El servei municipal d'aigües de Lleida, que gestiona l'empresa Aqualia, és el primer de l'Estat que obté el certificat de petjada de carboni zero, que acredita que el cicle de l'aigua a a la ciutat no genera emissions de diòxid de carboni.
L'alcalde, Fèlix Larrosa ha visitat avui l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Lleida, acompanyat pels responsables de l’empresa, per celebrar aquesta fita, que ha estat possible gràcies a iniciatives com la producció d’energia fotovoltaica i l’extracció de biogàs que contenen els fangs derivats de la neteja de l’aigua a la depuradora. El paer en cap ha mostrat “l’orgull” per l'assoliment i per totes les innovacions que s’estan implantant en la depuradora, que té el repte de convertir-se en una biofactoria, millorant l'aprofitament de tots els residus i apostant per la transformació digital, l’ús d’Intel·ligència Artificial i sensors virtuals.
Larrosa també ha anunciat que la Paeria invertirà uns 4,5 milions d’euros “per consolidar el lideratge que té la ciutat en la gestió del cicle de l’aigua, com a espai innovador i hub tecnològic aplicat a l’aigua”.
Aquestes inversions inclouen la posada en marxa del nou clavegueram i l’estació de bombeig de Llívia i les noves depuradores de Sucs i Raimat, que s’impulsen conjuntament amb l’Agència Catalana de l’Aigua i que permetran reduir l’impacte ambiental. També es preveu una inversió de 500.000 euros per incrementar l’ús de l’aigua regenerada de la depuradora per al reg dels parcs i jardins i la neteja dels carrers, permetent estalvi d’aigua.
Les inversions són fruit del Pacte de l'Aigua que el govern municipal té subscrit amb el grup d'Esquerra Republicana (ERC), “amb una voluntat clara política i tècnica de transformar la ciutat des del respecte al medi ambient”, ha afirmat l’alcalde, qui també ha agraït la col·laboració de l’empresa concessionària, Aqualia, per fer-ho possible. L'acte ha comptat també amb la participació de la primera tinenta d'alcalde i regidora d'Agenda Urbana, Begoña Iglesias, i dels regidors Anna Florista, Juanjo Falcó, David Melé i Gloria Rico.
El director de Zona II d’Aqualia, Juan Luis Castillo, ha destacat el servei d’excel·lència que es presta a Lleida fruit de la col·laboració públic-privada. “Al 2014 el servei d’aigües de Lleida va ser el primer de l’estat espanyol que va calcular i verificar l’empremta de carboni, és a dir, les emissions de gases d'efecte hivernacle a l'atmosfera, en un servei integral de gestió d'aigua. Aquesta iniciativa ja va suposar un exercici de transparència i un pas endavant en l’aposta d’Aqualia per una gestió eficient i sostenible. Deu anys més tard hem arribat a zero emissions i seguim implantat tecnologia, innovació i coneixement en totes les fases del cicle de l’aigua per seguir avançant en aquest sentit, ha afegit”.
“En total, gràcies a la compra d'energia elèctrica 100% d'origen renovable i l'augment de la producció fotovoltaica per a autoconsum, el servei de Lleida va evitar l'emissió de 1.066,8 tones de CO2 a l'atmosfera el 2023. Una aposta que continua”, ha explicat el responsable de Catalunya Centre d’Aqualia, Jaume Giribet.
En el conjunt del cicle de l’aigua les emissions s’han reduït en un 24% des del 2020, passant de 2.359,60 tones de CO2 equivalent a 1.786,70, semblant al que emeten uns 112 vehicles durant tot un any. Per aconseguir ser neutra en carboni a Lleida, Aqualia ha compensat aquestes emissions amb tres projectes ambientals: el Projecte Pacajai REDD+, que té com a objectiu prevenir la desforestació als boscos nadius de l'estat de Pará, al Brasil, el projecte "Reforestació Bosquia Forcarei", que té com a objectiu la plantació de 6,76 hectàrees de pi a Pardesoa, Forcarei (Pontevedra) i diferents iniciatives de l'Oficina Catalana de Canvi Climàtic, incloent-hi el projecte del Banc d’Aliments de Lleida.
Gran part de la disminució de l’empremta de carboni del cicle integral de l’aigua de Lleida prové de l’EDAR (Estació Depuradora d’Aigües Residuals), que durant els últims anys està en ple procés de transformació digital i afronta la seva conversió en biofactoria. Integrant tecnologies i processos que permeten reduir el consum energètic i valoritzar els recursos generats en el procés de depuració. “Un procés de transformació de llarg camí, iniciat l’any 2015, i que ha implicat un esforç sostingut d’innovació tecnològica, amb criteris de sostenibilitat i eficiència energètica, motivada per la necessitat de complir amb normatives ambientals més estrictes, reduir costos operatius, augmentar l'eficiència del tractament i disminuir el consum energètic i la petjada de carboni”, ha explicat el responsable d’Aqualia a Lleida, Marc Vallespí.
Les diferents estratègies utilitzades, basades en l’ús de tecnologies d’Intel·ligència Artificial per l’anàlisi de les dades i el control de procés i la creació de sensors virtuals, han permès reduir el consum energètic el consum de reactius, augmentar l'autosuficiència energètica i reduir la producció de fangs.
La digestió anaeròbia dels fangs genera biogàs, que es neteja i es converteix en biometà. Actualment, el Servei d'Aigües de Lleida compta amb 8 vehicles GNC alimentats amb el biometà produït a l'EDAR, cosa que permet recórrer més de 100.000 km/any. Gràcies a això s’ha evitat l'emissió de més de 73.000 kg de CO₂ eq en els darrers 5 anys.
Marc Vallespí també ha explicat que “la transformació de l'EDAR de Lleida cap a una biofactoria és un exemple de com la innovació tecnològica i la sostenibilitat poden anar de la mà per crear solucions eficients i respectuoses amb el medi ambient. Els èxits assolits fins ara són només el començament, i les possibilitats per avançar en aquesta línia són infinites”.
Escalfament global
A mesura que la Terra s'escalfa, els fenòmens meteorològics extrems, com ara inundacions, sequeres i onades de calor, són cada cop més freqüents. Els Gasos d'Efecte Hivernacle (GEI) s'acumulen i absorbeixen la radiació infraroja del Sol, augmentant i retenint la calor a l'atmosfera, donant lloc a aquest efecte hivernacle. Tot i que part d'aquests gasos tenen un origen natural, el problema sorgeix quan augmenta la concentració a causa de les activitats humanes (ús de combustibles fòssils, demanda energètica, producció ramadera i agrícola intensiva, indústria, transport…), generant un increment de la temperatura global superior a la mitjana.
A través de l'Acord de París, el tractat internacional sobre el canvi climàtic adoptat el 2015, la Unió Europea es va comprometre a assolir la neutralitat de carboni per al 2050, amb un objectiu intermedi de reduir les emissions en, almenys, un 55% per al 2030 respecte als nivells del 1990.
