El comitè estratègic de l’habitatge de l’Ajuntament de Lleida ha avançat avui en la concertació d’una estratègia conjunta amb el sector privat per tal d’avançar en la construcció d’habitatge assequible a la ciutat.
La trobada, en la qual han participat l’alcalde, Fèlix Larrosa i els tinents d’alcalde Begoña Iglesias i Carlos Enjuanes, reunit a representants d’arquitectes, promotors, constructors, agents immobiliaris, enginyers i economistes per tal de bastir aquesta planificació conjunta, que permetrà elaborar el nou Pla Estratègic Local d’Habitatge i donar resposta als requeriments que ha fixat la Generalitat amb l’aprovació del nou del Pla territorial sectorial pel dret a l’habitatge. Aquest document fixa com a objectiu que un 12,8% del parc d’habitatges de Lleida siguin pisos assequibles d’aquí a 5 anys, amb la construcció de 414 fins a l’any 2029.
L’alcalde ha destacat que ara, ja estan en marxa tres projectes que permetran construir-ne 157 i que la Paeria cedirà sòl a la Generalitat per construir-ne 163 més de forma immediata. En una segona fase, es cediran terrenys per a construir-ne uns altres 228, ha afegit i ha assenyalat que tot això permetrà cobrir aquest objectiu amb escreix. A més, ja es treballa en el desenvolupament de nous sectors, que permetran la construcció en el futur de 3.865 habitatges assequibles més, garantint així una reserva per promoure l’accés a l’habitatge a la ciutat en els pròxims anys.
Larrosa també els hi ha plantejat que analitzin les possibilitats per impulsar la rehabilitació d’habitatges, la regeneració de barris i noves fórmules com la promoció d’habitatges dotacionals en sòl per a equipaments, per tal de recollir les seves aportacions també en aquests àmbits, pensant en gent jove que vol emancipar-se o fórmules de cohousing o coliving.
Pla territorial sectorial del dret a l'habitatge
Durant la reunió s’han posat de manifest les directrius que planteja l’aprovació el mes passat per part de la Generalitat del Pla territorial sectorial del dret a l'habitatge i de solidaritat urbana, per tal d’avançar en polítiques d’habitatge assequible a Catalunya.
Per una banda, s’estableix que a partir del 3 de gener qualsevol nou desenvolupament urbanístic haurà de reservar almenys un 50% del sòl per aquestes modalitats d’habitatge. A més, es fixen objectius a un termini de vint anys, de manera que cada municipi ha d’arribar a un nombre determinat d’habitatges assequibles en cadascun dels quatre quinquennis en què es dividirà el desenvolupament d’aquest pla.
L’eina per a fer-ho possible serà el nou Pla Estratègic Local de l’Habitatge, que la Paeria actualitzarà per a planificar aquest procés d’impuls de nou habitatge. L’alcalde ha convidat avui als diferents representants del sector privat a participar de forma activa en aquesta actualització, fent les aportacions que considerin adients, amb l’objectiu de tenir aprovat aquest nou pla, que inclourà un cens d’habitatges a la ciutat, en un termini de dos anys. Aquest procés també anirà lligat a la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal.
En el cas de Lleida, l’objectiu per al primer quinquenni (2025-29) és arribar a un 12,8% d’habitatge assequible a la ciutat. Actualment, amb dades de 2022, la ciutat en disposa d’un 12,7% i es calcula que caldrà la construcció de 414 habitatges assequibles en els pròxims cinc anys per complir amb l’objectiu fixat.
Operacions ja en marxa
A Mangraners s’estan construint ja 121 habitatges assequibles, amb una operació de col·laboració publicoprivada amb fons europeus i la cooperativa Sostre Cívic impulsa un altre projecte per construir 25 habitatges més al carrer Enric Roca Peralta, a la zona de Joc de la Bola. A més, està pendent d’adjudicar el projecte per a bastir 11 pisos més en ple Centre Històric, entre els carrers Ereta, Alsamora i Galera, a càrrec d’una entitat sense ànim de lucre.
Cessió de sòl a la Generalitat per construir habitatge assequible
La Paeria ja està té llesta una primera proposta per cedir sòl a la Generalitat perquè pugui impulsar la construcció de nou habitatge a Lleida, dins del paquet de 50.000 nous pisos que vol impulsar el govern català fins a l’any 2030.
