EL CLOR
| EL CLOR |
Per la seva alta toxicitat i causticitat, així com per el seu efecte corrosiu, el clor constitueix una amenaça per tot element de la naturalesa, especialment per l’aigua.
|
1. Quins son els principals focus contaminants? 2. Que succeeix al clor quan entra al medi ambient? 3. Com es comporta en el medi ambient? 4. Quins efectes pot tenir sobre els essers vius?
|
|
1. Quins son els principals focus contaminants?
El clor té aplicacions molt variades en l’industria química, per exemple la fabricació de productes organo clorats, a l’industria de la cel·lulosa i el paper,fàbriques de PVC, desinfecció d'aigües.... |
|
2. Que succeeix al clor quan entra al medi ambient?
El clor és molt inestable i reacciona amb una varietat de substancies i amb l’aigua quan s’allibera a l’ambient
En l’aire, el clor es degrada per la llum solar.
El clor es dissolt en aigua on es transformat a clorurs.
Si s’aboca clor a l’aigua o al sòl, el clor s’evaporarà ràpidament formant un núvol groguenc que pot ser transportat per el vent varis kilòmetres. |
|
3. Com es comporta en el medi ambient?
Aigua:
El clor s’enquadra dins de les substancies classificades com “Amenaça per l’aigua- Classe 2”. Destrueix tota vida aquàtica, bactericida mentre es verifica la presencia de clor lliure. El clor reacciona amb l’aigua formant clorur d’hidrogen/àcid hidrocloric. La disponibilitat biològica es escassa, però produeix efectes altament tòxics sobre els organismes aquàtics. Els fetus i embrions de peixos, aus i mamífers son molt sensibles als seus efectes tòxics.
El clor corroeix diversos materials en presencia d’humitat.
Aire:
Quan el gas de clor s’expandeix forma boires fredes més denses que l’aire, sobre la superfície de l’aigua es formen en l’aire unes barreges tòxiques i corrosives.
Sòls:
En sòls podem trobar el clor en forma ionitzada en les seves sals (clorurs), que posteriorment son absorbides per les plantes
|
|
4. Quins efectes pot tenir sobre els essers vius?
Humans/Mamífers:
Els efectes del clor depenen de la quantitat de clor present i del temps i la freqüència d’exposició. Els efectes també depenen de la salut de la persona o animal i de les condicions del medi.
El clor és un gas extremadament càustic. Els símptomes d’intoxicació posterior a l’inhalació son irritació de les mucoses de les vies respiratòries amb dificultat per respirar, tossina amb sang, retenció d’aigua als pulmons i pols lent. Les exposicions reiterades i/o prolongades fan que t’acostumis a l’olor i a l’irritació en l’esser humà.
El clor irrita la pell, els ulls i el sistema respiratori
Plantes: Quan es descriuen els efectes perjudicials que produeix a les plantes, aquests es refereixen en general a l’impacte dels clorurs. També s’ha de dir que les plantes absorbeixen el clor de l’aire a través de les fulles. Això destrueix els teixits vegetals, en part per oxidació i en part per expulsió de l’hidrogen en els compostos orgànics |
|
5. El clor es cancerigen?
En clor no és en absolut cancerigen.
Les frases R (que son les que indiquen la naturalesa dels riscos atribuïts a les substancies i preparats perillosos) corresponent al clor son: - R23: Tòxic per inhalació - - R36/37/38:irritant d’ulls, pell i vies respiratòries - - R50: Molt tòxic per organismes aquàtics.
En cap cas figuren les frases R45 o R49 que son les que fan referència als productes cancerigens |
