L’Ajuntament impulsa l’actualització del Pla de Mobilitat Urbana, que aposta per la seguretat viària i la mobilitat sostenible
Inclou mesures com l’ampliació d’espais per a vianants i bicicletes, noves Zones 10, la promoció del vehicle elèctric i la regulació de nous vehicles, com els patinets elèctrics. La Comissió d’Hàbitat Urbà informa sobre la nova ordenança de paisatge urbà, que s’obrirà per recollir aportacions ciutadanes.
Data publicació: Dilluns 18, desembre del 2017
La Comissió d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat ha donat compte avui de l’actualització del Pla de Mobilitat Urbana de Lleida, que incorpora noves mesures i indicadors per tal d’avançar en la millora de la gestió de la mobilitat a la ciutat. El tinent d’alcalde i regidor d’Hàbitat Urbà, Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha recordat que aquest document està basat en un procés participatiu dut a terme l’any 2016-2017 i en una primera revisió tècnica de seguiment dels resultats del pla original. En base a l’anàlisi dels resultats del procés participatiu i del treball tècnic, s’ha realitzat una primera proposta d’actualització de les línies estratègiques i les mesures corresponents, així com una l’actualització dels indicadors de seguiment.
“L’actualització del Pla incorpora els canvis socials, econòmics, estructurals i ambientals que tenen afectació directa sobre la mobilitat i que han anat succeint els darrers anys a la ciutat”, ha explicat Larrosa, que ha posat com exemple la política de camins escolars segurs, no inclosa en el pla vigent, o noves modalitats de mitjans de transport, com els Vehicles de Mobilitat Personal (tipus patinet elèctric i d'altres). El Pla de Mobilitat Urbana de Lleida (PMU), aprovat pel Ple de l’Ajuntament de Lleida l’any 2011, ha estat el document director de les actuacions de mobilitat dels darrers sis anys en matèria de sostenibilitat al municipi.
El document presentat avui a la Comissió recull les línies principals de treball sorgides del procés participatiu i les conclusions derivades de l’anàlisi tècnic, així com les mesures a aplicar que se’n deriven, en matèria de seguretat viària, mobilitat a peu, mobilitat amb bicicleta, mobilitat amb transport públic i en la distribució urbana de mercaderies, entre altres. Les principals línies de treball són les següents:
1-. Una pèrdua progressiva del protagonisme del vehicle privat motoritzat a la ciutat, principalment el cotxe, afavorint la mobilitat a peu i en bicicleta
Es proposa reduir el nombre de desplaçaments en vehicle privat dins la ciutat, a favor d’alternatives més sostenibles. A més, es proposa la reducció de la velocitat de cotxes i motos, especialment fora de la xarxa bàsica de circulació, a través de mesures coercitives, amb incentius i oferint alternatives viables. Entre les actuacions previstes hi ha l’anàlisi dels equipaments que generen una major atracció, per millorar-ne la connexió; l’augment d’espais lliures als carrers, en detriment de l’espai d’aparcament en superfície; l’ampliació de voreres per fomentar els desplaçaments a peu amb comoditat; la promoció dels aparcaments dissuasius combinats amb llançadores d’autobús; i nous serveis de taxis a demanda per l’Horta, entre d’altres.
2-. Millorar la seguretat vial, especialment en els modes de transport més vulnerables, reduint l’accidentalitat
Cal garantir la protecció en primer lloc del vianant, el més feble, seguit de la bicicleta, el transport públic i finalment el vehicle privat. Aquest criteri de convivència ha d’estar present en el disseny dels eixos cívics, dels carrils bici, que seguiran creixent i millorant en seguretat, i en general en la creació d’un teixit urbà més segur per a tots els usuaris.
3-. La connectivitat, un dels criteris fonamentals per al disseny de la mobilitat a peu i en bicicleta, així com a l’hora de crear zones de trànsit pacificat (zones 10 , 20 o 30).
La connexió entre barris de la ciutat i la continuïtat dels eixos de mobilitat a peu i en bicicleta és un aspecte clau en l’estratègia de mobilitat en bicicleta a Lleida. També es preveu implantar el primer registre de bicicletes de la ciutat.
4-. Una intermodalitat eficaç i la qualitat del servei, claus per incentivar l’ús del transport públic
Cal fer una aposta clara per potenciar la connexió dels diferents mitjans de transport públic, fent que aquests es complementin entre sí: Bus urbà i interurbà taxi, xarxa de ferrocarrils i rodalies. Per facilitar-ho, es preveu posar en marxa una eina online que permeti, a través del mòbil, que l’usuari pugui dir en quin punt es troba i quin mitjà de transport fa anar i que l’aplicació l’informi de quina és la millor alternativa per desplaçar-se al destí que desitgi.
