Lleida enforteix la seva capitalitat cultural amb l'inici de les obres del nou Museu d'Art
El paer en cap, Fèlix Larrosa, ha destacat que la pinacoteca ajudarà a que la Rambla Ferran recuperi la seva esplendor i es convertirà en un espai obert a la cultura dins el territori creatiu del Centre Històric.
Data publicació: Dilluns 28, gener del 2019
Imatge: (c) ©Santi Iglesias
La ciutat de Lleida ha celebrat avui l'esperat inici de les obres de la seu definitiva del Museu d'Art de Lleida, "un projecte de ciutat que, per la seva envergadura, ens ajudarà a projectar enfora la nostra capitalitat cultural", ha afirmat el paer en cap Fèlix Larrosa. L'alcalde ha presidit l'acte acompanyat del ministre de Cultura, José Guirao, la consellera de Cultura de la Generalitat, Laura Borràs, i la presidenta de la diputació de Lleida, Rosa Maria Perelló, en una mostra de la unitat institucional que ha permès de dur endavant aquest projecte.
L'antic edifici de l'Audiència Provincial de la Rambla Ferran, que ha acollit avui l'acte, és l'espai escollit per la nova pinacoteca, que estarà llesta d’aquí a 24 mesos i podrà deixar així enrere un llarg període de provisionalitat, d'ençà de la seva creació el 1917 a partir de la col·lecció del pintor lleidatà Jaume Morera.
"El Museu serà un gran contenidor d'art, un espai de divulgació cultural. I és ja un exemple de col·laboració institucional. Aquest projecte és fruit de la bona política, d'allò que ha de ser la política. Un projecte de qualitat, elaborat per un equip encapçalat per l'arquitecte municipal, Jaume Terés, i pel director del Museu Morera, Jesús Navarro, amb l'assessorament museogràfic de l'empresa Croquis", ha assenyalat Larrosa després d'escoltar les explicacions dels tècnics sobre el projecte. A més, l'alcalde ha remarcat també l'impacte que el Museu d'Art tindrà sobre una renovada Rambla Ferran, que "recuperarà la seva esplendor i es convertirà en un espai obert a la cultura en el marc d'un Centre Històric que té vocació d'exercir de territori creatiu". L'alcalde ha agraït a totes les institucions implicades que ho facin possible. L'acte ha comptat també amb una àmplia presència de la corporació municipal, de la delegada del Govern a Catalunya, Teresa Cunillera i de nombrosos representants del món polític i cultural de Lleida.
El projecte del nou Museu
El futur Museu d'Art de Lleida tindrà una museografia flexible, modular, neutra i plenament accessible. Totes les sales d'exposicions (en la 1a, 2a, i 3a planta) comparteixen el mateix disseny i es podran reconfigurar permanentment.
La planta baixa, pensada com a plaça pública enllaçada amb la rambla de Ferran, incorpora la zona de recepció per als visitants, la botiga i espais d'interpretació dels continguts del museu. La darrera planta de l'edifici, la cinquena, acollirà una sala d'actes polivalent i una aula didàctica. Comptarà, també, amb una terrassa-mirador amb vistes a la Seu Vella.
Bona part de les reserves del Museu, que s'ubicaran a la 4a planta, seran visitables. Es tracta d'una innovació museogràfica que vol superar els límits dels espais físics dels museus i facilitar al màxim l'accés a la col·lecció. La planta dedicada a les reserves es complementarà amb un altre espai a la planta baixa, només per a ús dels professionals del Museu, que funcionarà com a taller bàsic de conservació i punt de recepció dels béns que ingressin a l'equipament.
Àmplia col·laboració institucional
Les obres tenen un pressupost total de 4.470.950 euros, finançats per l'Ajuntament de Lleida, la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Lleida, la Unió Europea (fons FEDER) i el Ministeri de Foment (1,5 per cent cultural). És l'únic projecte de la ciutat dels darrers anys en què hi ha finançament conjunt d'aquestes cinc administracions.
L'execució de les obres -amb una previsió de durada de dos anys- es va adjudicar a la unió temporal d'empreses UTE-Museu d'Art de Lleida, integrada per les firmes lleidatanes Benito Arnó, Acsa, Obras e Infraestructuras i Romero Polo.
Més de 100 anys d'història
El Museu d'Art de Lleida és una de les pinacoteques d'art modern i contemporani més antigues del país.
Va obrir portes un 11 de maig de 1917 a l'antic mercat de Sant Lluís i, al llarg dels més de 100 anys d'història, ha estat ubicat en diferents seus, la segona planta de l'antic Hospital de Santa Maria (l'actual IEI), el convent del Roser i l'edifici del Casino.
El Museu es va anomenar Jaume Morera a partir del 1925 després d'una nova donació d'obra d'aquest paisatgista lleidatà que va ser-ne, a més, un dels seus primers impulsors.
L'art modern i contemporani a Lleida
La col·lecció de l'actual Museu d'Art Jaume Morera inclou prop de 4.500 obres i està especialitzada en art modern i contemporani, amb un pes important dels creadors lleidatans. En aquest sentit, compta amb la col·lecció més gran a escala internacional de Xavier Gosé (289 dibuixos, pintures, il·lustracions i material divers).
Així mateix, cal destacar el fons de Leandre Cristòfol, un dels escultors més rellevants de l'art espanyol del segle XX -més de 190 escultures, relleus i altres- juntament amb obres dels seus companys de l'avantguarda dels anys trenta a Lleida, Lamolla, Viola i Crous.
El Museu Morera també posseeix pintures dels grans noms de la plàstica lleidatana del primer terç del segle XX (Morera, Gili i Roig, Viladrich, Samarra, etc.), dels artistes vinculats amb la irrupció de l'abstracció pictòrica a Lleida a la dècada dels 50, dels autors vinculats a la Petite Galerie de l'Aliança Francesa i, finalment, els nous valors de la plàstica lleidatana dels anys vuitanta i noranta.
La col·lecció del Museu s'estructura en els eixos següents:
- Lleida 1900. Entre la tradició i la modernitat.
- L'avantguarda dels anys 30. República, guerra i exili.
- De la postguerra a la crisi de l'informalisme.
- Els nous comportaments artístics
El Museu manté un intens calendari expositiu al llarg de tot l'any i, habitualment, cedeix obres per a exposicions arreu del territori espanyol. L'exposició més visitada de la seva història ha estat la mostra de fotografies sobre el bombardeig de Lleida realitzades per Agustí Centelles, que va rebre 9.000 visitants.
Visita al Turó de la Seu Vella
Després de l'acte del Museu, el ministre de Cultura ha visitat el Turó de la Seu Vella amb el paer en cap i la consellera, acompanyats del director del Consorci, Joan Baigol, qui els ha detallat algunes de les particularitats del monument. En aquesta visita, les tres administracions implicades, el Govern de l’Estat, la Generalitat i la Paeria, s’han emplaçat a treballar per elaborar un expedient de qualitat per la candidatura del conjunt monumental com a Patrimoni Mundial de la Unesco. El ministre ha lloat les característiques de la Seu i ha indicat que s’ha d’incidir en les seves singularitats i en el moviment ciutadà que hi ha al darrere, per enfortir i donar valor al document.
Imatge: (c) ©Santi Iglesias
