La Paeria presenta el seu nou catàleg de béns protegits de Lleida, que triplica els elements patrimonials i ambientals a conservar

Destaca el notable augment del nombre de béns protegits, que passa de 155 a 483 i l’ampliació de les tipologies dels elements que es cataloguen. El nou catàleg amplia la protecció a conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, béns arqueològics i paleontològics, béns ambientals i paisatgístics i béns naturals. El nou catàleg forma part del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), que posa el focus en els elements identitaris, paisatgístics i naturals de la ciutat i en la cura del patrimoni.

Data publicació: Dijous 15, febrer del 2018

Imatge de la notícia La Paeria presenta el seu nou catàleg de béns protegits de Lleida, que triplica els elements patrimonials i ambientals a conservar

Imatge: ®Herminia Sirvent

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del coordinador d’Urbanisme de la Paeria, Joan Blanch, ha presentat avui el nou Catàleg de Béns Protegits Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Lleida, que millorarà la protecció del patrimoni de la ciutat amb la seva incorporació al nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), un pla que posa el focus en els elements d’identitat, paisatgístics i naturals de la ciutat i en la cura del patrimoni de Lleida.

Àngel Ros ha explicat que “el POUM, sensible als valors patrimonials, paisatgístics i naturals de Lleida, fa ara un salt endavant amb la protecció dels elements que apareixen al nou catàleg de béns protegits arquitectònics, històrics i ambientals”. “El POUM protegeix especialment els elements patrimonials arquitectònics, els elements d’un valor històric i artístic, l’Horta, el riu, i tots aquells elements que formen part d’un passat que volen dotar d’una component identitària i d’autoestima per la nostra ciutat. En aquest sentit, el POUM destaca la identitat de Lleida i dels seus elements, que són béns de tots i que entre tots hem de protegir”.

El paer en cap ha destacat també “el considerable increment del nombre d’elements protegits respecte al catàleg anterior, ja que es passa de 155 a 483, i es detalla molt millor les seves característiques i les fórmules de protecció”. Aquest fet, segons Ros, “implica la incorporació de 232 nous elements –alguns dels quals consisteixen en el desglossament d’algun d’aquests elements però la majoria són noves incorporacions”. La incorporació en el nou catàleg significa “la realització de polítiques de protecció, manteniment, millora i divulgació sobre aquests béns que formen part del nostre patrimoni col·lectiu”, ha afirmat l’alcalde.

Per la seva banda, Blanch ha explicat que “el nou catàleg de béns protegits és un document que forma part del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) que té una especial transcendència perquè serveix per preservar, protegir i actuar amb propietat i sota determinades directrius per actuar sobre el nostre patrimoni”. El catàleg, segons el coordinador d’Urbanisme, “posa el valor el patrimoni lleidatà que ja estava catalogat fins ara i, sobretot, incrementa de manera notable la quantitat d’elements catalogats i, també, les tipologies dels elements que es cataloguen”.

Els objectius del nou document són identificar i documentar les construccions, elements naturals i de valor ambiental i paisatgístic; els elements i conjunts arquitectònics: jaciments arqueològics i paleontològics; i altres elements singulars de valor patrimonial. Es determinen els motius de la seva catalogació i el nivell de protecció en cada element.

Aquesta tasca permet també aprofundir en el coneixement de la seva història i dels trets urbanístics i arquitectònics que els caracteritzen i serveix com a document de base per al desenvolupament de les polítiques que permetin la seva preservació i posada en valor. En el cas dels jaciments i àrees arqueològiques, determinar la seva situació permet poder aplicar les mesures preventives necessàries que n’evitin la destrucció o desaparició.

A més, ha de permetre la difusió i coneixement per part de la ciutadania dels valors patrimonials i paisatgístics i de la història que aquests elements transmeten i facilitar al consistori una documentació que els permeti explicar aquesta tasca de conservació.

Tipus d’elements protegits

Els béns inclosos al catàleg es classifiquen com a Conjunts Arquitectònics, Elements Arquitectònics, Béns Arqueològics i Paleontològics, Béns Ambientals i Paisatgístics i Béns Naturals. En el nou catàleg s’han afegit, respecte del catàleg anterior, un total de 34 nous conjunts arquitectònics, -que inclouen també 96 elements parcials més-, 140 nous elements arquitectònics, 21 nous béns arqueològics i paleontològics, 17 nous béns naturals i 20 nous béns ambientals i paisatgístics.

Els Conjunts Arquitectònics són les agrupacions de béns immobles continues o disperses, que constitueixen una unitat coherent i delimitable amb entitat pròpia, encara que cadascun dels elements de manera aïllada o individual, pugui no posseir valors suficientment rellevants (per exemple un barri, una plaça, un carrer, una xarxa de torres de es de defensa, etc.). En aquest epígraf s’hi inclouen alguns dels elements patrimonials més importants de la ciutat, com l’entorn de protecció de la Seu Vella, el Castell dels Templers i els diferents trams de muralla, entre molts d’altres.

Es classifiquen com a elements arquitectònics les construccions o qualsevol altre obra material produïda por l’activitat humana que configura una unitat singular (per exemple un edifici, una església, un molí, un quiosc de música, etc.). Aquí hi trobem elements com la Seu Vella, la Catedral Nova, el Mercat del Pla o la passarel·la sobre el riu a Copa d’Or.

Són béns arqueològics o paleontològics els paratges on apareguin indicis de jaciments com les termes romanes de Cardenal Remolins, el Polvorí de Sucs o el Turó de Gardeny.

Per últim, es classifiquen com a béns naturals, ambientals i paisatgístics tots els espais oberts existents en el territori o elements naturals concrets, que per la seva pròpia naturalesa original són mereixedors d’una protecció que asseguri la seva permanència (per exemple un bosc, arbres concrets, serres, aiguamolls, recorreguts fluvials, etc.). Algunes mostres serien el tossal de la Cerdera o el de Moredilla, l’Arborètum, els Jardins de les Magnòlies i els parcs de la Mitjana i els Camps Elisis.

Nivells de protecció

El nou catàleg incorpora tres categories de protecció: Béns Culturals d’Interès Nacional, Béns Culturals d’interès Local i Béns de Protecció Urbanística. D’acord amb aquesta classificació, s’estableixen diferents nivells de protecció:

El nivell 1 suposa la protecció integral i inclou béns que representen un testimoniatge de primer ordre a conservar i transmetre íntegrament a les generacions futures. El nivell 2 comporta la conservació de l’element i s’aplica a béns de valor singular que han perdut la seva coherència original a causa de successives intervencions o per un progressiu deteriorament i que mereixen el restabliment dels trets definitoris.

El tercer nivell implica una protecció parcial de béns immobles o d’espais oberts que presenten un conjunt de característiques constructives o naturals d’interès.

En el quart nivell hi ha la protecció ambiental prevista per a béns immobles de paisatge característics a nivell urbà que disposen d’una façana singular, així com ambients naturals o paisatgístics que mereixen ser conservats.

En el nivell 5 hi trobem els béns que per la seva ubicació, gènesi o trajectòria històrica mereixen ser documentats abans de poder desaparèixer, mentre que s’estableix un sisè nivell de protecció per a les àrees d’expectativa arqueològica.

El mètode de treball per elaborar aquest document ha partit del buidatge bibliogràfic i documental, completat amb un exhaustiu treball de camp i la tasca posterior d’establir els criteris d’establir els criteris arquitectònics, urbanístics, històrics, culturals, ambientals i paisatgístics per tal de seleccionar els elements inventariats, dels quals s’elaboren fitxes i plànols de localització.