Arqueologia, Paisatge i Patrimoni

Et trobes a:Inici/Arqueologia, Paisatge i Patrimoni/Notícies/Presentada l’Ordenança del Paisatge de Lleida a les jornades ‘Paisatge. Ordenació i gestió a escala local’ organitzades per la Diputació de Tarragona

Presentada l’Ordenança del Paisatge de Lleida a les jornades ‘Paisatge. Ordenació i gestió a escala local’ organitzades per la Diputació de Tarragona

L’Ordenança del Paisatge de Lleida s’ha presentat aquesta setmana a la Cartoixa d’Escaladei (el Priorat) en el marc de les jornades Paisatge. Ordenació i gestió a escala local que tenen lloc del 3 al 21 de juny organitzades per la Diputació de Tarragona i l’Observatori del Paisatge de Catalunya. Francesc Arola, arquitecte de l’Ajuntament de Lleida i Laia Vinós, tècnica de gestió de la Fundació del Paisatge de Lleida, van ser els encarregats d’explicar la nova ordenança que regula de forma detallada l’espai urbà i l’espai rural de la ciutat.

Data publicació: Dilluns 10, juny del 2019


Imatge de la notícia Presentada l’Ordenança del Paisatge de Lleida a les jornades ‘Paisatge. Ordenació i gestió a escala local’ organitzades per la Diputació de Tarragona

Imatge: ©Ajuntament de Lleida

Tant la iniciativa de l’Ordenança com la campanya de difusió, que inclou un llibret amb el document complet i un tríptic per informar la ciutadania, d’una manera gràfica i propera, dels aspectes regulats en el document, van tenir molt bona acollida.

L’Ordenança del Paisatge de Lleida va entrar en vigor el passat 15 de febrer de 2019, culminant així un llarg procés participatiu i de treball tècnic iniciat fa tres anys, fins a disposar d’aquest document pioner, que va ser aprovat amb un consens molt ampli en el ple municipal del passat mes de novembre.

Es tracta d’un text legal que protegeix la identitat de la ciutat i garanteix el dret col·lectiu a gaudir d’un entorn agradable i harmònic, tant en l’àmbit urbà com el rural.

L’ordenança té com a principis bàsics posar ordre a l’entorn urbà i rural promovent un ús sostenible del paisatge, protegir les visuals dels seus principals referents paisatgístics i monumentals i millorar l’autoestima dels veïns i veïnes de Lleida. Els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la conservació i millora del nivell de qualitat del paisatge i es fa necessària la seva implicació, com també la d’entitats, empreses i altres col·lectius, per aconseguir aquests objectius.

Cal tenir en compte que, malgrat que l’ordenança ja ha entrat en vigor, s’estableixen períodes transitoris d’entre tres i deu anys perquè els elements ja existents s’adaptin a les noves disposicions.

Noves Àrees d’Interès Paisatgístic

Es té especial cura per les Àrees d’Interès Paisatgístic, que reben una protecció especial que limita les actuacions al seu entorn, tant en l’àmbit urbà, com en el rural. S’hi inclouen el Centre Històric, el Turó de la Seu Vella, el Turó de Gardeny, el Parc dels Camps Elisis, la façana fluvial, el parc de la Mitjana, l'espai fluvial del riu Segre, els Aiguamolls de Rufea i les vores dels canals, així com la resta de parcs urbans i rurals previstos al planejament. Aquesta tasca de protecció especial l’assumirà la nova Comissió Municipal del Patrimoni Cultural i del Paisatge.

Un entorn urbà més endreçat

Es regulen també tota mena d'aspectes relatius a construccions, instal·lacions i altres elements que puguin tenir incidència en el paisatge, amb el criteri bàsic de garantir que la seva presència i disposició no malmeti la imatge de la ciutat. Així, es defineix com s'ha d'actuar en façanes, parets mitgeres, terrats i balcons, cobertes, solars sense edificar, locals tancats, zones verdes, terrasses i paradetes de fira, entre altres àmbits. Això inclou la regulació del cablejat, els rètols, tendals, antenes, cartelleres, la publicitat, les activitats domèstiques en balcons i terrasses, les jardineres, la instal·lació d'aparells de climatització, marquesines, etcètera.

Algunes de les mesures previstes són la necessitat d'adequar les noves edificacions a les característiques de l'entorn; l'obligatorietat de donar tractament de façana i integrar en el paisatge les parets mitgeres; que l'Ajuntament pugui ordenar la retirada o la reconstrucció de conductes o instal·lacions que perjudiquen la percepció de la façana; que les operadores de telecomunicacions hagin de compartir emplaçaments per les antenes sempre que sigui possible; que els propietaris de locals buits en zones d'interès hagin de dignificar els aparadors; que la roba s’hagi d'estendre de manera que no resulti visible des dels espais públics; i que els elements de jardineria disposin de les degudes proteccions per evitar que caiguin al carrer.

La protecció de l’àmbit rural, una prioritat

Pel que fa a l'àmbit rural, la normativa regula les construccions, les activitats agràries i les seves edificacions vinculades, els tancaments de finques, els canals de reg, els canvis en l'àmbit parcel·lari, la senyalització i el manteniment de marges i camins.

Se segueix una estratègia d'integració paisatgística de les construccions, evitant els eixos visuals principals, aprofitant la topografia del terreny per soterrar o ocultar les edificacions i promovent la rehabilitació d'edificis existents abans que la construcció d'altres nous. Es regulen aspectes com la instal·lació de captadors solars, antenes, tanques, conduccions i elements d'enllumenat. També es tenen en compte altres vinculats amb activitats productives, com l'homogeneïtzació de materials i formes dels hivernacles, la instal·lació de sitges, mesures correctores de l'impacte paisatgístic de les activitats extractives i pantalles visuals per activitats econòmiques no agràries. No es permet alterar la morfologia del territori, per exemple per fer-hi basses o bancals, sense autorització expressa.

Finalment, l’ordenança també estableix una sèrie de normes per als espais industrials, comercials i de serveis i sectors d’activitat econòmica.

Et destaquem...