 20.000, per la regeneració urbana del barri
En aquest sentit, l’àrea social i la intervenció comunitària també hi té un paper important, donat que ha d’avançar paral·lelament amb el reforç d’un sistema de protecció social
Visita escola de Santa Maria de Gardeny
La visita al barri de la Mariola ha inclòs la salutació al centre educatiu de Santa Maria de Gardeny, on l’alcalde, amb la regidora d’Educació, Rosa Maria Salmeron, ha conegut de primera mà el funcionament de l’escola amb la seva directora, Anna Rubinat. Durant el recorregut per les aules, Larrosa ha conversat amb l’alumnat i els i les professores sobre la seva activitat diària.
Imatge: ©Javi Martín
