|
L’Ajuntament de Lleida ha instal·lat 22 caixes refugi per a ratpenats al parc del riu, per contribuir a la millora de la biodiversitat urbana i per afavorir la presència de les espècies que s’alimenten d’insectes.
Aquestes caixes refugi ofereixen espais de protecció als ratpenats quan surten dels refugis on fan la hibernació i busquen llocs per a fer les colònies de cria i passaran tot l’estiu fins a l’aparellament i el retorn a la hibernació.
Els ratpenats són animals insectívors i per tan bons reguladors de les poblacions de mosquits, ja que un exemplar pot ingerir diàriament insectes per l’equivalent d’un terç del seu pes.
Els ratpenats de Lleida
Els diferents estudis i seguiments fets a Lleida durant els darrers 10 anys, en col·laboració amb el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), han permès la detecció de 14 espècies diferents de ratpenats a Lleida, de les 30 que hi ha a tota Catalunya. Entre totes, destaca la població de Nòctul gros (Nyctalus noctula), que es troba al Parc dels Camps Elisis i que és l’única població d’aquesta espècie que s’ha detectat a Catalunya.
De les espècies detectades a Lleida, les que tenen més afinitat per ocupar caixes refugi són el ratpenat comú (Pipistrellus pipistrellus), la ratapinyada nana (Pipistrellus pygmaeus) i el ratpenat de vores clares (Pipistrellus kuhlii), el ratpenat muntanyenc (Hypsugo savii) el ratpenat d’aigua (Myotis daubentoni) i el noctul mitjà (Nyctalus noctula).
Totes les espècies de ratpenats estan protegides per la llei de protecció dels animals, perquè com animals insectívors són bons controladors de les plagues d’insectes i, a més, perquè dues d’aquestes espècies es consideren amenaçades: el nòctul mitjà i el ratpenat d’aigua, les quals estan classificades com a vulnerables al Catàleg d’Espècies Amenaçades.
Tipologia de les caixes refugi
Les caixes refugi estan fabricades amb un material especial de ciment i fibres de fusta, que els dona molta resistència a les inclemències del temps i evita que s’esquerdin, foradin o tinguin corrents d’aire.
S’han col·locat caixes de quatre models diferents per afavorir la presència d’espècies diverses amb requeriments ecològics diferents.
Les tipologies de caixes són:
• Cilíndriques amb forat petit frontal: tenen una cavitat interior amb un doble panell de fusta que s’assimila a la dels arbres i és per ratpenats de petit format.
• Cilíndriques amb doble entrada: tenen una doble entrada frontal i inferior amb un orifici major per ratpenats mitjans.
• Caixes planes colonials: aquestes permeten la instal·lació de colònies i tenen diferents nivells per poder moure’s en funció de la temperatura.
• Caixes per a grans colònies: tenen 5 cambres interiors de diferents formats que també difereixen climàticament.
Ubicacions
Les caixes refugi s’han ubicat en 4 grups de 5 caixes i s’han instal·lat en diferents orientacions mirant al nord i a l’est preferentment, per oferir condicions diverses, aprofitant les ombres dels ponts per evitar grans augments de temperatura per insolació directa durant l’estiu, que podria perjudicar els animals. S’han ubicat a la passarel·la dels Camps Elisis, al Pont Vell, a la passarel·la del Montepio i al Pont Nou.
Aquest projecte s’emmarca dins del programa +Biodiversitat de l’Ajuntament de Lleida, que du a terme actuacions destinades a la millora, l’estudi, la conservació i la sensibilització sobre la biodiversitat a Lleida.
Compta amb el finançament del programa Interreg POCTEFA amb fons FEDER, dins el projecte “Turisme Transfronterer Fluvial Sostenible – Têt, Ter, Fluvià i Segre”. Aquest és un programa europeu de cooperació territorial creat per fomentar el desenvolupament sostenible del territori fronterer entre Espanya, França i Andorra.
El projecte TTFS, en el que participa l’Ajuntament de Lleida, conjuntament amb l’Ajuntament de Girona, el Consorci del Ter, Turisme de Lleida, la Comunitat Urbana Perpinyà Mediterrània Metròpoli i Perpignan Méditerranée Tourisme pretén promoure l’ecoturisme fluvial, tirant endavant una xarxa de rutes de mobilitat sostenible vora els rius, promovent la biodiversitat, el descobriment dels paisatges fluvials, i l’ecoturisme actiu.
|
