Lleida dedica un carrer a la periodista Maria Tersa, la primera veu de la ràdio lleidatana
En el Dia Mundial de la Ràdio, l’Ajuntament de Lleida descobreix la placa del carrer que rep el nom de la locutora que va iniciar les emissions de la primera estació lleidatana, Ràdio Lleida, el 1934.
Data publicació: Dijous 14, febrer del 2019
Imatge: (c) Ajuntament de Lleida
El paer en cap Fèlix Larrosa ha qualificat Maria Tersa com a "professional valenta, compromesa i una dona que, com moltes altres al seu temps, va contribuir a trencar sostres". Coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio, el 13 de febrer, la Paeria ha inaugurat aquesta tarda el carrer ubicat a La Cerdera que rep el nom de qui fou primera locutora de Ràdio Lleida el 1934.
L’alcalde ha participat al migdia en la programació unificada que les emissores lleidatanes organitzen amb motiu del Dia Mundial de la Ràdio.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya - Demarcació de Lleida commemora aquesta jornada per quart any consecutiu amb 12 hores de ràdio en directe. Catorze emissores de la província – RNE, Catalunya Ràdio, Cadena COPE, Ràdio Lleida (Cadena SER), Onda Cero, UA1 Lleida, Emun, Alpicat Ràdio, Ràdio Balaguer, Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, Ràdio Les Borges, Ràdio Tàrrega i Ràdio La Seu- emeten part de la seva programació des de la Sala Alfred Perenya de l’Ajuntament de Lleida entre les 8 i les 20 h.
Acte inaugural del carrer
En l’acte inaugural del carrer dedicat a Maria Tersa, el paer en cap ha posat en relleu la seva figura, “que en aquell moment va trencar el seu sostre i que va ser la primera locutora de Ràdio Lleida, una dona que va fer de la ràdio un mitjà de vida i una eina per transmetre i comunicar què passava al món, primer als lleidatans i lleidatanes i després fora de Lleida”. Lleida ret homenatge a Tersa, com fa habitualment amb persones rellevants, especialment i darrerament amb la vocació de posar noms de dones a carrers de la ciutat. Per això, ha remarcat el paper de dones com ella, que van obrir aquest camí.
En representació de la família, José M. Foncillas, nebot de Tersa, ha manifestat que la seva tieta hauria estat molt contenta i que el carrer seria una gran il·lusió, per l’entorn natural i perquè està encarat a Almacelles, on va néixer.
De la mateixa manera, el director de Ser Catalunya, Jaume Serra, ha destacat que va ser la primera locutora de Ràdio Lleida i que es va desvincular de la ràdio “perquè no li va interessar la ràdio de la dictadura”. Als anys 90, quan va trucar-la, Serra ha explicat que va adonar-se que cap llibre d’història recollia el que havia fet, “que havia estat esborrorada per ser dona i per no ser propera als franquistes”. Des d’aleshores, ha afegit, ha estat reivindicada pel món de la ràdio.
Els tinents d’alcalde Montse Mínguez i Joan Gómez han assistit a l’acte per inaugurar aquest carrer, ubicat a La Cerdera, travesser amb el carrer Mahalta. Diversos familiars de Maria Tersa, així com el director de Ràdio Lleida, Josep Lluís Cadena, i la cap de continguts, Mercè March, han compartit l’acte d’aquesta tarda.
Pionera de la ràdio catalana des de Lleida
Maria Tersa, juntament amb la seva germana, Aurora, es va imposar en el concurs que Ràdio Lleida va dur a terme el 26 de desembre del 1933 per elegir la seva primera locutora oficial. Maria fou finalment l'elegida ja que Aurora es va casar i va abandonar la ràdio. El 12 de gener del 1934, va debutar en les ones i aviat es va consolidar com a una locutora i presentadora versàtil.
Va estar al capdavant del micròfon fins poc abans que arribessin les tropes franquistes a Lleida. Posteriorment es va traslladar a Girona, on va treballar a Ràdio Girona. Després de la guerra els Tersa tornarien a Lleida però, malgrat l'oferiment de treballar en la nova Radio Lérida, Maria ho va rebutjar "perquè no eren els meus, ni la meua ràdio", segons el testimoni recollit per la periodista Sílvia Espinosa al llibre ‘Mujeres de Radio. Las primeras locutoras en Catalunya’.
Maria Tersa, que va rebre la Creu de Sant Jordi el 2010, va néixer a Almacelles el 1912 i va morir a Barcelona el 2015, als 103 anys.
Imatge: (c) Ajuntament de Lleida
