La Paeria inicia la revisió del Pla de Mobilitat Urbana de Lleida
Prop del 60% de les propostes de l’actual Pla de Mobilitat Urbana ja s’han completat o estan en procés d’execució
Data publicació: Dimecres 08, agost del 2018
La Paeria ja ha iniciat els treballs per a l’actualització del Pla de Mobilitat Urbana de Lleida (PMU), que va ser aprovat pel Ple Municipal l’any 2011 i que ha estat el document director de totes les actuacions que en matèria de mobilitat s’han realitzat a la ciutat els darrers sis anys. La revisió de l’actual Pla de Mobilitat Urbana, que tindrà una vigència de 6 anys des de la seva aprovació, té la voluntat d’incorporar els canvis socials, econòmics, estructurals i ambientals que tenen una afectació directa sobre la mobilitat i que s’han succeït els darrers anys a la ciutat.
Per a la revisió de l’actual Pla de Mobilitat Urbana, durant els anys 2016 i 2017 s’ha dut a terme un extens procés participatiu en què han participat una cinquantena d’entitats i associacions relacionades amb la mobilitat a la ciutat, del qual han sorgit diverses idees força i conclusions que han estat la base d’una actualització prèvia de l’actual Pla de Mobilitat Urbana de Lleida.
Entre aquestes idees força cal destacar que cal anar reduint progressivament el protagonisme del vehicle privat motoritzat, principalment el cotxe, en favor d’altres alternatives més sostenibles. També s’ha destacat que són necessàries més mesures per reduir la velocitat, ja sigui a través del control de la velocitat mitjançant dispositius físics de pacificació del trànsit o altres mesures, amb l’objectiu de reduir l’accidentabilitat.
Una altra de les conclusions sorgides del procés participatiu que s’ha realitzat és que s’ha de garantir la seguretat dels modes de transport més vulnerables, com el vianant, la bicicleta, el transport públic i, en darrer lloc, el vehicle privat. Aquest criteri de convivència ha d’estar present en el disseny dels eixos cívics, dels carrils bici -treure les bicicletes de les voreres- i en general en la creació d’un teixit urbà més segur per a tots els usuaris.
Una altra de les idees força a considerar en la revisió de l’actual Pla de Mobilitat Urbana és que la connectivitat ha de ser un dels criteris fonamentals per al disseny de la mobilitat a peu i en bicicleta, així com a l’hora de crear zones de trànsit pacificat. La connexió entre barris de la ciutat i la continuïtat dels eixos de mobilitat a peu i en bicicleta és un aspecte clau en l’estratègia de mobilitat a Lleida.
Del procés participatiu realitzat també se’n desprèn que una intermodalitat eficaç i la qualitat del servei, esdevenen claus per incentivar l’ús del transport públic. En aquest punt, cal potenciar la connexió dels diferents mitjans de transport públic, fent que aquests es complementin entre si, com per exemple bus urbà i interurbà, taxis, xarxa de ferrocarrils, rodalies, autobusos, etcètera.
Les polítiques d’aparcament -la creació de places d’aparcament tant en viari com en edificis- han de ser coherents amb la política de mobilitat que es vol promoure, que contempla un menor ús del vehicle privat. En la mateixa línia, la planificació de les xarxes viària ha de permetre facilitar el control de l’ús del vehicle privat enlloc del seu estímul indiscriminat. En aquest punt, segons els participants en el procés participatiu, cal considerar que la creació de noves infraestructures o la implantació de nous serveis de transport té un efecte inductor del trànsit. En el seu lloc, les restriccions de la circulació i/o la limitació de la capacitat del viari, així com la possibilitat de repercutir els costos socials i ecològics de la utilització dels vehicles privats als usuaris, poden ser instruments efectius per a la reducció de la utilització dels vehicles privats.
Una altra de les conclusions del procés participatiu ha estat que cal assolir una bona qualitat de l’espai públic per poder fomentar la vida urbana en els espais públics. En aquest sentit, es pretén promoure un urbanisme de proximitat que faciliti l’ús de mitjans de transport de baix impacte. Finalment, cal destacar que l’educació, la sensibilització i la participació ciutadana esdevenen punts clau per obtenir un millor Pla de Mobilitat Urbana a la ciutat.
L’Ajuntament de Lleida ha realitzat, dins del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, els estudis de mobilitat corresponents als diferents escenaris de creixement previstos en aquest Pla. Aquests estudis han donat a conèixer com es condicionarà el funcionament de la trama urbana de la ciutat i han permès realitzar un conjunt de propostes normatives i d’ordenació que serveixen de base per a millorar la mobilitat i garanteixen un desenvolupament adequat dels nous àmbits de creixement.
Així, el POUM proposa establir les xarxes bàsiques per a vianants, per a ciclistes i per a la circulació rodada i del transport públic; la formació de nous aparcaments públics dissuasius en el perímetre de la ciutat; les característiques bàsiques dels nous carrers principals estructurants; la jerarquia i condicions dels camins que estructuren l’Horta i el territori; la intermodalitat amb el ferrocarril i la conversió en una xarxa de trens-tramvia, etc. Aquestes propostes contingudes al POUM donen compliment als objectius del Pla de Mobilitat vigent i a les idees sorgides dels processos de participació realitzats. En la revisió del Pla de Mobilitat Urbana caldrà d’incloure aquesta nova informació generada, considerar les aportacions del procés participatiu i les accions realitzades, i concretar les noves actuacions a desenvolupar, d’acord amb les previsions i determinacions del nou POUM.
