El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat de la regidora de Cultura Pilar Bosch, ha visitat aquest dilluns el Laboratori d’Arqueologia de la Universitat de Lleida, amb el rector de la UdL, Jaume Puy, i la vicerectora de Recerca i catedràtica de Preshistòria i arqueòloga, Natàlia Alonso, per conèixer el treball de restauració que s’està duent a terme amb les monedes medievals recuperades al solar on s’ha de construir la futura estuació d’autobusos. En aquesta excavació arqueològica, es van posar de manifest diverses troballes, que han aportat informació per conèixer i documentar la història de la ciutat. En aquest sentit, tot el material formarà part del futur Museu d’Història de la Ciutat.
A més del tresoret d’un centenar de monedes de plata i coure, emeses entre l’any 1115 i 1134 i que es van trobar dins d’una bossa de tela amagada en una gerreta de ceràmica, hi ha gran quantitat de material que expliquen els usos i costums de l’època. S’hi han localitzat dos edificis de finals del segle XII, que estaven ubicats a l’entrada de la ciutat, prop del Raval de sant Pau del Mercadal. S’han trobat elements de bronze, que adornarien petites caixes de fusta i molt material ceràmic. Entre altres, els treballs arqueològics en aquest solar de l’estació d’autobusos també van posar al descobert altres objectes, com una frontissa decorada que podria pertànyer a una arqueta medieval o una baioneta per a mosquets al fons d’una trinxera excavada durant la Guerra del Francès.
L’alcalde ha agraït el treball que s’ha fet al jaciment, amb els arqueòlegs municipals, i ara al Laboratori de la UdL, amb el qual es treballa des de fa molts anys, per reviure la història de la ciutat gràcies a la feina que fan per recuperar el patrimoni, ja que “és un material que dona informació de qui érem i què va passar a la ciutat”, ha dit.
La coordinadora tècnica del Laboratori d'Arqueologia de la UdL, Carme Prats, ha anat explicant el procés que estan seguint per recuperar les diverses peces que requereixen tractaments molt específics, en funció del material que contenen. En aquest sentit, Maria Trigo, de l’equip del Laboratori d’Arqueologia, ha explicat que s’estan tractant les monedes que han sortit al jaciment de l’estació d’autobusos. Són monedes de billó, un aliatge de plata molt rica en coure, i coure amb un major percentatge de coure, que s’estan netejant i eliminant la corrosió per poder-les identificar la qual cosa podrà ajudar a fer una datació més precisa del jaciment. De moment, ha comentat que hi ha un 10% restaurat i que preveuen que després de l’estiu, cap a l’octubre, ja estigui el conjunt de les monedes netes i restaurades.
Larrosa s’ha referit a l’època molt rica de la història de la ciutat, a la Lleida medieval, en què van conviure tres cultures (la jueva, la cristiana i la musulmana), que va permetre un ressorgiment important, tant des del punt de vista econòmic com comercial. Larrosa ha afegit que Lleida és una ciutat bimil·lenària, plena d’història i que cal seguir treballant per posar-ho en valor. El paer en cap ha explicat que s’està avançant amb els acords amb el Museu de Lleida i altres equipaments de la ciutat per poder fer el relat complet i treballar en el futur Museu d’Història de la Ciutat. En aquest sentit, ha apuntatactuacions que estan previstes en matèria de patrimoni, com la represa de les excavacions arqueològiques a la Cuirassa, sobre les restes de la Casa del Pogrom o la recuperació de les Termes de Remolins.