La millora de la qualitat del servei de bus urbà passa per una millora dels horaris, les freqüències i la velocitat del servei, tant urbà com interurbà, sent claus els carrils prioritaris. També es preveu optimitzar el servei en horari nocturn.
5-. La sensibilització i l’educació com a eines claus per impulsar el canvi d’actituds de la ciutadania
Cal un reforç comunicatiu per tal de provocar un canvi real i permanent en la mentalitat de les persones. Cal educació viària però també fer patents els avantatges pràctics de reduir la dependència del cotxe a Lleida. A més, es promocionen els mitjans de transport més sostenibles, amb incidència en la bicicleta i el vehicle elèctric.
6-. La participació ciutadana com a base del nou pla de mobilitat
La participació ciutadana en el model de mobilitat a Lleida és indispensable per obtenir un millor Pla de Mobilitat, tant en la fase d’actualització com en la fase d’implementació.
Balanç
En el període 2011-2017 s’ha desplegat el Pla de Seguretat Viària que ha comportat la assolir la xifra de 168 passos elevats i 85 bandes reductores de velocitat implantades, a més de nous carrers amb plataforma única, controls de velocitat (instal·lació de 3 radars), la millora de la senyalització i de la visibilitat de més de 150 passos de vianants, la implantació de 6 camins escolars segurs, l’ampliació a 6 noves zones 30.
Aquest desplegament, tot i que no ha suposat una reducció del nombre d’accidents, ha permès la reducció de la seva lesivitat. Cal destacar que el nombre de víctimes d’accident greus s’ha reduït en un 46% en el període 2011-2017 respecte del període anterior al PMU vigent. Els atropellaments també s’ha reduït de forma notable tant en nombre, un 26%, com en la seva lesivitat.
També s’ha assolit la xifra de 95% dels passos de vianants adaptats. Tanmateix en matèria d’accessibilitat universal, queda pendent l’estudi de guals i voreres, així com la millora de les condicions per a persones amb problemes visuals, que el nou pla ha de contemplar. Pel que fa a la xarxa de per a bicicletes (carril bici + vies ciclables) s’ha incrementat 9,9 km lineals i s’ha fet un esforç important en el desplegament de nous punts d’aparcament per a bicicletes en els principals centres públics atractors de mobilitat, amb un augment del 262% del nombre d’aparcaments.
En quant al transport públic, s’han implantat més de 30 noves andanes plataformes i noves marquesines en parades de transport públic; s’han instal·lat 11 pantalles informatives en parades nodals, s’ha posat en funcionament una App d’informació a temps real de les línies de bus urbanes, i s’ha assolit el 100% d’adaptació del parc mòbil a persones amb mobilitat reduïda. El nombre de turismes al municipi ha baixat un 4% en aquest període 2011-16, passant de 421,5 a 405,6 vehicles cada 1000 habitants.
Nova ordenança de paisatge urbà
Una altra qüestió important que s’ha tractat a la comissió és l’ordenança del paisatge urbà, que està en la seva fase final de redacció. Larrosa ha assenyalat que es tracta “d’un document molt ambiciós que té com a objectiu ordenar el paisatge urbà i rural de la ciutat, contribuint a l’autoestima dels veïns i la identitat de ciutat”.
Aquest document regularà elements relatius a les edificacions, espais lliures, la senyalització, la conservació de la vegetació i els terrenys, els usos agraris del paisatge hortofrutícola, l’Horta i els espais industrials i comercials, així com les noves àrees d’interès paisatgístic, zones que requeriran un tractament personalitzat, com el Turó de la Seu Vella. En concret, es regularan aspectes com les façanes, les mitgeres, les antenes, els sobrevols, les marquesines, els rètols comercials, el mobiliari urbà i la contaminació lumínica entre altres.
En l’elaboració de l’ordenança, s’ha tingut en compte el procés participatiu fet amb diversos tallers. Ara, s’obrirà un període de consultes i debat, de cara al mes de gener, amb la idea que el document quedi en disposició de ser aprovat pel ple de cara al febrer
Durant la comissió també s’ha informat de l‘avantprojecte de reglament de l’aigua, que regularà les relacions entre el ciutadà, l’Ajuntament i el gestor de l’aigua. En els propers dies es publicarà l’avantprojecte a la web de la regidoria per tal que els ciutadans puguin fer les seves propostes.