Regidoria d'Agenda Urbana i Espai Agrari i Regidoria de Sostenibilitat

La ciutat de Lleida ha inaugurat avui la plaça dedicada a la mestra i sindicalista Dolors Piera (1910-2002), pionera en la renovació educativa i el feminisme i que va ser la primera dona regidora a l’Ajuntament de Barcelona, entre 1937 i 1939, pel PSUC. L’espai, situat al final de la rambla Corregidor Escofet, entre la plaça dels Països Catalans i el carrer Vic, és un reconeixement a la trajectòria compromesa d’aquesta dona, originària de Puigverd d’Agramunt i formada a Lleida, però que va acabar exiliada per la Guerra Civil i va morir a Xile.

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha presidit l’acte de descoberta de la placa situada en el seu honor en aquest punt i ha destacat que l’Ajuntament està promovent que hi hagi més noms de carrers i places amb noms de dona, per combatre la “discriminació històrica que hi ha hagut a favor dels homes en el nomenclàtor de totes les ciutats”. “Que Lleida dediqui noms de carrers i places a dones és una qüestió de justícia i igualtat i de fer que hi sigui a tots els nivells, també en el dels reconeixements públics”, ha afirmat.

Jos Farreny, presidenta de l’entitat Dona Balàfia, que havia demanat aquest reconeixement per Dolors Piera, ha assenyalat que “és tot un honor per Balàfia tenir una plaça dedicada a una dona educadora, compromesa amb Lleida i lluitadora per una escola moderna i per l’alfabetització com a eina de canvi social”. També ha demanat que s’instal·li una placa de reconeixement a la plaça Marta Mata, petició que l’alcalde s’ha compromès a impulsar.

A l’acte també hi ha assistit el tinent d’alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, així com els regidors Paco Cerdà, José Luis Osorio, Núria Marín i Joan Vilella.

Biografia de Dolors Piera

Dolors Piera i Llobera va néixer a Puigverd d'Agramunt el 21 de juliol de 1910 i va morir a Santiago de Xile el 20 de gener de 2002. El seu pare, un mestre progressista, li va transmetre la passió per la pedagogia. Va estudiar magisteri a l'Escola Normal de Lleida (entre els anys 1924 al 1928) on en plena dictadura del general Primo de Rivera hi havia un grup de mestres renovadors i introductors del mètode Montessori. Molts d'ells van ser desterrats o se'ls va obrir un expedient, com al seu mateix pare. Malgrat el clima polític advers, Piera i el seu pare van assistir a les activitats organitzades a l'Ateneu Lleidatà i van formar part dels fundadors del grup Batec, defensor de l'escola laica i introductor de noves pedagogies.

Va exercir de mestra en diverses poblacions catalanes i després de traslladar-se a Barcelona va guanyar una plaça a l'escola pública el 1931. A partir del 1934 va prendre possessió de la plaça definitiva de mestra a Vilafranca del Penedès i va contribuir a la fundació de la Federació Espanyola de Treballadors de l’Ensenyança (FETE-UGT). També va ocupar la secretaria general d’aquest sindicat i de la Unió de Dones de Catalunya i va ser la primera dona regidora de l’Ajuntament de Barcelona, entre 1937 i 1939, pel PSUC.

Amb la derrota de la República, Dolors Piera es va exiliar a París, on va treballar a l'Oficina Internacional per a la Infància. Detinguda arran de la invasió nazi de França durant la Segona Guerra Mundial, va estar empresonada quatre mesos. En sortir-ne, viatjà amb el seu germà Josep fins a la República Dominicana i finalment s'instal·là a Xile on es reuneix amb el seu company i neixen els seus fills. Allà treballa novament de mestra, essent sotsdirectora de l'Escuela Bialik i, més endavant, directora del Colegio Andersen. A Xile, organitzà el primer Congreso de Mujeres de Santiago, i manté activa la seva militància feminista.

Dolors Piera també dóna nom al Centre Dolors Piera d'Igualtat d'Oportunitats i Promoció de les Dones que impulsa la Universitat de Lleida per educar per la igualtat i la no discriminació de gènere.

Imatge: ©Hermínia Sirvent