|
La Paeria ha constituït avui el grup tècnic de treball per a impulsar l’Estratègia de l’Energia de Lleida per a complir amb els compromisos de reducció d’emissions per a mitigar el canvi climàtic, que comptarà amb la coordinació de la catedràtica de l’Escola Politècnica Superior de la Universitat de Lleida, Luisa F. Cabeza
L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha explicat que aquest grup tècnic, que inclou representants de diferents àrees municipals, tindrà com a primer objectiu elaborar un document d’anàlisi, objectius i propostes d’actuació a la ciutat. Aquest document s’obrirà posteriorment al debat amb els grups polítics i altres col·lectius de la ciutat, com els col·legis professionals, per a bastir els aspectes de mitigació climàtica del Pacte pel Clima de Lleida. En la pròxima sessió, es començaran a debatre propostes en àmbits com la mobilitat sostenible, l’habitatge i d’altres, ha afegit.
Durant la trobada s’han presentat els resultats de l’estudi “Cap a la descarbonització de Lleida a través de l’apoderament de les comunitats-Horitzó 2030” elaborat gràcies a un ajut europeu i que servirà de base en aquest procés. El document planteja les línies de treball de futur per tal d’aconseguir que Lleida compleixi amb els objectius de transició energètica i reducció d’emissions per frenar el canvi climàtic.
La inversió total necessària estimada a escala de ciutat, incloent-hi aportacions públiques i privades, és de 377 milions d’euros en un període d’onze anys. La part que correspondria a l’Ajuntament és de 40,7 milions, dels quals 10,6 serien fons propis de Paeria.
L’estratègia proposada es basa en la potenciació de l’Oficina de Rehabilitació de l’Habitatge, incorporant funcions d’acció climàtica. Funcionarà com a finestreta única centrada en la promoció de la rehabilitació energètica del parc d’edificis residencials de la ciutat i dels edificis públics, per una banda, i en el desplegament massiu d’instal·lacions fotovoltaiques, per l’altra.
En tots dos casos, es planteja una àmplia col·laboració amb la ciutadania i les empreses per tal d’impulsar els projectes de forma comunitària i participada.
L’estalvi d’energia que es podria assolir a la ciutat si es completessin totes les inversions previstes arriba als 233 GWh/any, mentre que s’aconseguiria la producció de 141 GWh/any en energies renovables, evitant així l’emissió de gairebé 65.000 tones de CO2 anuals. Això implica la rehabilitació de 2.517 edificis i la instal·lació de 99 MW de potència fotovoltaica instal·lada, incloent-hi instal·lacions públiques i edificis privats.
També es contempla la creació de 2.376 punts de recàrrega de vehicles elèctrics, per promoure la descarbonització del transport privat, i tres comunitats energètiques, amb un total de 600 habitatges. Totes aquestes inversions comportarien un significatiu augment de llocs de treball especialitzats.
Pel que fa a les instal·lacions fotovoltaiques, s’han identificat 8 terrenys de propietat municipals (de l’Ajuntament i de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana) aptes per a fer parcs solars, amb una superfície de 45 hectàrees i 22,2 MW de potència. Així mateix, s’han avaluat uns altres 69.782 metres quadrats de superfície aptes per a instal·lar-hi plaques fotovoltaiques a les cobertes de 44 equipaments municipals. En aquest cas, la potència conjunta de les instal·lacions arriba a 4,5 MW.
Els estalvis econòmics es quantifiquen en 46 milions anuals un cop implantat tot el projecte, que comptaria amb uns costos operatius i de manteniment anual de 16 M€.
Compromís de reducció d’emissions
L’Ajuntament de Lleida va adoptar per unanimitat en el ple del 27 de maig de 2022 l’actualització dels compromisos de reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle del municipi, d’un 55% per l’any 2030, fixats pel Pacte Europeus d’Alcaldies pel Clima, subscrit també per la Paeria, així com incorporar objectius de justícia climàtica.
Les mesures plantejades permetrien una reducció de les emissions de la ciutat del 31%, arribant així als objectius fixats pel que fa a les edificacions, que caldrà completar amb accions en matèria de residus i transport per arribar a l’objectiu global del 55%.
|
