Paisatge i Patrimoni

Et trobes a:Inici/Paisatge i Patrimoni/Notícies/L’Ordenança del Paisatge de Lleida entrarà en vigor el 15 de febrer

L’Ordenança del Paisatge de Lleida entrarà en vigor el 15 de febrer

El BOP la publicarà el pròxim dimarts, iniciant-se el termini d’un mes perquè comenci a aplicar-se. El document, pioner en la regulació conjunta de l’àmbit urbà i el rural, protegeix la identitat de la ciutat, garanteix el dret col·lectiu a gaudir d'un entorn agradable i ha estat fruit d’un llarg procés participatiu i de treball tècnic.

Data publicació: Dilluns 14, gener del 2019


Imatge de la notícia L’Ordenança del Paisatge de Lleida entrarà en vigor el 15 de febrer

Imatge: ©Ajuntament de Lleida

El Butlletí Oficial de la Província publicarà el pròxim dimarts l’Ordenança del Paisatge de Lleida, una norma pionera en la regulació de l’ordenació de l’espai natural d’un municipi, ja que engloba tant l’àmbit rural com urbà en un mateix reglament. La publicació oficial de l’ordenança marca el termini perquè al cap d’un mes entri en vigor, la qual cosa es produirà el 15 de febrer.

El ple municipal de l’Ajuntament de Lleida del mes de novembre va aprovar de forma definitiva i amb un consens molt ampli el text de l’Ordenança del Paisatge de Lleida, un document que protegeix la identitat de la ciutat i garanteix el dret col·lectiu a gaudir d’un entorn agradable i harmònic.

El text ha estat fruit d’un ampli procés participatiu i de treball tècnic, de tal manera que en el moment del plenari no va rebre cap vot en contra. Es va aprovar amb el suport dels 22 regidors dels grups municipals del PSC, Convergència i Unió, Ciutadans, Partit Popular, Comú de Lleida i de la regidora no adscrita, Rosa M. Salmerón. En el moment de la votació es van abstenir els 5 paers d’ERC i la Crida per Lleida.

El resultat final de l’Ordenança del Paisatge de Lleida és fruit d’un important procés participatiu, que va iniciar-se fa gairebé tres anys, a través dels tallers de debat de la Fundació del Paisatge Urbà de Lleida, en què van col·laborar 84 persones de diverses entitats i associacions professionals de la ciutat. Plegats van aportar pautes, idees i determinacions, en què caldria tenir present tres línies a l’hora de redactar l’ordenança: la importància de millorar l'aspecte dels espais abandonats o en desús; posar ordre a la ciutat, protegir les visuals i cohesionar la ciutat, i posar en relleu els valors de cada barri o de la ciutat.

Principals disposicions

La nova normativa ha acabat regulant la protecció del paisatge fomentant els seus valors ambientals i culturals, considerant que els ciutadans i ciutadanes tenen dret a la conservació i millora del nivell de qualitat del paisatge. També es té especial cura per les àrees urbanes de tractament paisatgístic especial, que són el Centre Històric, el Turó de la Seu Vella, el Turó de Gardeny, el Parc dels Camps Elisis i la façana fluvial, així com els àmbits rurals d'interès paisatgístic, que inclouen, entre molts d'altres, el parc de la Mitjana, l'espai fluvial del riu Segre, els Aiguamolls de Rufea i les vores dels canals.

Es regulen també tota mena d'aspectes relatius a construccions, instal·lacions i altres elements que puguin tenir incidència en el paisatge, amb el criteri bàsic de garantir que la seva presència i disposició no malmeti la imatge de la ciutat. Així, es defineix com s'ha d'actuar en façanes, parets mitgeres, terrats i balcons, cobertes, solars sense edificar, locals tancats, zones verdes, terrasses i paradetes de fira, entre altres àmbits. Això inclou la regulació del cablejat, els rètols, tendals, antenes, cartelleres, la publicitat, les activitats domèstiques en balcons i terrasses, les jardineres, la instal·lació d'aparells de climatització, marquesines, etcètera.

Algunes de les mesures previstes són la necessitat d'adequar les noves edificacions a les característiques de l'entorn; l'obligatorietat de donar tractament de façana i integrar en el paisatge les parets mitgeres; que l'Ajuntament pugui ordenar la retirada o la reconstrucció de conductes o instal·lacions que perjudiquen la percepció de la façana; que les operadores de telecomunicacions hagin de compartir emplaçaments per les antenes sempre que sigui possible; que els propietaris de locals buits en zones d'interès hagin de dignificar els aparadors; que la roba s’hagi d'estendre de manera que no resulti visible des dels espais públics; i que els elements de jardineria disposin de les degudes proteccions per evitar que caiguin al carrer.

Pel que fa a l'àmbit rural, la normativa regula les construccions, les activitats agràries i les seves edificacions vinculades, els tancaments de finques, els canals de reg, els canvis en l'àmbit parcel·lari, la senyalització i el manteniment de marges i camins.

Se segueix una estratègia d'integració paisatgística de les construccions, evitant els eixos visuals principals, aprofitant la topografia del terreny per soterrar o ocultar les edificacions i promovent la rehabilitació d'edificis existents abans que la construcció d'altres nous. Es regulen aspectes com la instal·lació de captadors solars, antenes, tanques, conduccions i elements d'enllumenat. També es tenen en compte altres vinculats amb activitats productives, com l'homogeneïtzació de materials i formes dels hivernacles, la instal·lació de sitges, mesures correctores de l'impacte paisatgístic de les activitats extractives i pantalles visuals per activitats econòmiques no agràries. No es permet alterar la morfologia del territori, per exemple per fer-hi basses o bancals, sense autorització expressa.

Finalment, l’ordenança també estableix una sèrie de normes per als espais industrials, comercials i de serveis i sectors d’activitat econòmica.

 

Imatge: ©Ajuntament de Lleida

Et destaquem...