D’entrada, es planteja la cessió de solars de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana a Torre Salses (SUR 42), on s’hi poden construir 99 habitatges i al carrer Albi dels Mangraners, on n’hi poden anar 64 habitatges més. Aquests 163 habitatges es podrien construir ja de forma immediata, ja que no cal que s’hi facin tramitacions urbanístiques ni obres d’urbanització.
A més, la Paeria també informarà la Generalitat que el Sareb disposa de solars on poden construir-se 554 habitatges més, per tal que pugui arribar a un acord amb aquest ens per mobilitzar també aquest sòl.
En una segona fase, es plantejarà al govern la possibilitat d’edificar en solars en els quals encara hi manquen tràmits de gestió urbanística del sòl, però que ja es troben avançats. Són a la UA 28 (a la prolongació d’Onze Setembre fins a la Mariola), on poden construir-se 120 habitatges assequibles; i a l’UA 93, on hi ha espai per a 108 pisos més. Justament, demà passa pel ple la reordenació d’aquest sector, que trasllada aquest aprofitament urbanístic residencial a la zona de Copa d’Or, per fer possible l’ampliació de l’Hospital Santa Maria i de la facultat de Medicina en terreny per a equipaments a Roda d’Isàbena. En aquesta segona fase, s’oferirien, doncs, 228 habitatges més.
Nous desenvolupaments
Paral·lelament, des de la Paeria s’està treballant en el desenvolupament de nous sectors, per a fer possible la construcció de nou habitatge a la ciutat, que està veient augmentar la seva població, i que inclouran reserves molt importants per a habitatges assequibles.
D’una banda, al SUR 20, a la prolongació de Prat de la Riba cap al final de Pardinyes estan previstos 926 habitatges, dels quals 278 seran en modalitats d’habitatge de protecció oficial. La tramitació ambiental ja està resolta i la previsió és que al desembre es pugui tramitat l’aprovació inicial d’aquest sector. Ja s’ha aprovat inicialment el pla parcial del SUR 32, a Ciutat Jardí, que compta amb una previsió de 177 habitatges assequibles (d’un total de 394), i que s’espera que es pugui portar a aprovació provisional pròximament. El SUR 10, a la zona del camp de futbol de la Bordeta, també està en tràmit, però encara no està prevista la seva aprovació.
Hi ha uns altres dos grans sectors amb planejament ja aprovat que preveu grans reserves per a habitatge assequible. Són el SUR 19A –a la zona d’expansió de Balàfia i el Secà– amb 1.531 habitatges d’HPO d’un total de 3.146; i l’Àrea Residencial Estratègica –entre Cappont i la Bordeta–, amb més de 1.879 habitatges d’HPO, d’un total de 3.684. En tots dos casos, s’està treballant ja en la modificació d’aquest planejament, que no resulta viable actualment, per tal de fer-los factibles.
Canvi de zona de protecció oficial
Durant la trobada, els diferents representants dels sectors vinculats al món immobiliari i de la construcció han constatat que es manté la necessitat de revisar els preus dels habitatges de protecció oficial. Es proposa el canvi de la ciutat de Lleida de Zona B (que fixa uns preus màxims de 8,41 euros per metre quadrat al mes per al lloguer i de 2.241,96 €/m² per a la venda), per la Zona A (10,36 €/m² al mes de lloguer i 2.759,33 €/m² per a la venda), per tal que la construcció d’aquests tipus d’habitatges sigui viable pel sector privat i se’n puguin promoure més.
Aquesta és una petició que l’Ajuntament, arran d’una demanda del sector, ja va traslladar a l’anterior govern de la Generalitat. Ara, ha assenyalat l’alcalde, es ratificarà aquesta petició al nou govern, amb una carta a la consellera d’Habitatge Sílvia Paneque, amb l’objectiu de fer possible que l’aportació del sector privat pugui contribuir a l’assoliment dels objectius d’habitatge assequible fixats en el Pla.
Larrosa ha remarcat que si no es modifica aquesta qualificació “el sector privat no farà habitatge de protecció oficial”.
Regeneració urbana
Durant la reunió també s’ha fet un repàs per les actuacions de regeneració urbana que està duent a terme l’Ajuntament i que ja estan en marxa, com són el concurs de projectes per l’elaboració del Pla de Millora Urbana de la Mariola, que es troba en fase d’adjudicació, i el procediment de diàleg competitiu per a l’elaboració del Pla Integral del Centre Històric, la licitació del qual s’ha aprovat avui a la Junta de Govern Local.
Al respecte, l’alcalde ha destacat que aquestes actuacions requeriran de suport d’altres administracions com l’Estat i la Generalitat.