Compliment de prop del 60% de l’actual Pla de Mobilitat Urbana de Lleida
L’Ajuntament de Lleida ha donat compliment -o està en procés d’execució- de prop del 60% de les propostes de l’actual Pla de Mobilitat Urbana de Lleida, mentre que el 40% restant està pendent o són propostes que han quedat obsoletes. De les 68 actuacions o propostes recollides a l’actual Pla de Mobilitat Urbana, que tracten diferents aspectes sobre seguretat viària, mobilitat a peu, en bicicleta, en autobús, distribució urbana de mercaderies, sobre vehicle privat i aparcament, sobre medi ambient i sobre educació i sensibilització- s’han assolit el 44% de les propostes, un 12% estan en execució i un 44% estan pendents o han quedat obsoletes.
Seguretat viària
Durant el període 2011-2017 s’ha assolit la xifra de 168 passos elevats i 85 bandes reductores de velocitat implantades, a més de nous carrers amb plataforma única, controls de velocitat (instal·lació de 3 radars), la millora de la senyalització i de la visibilitat de més de 150 passos de vianants, la implantació de 6 camins escolars segurs, l’ampliació a 6 noves zones 30.
Aquest desplegament, ha permès la reducció de la lesivitat dels accidents. Cal destacar que el nombre de víctimes d’accident greus s’ha reduït en un 46% en el període 2011-2017 respecte del període anterior al PMU vigent. D’altra banda la proliferació de nous vehicles de mobilitat personal (VMP) (patinets elèctrics, segway, etc) així com l’increment de la mobilitat amb bicicleta els darrers anys han creat noves situacions de risc i de percepció d’inseguretat, especialment per a vianants que caldrà tenir en especial consideració en la revisió del pla.
Mobilitat a peu
Durant el període 2011-2017 s’ha assolit la xifra de 95% dels passos de vianants adaptats de la ciutat. Tanmateix en matèria d’accessibilitat universal, queda pendent l’estudi de guals i voreres, així com la millora de les condicions per a persones amb problemes visuals, que el nou pla ha de contemplar.
Pel que fa a la millora del confort dels desplaçaments a peu, s’han ampliat voreres a la vegada que la xarxa exclusiva per a vianants s’ha vist incrementada a 620 m.
Mobilitat amb bicicleta
Durant el període 2011-2017 la xarxa de les vies ciclables (carril bici + vies ciclables) s’ha incrementat notablement. D’altra banda s’ha fet un esforç important en el desplegament de nous punts d’aparcament per a bicicletes en els principals centres públics atractors de mobilitat. Així s´ha passat de 309 a 812 unitats, un augment del 262% del total durant el període.
La mobilitat amb bicicleta ha incrementat substancialment els darrers anys en alguns trams de la ciutat. Així en determinats nodes amb cobertura de carril bici (Pont Vell) l’increment del nombre d’usuaris ha estat del 200% durant el període 2007-2014, mentre que el node amb menor creixement ha estat el de Plaça Ricard Vinyes, amb un 45%.
Mobilitat amb transport públic
Durant el període 2011-2017 s’ha avançat en la millora del confort i informació del servei de transport públic: amb la implantació de més de 30 noves andanes d’embarcament, de plataformes i de noves marquesines en parades transport públic, instal·lació de 11 pantalles SAE a les parades nodals, posada en funcionament App d’informació a temps real de les línies de bus urbanes, i assoliment del 100% d’adaptació del parc mòbil a persones amb mobilitat reduïda.
Per a la millora de la velocitat comercial s’ha incrementat el carril bus en 917 metres, passant d’una velocitat comercial de 12,04 km/h a 13,24 km/h, i s’ha incrementat a 6 el nombre de cruïlles amb prioritat per al transport públic urbà.
Pel que fa a la cobertura del transport públic urbà a la trama urbana consolidada en l’actualitat el 95% dels residents tenen servei de bus urbà a menys de 200 metres
Distribució urbana de mercaderies
Durant el període 2011-2017 s’ha incrementat notablement l’espai viari destinat a la distribució urbana passant de ser de 4,74 a 6,43 places cada 1000 habitants. Tanmateix caldrà incidir en el control del respecte d’aquestes zones.
Racionalització de l’ús del vehicle privat i gestió de l’aparcament
El nombre de turismes al municipi durant el període 2011-2016 ha baixat un 4%, passant de 421,5 a 405,6 vehicles cada 1000 habitants.
Pel que fa a la accessibilitat en turisme per a les persones amb mobilitat reduïda, durant el període d’estudi s’ha incrementat el nombre un 55%, passant de 268 a 416 places.
Control i disminució dels nivells contaminació
Els nivells de presència dels contaminants de PM10, de NOx han seguit una tendència a la baixa durant el període estudiat. En el cas de PM10, l’any 2011 els valors de mitjana anual van ser de 30 μg/m3 mentre que l’any 2016 va ser de 25 μg/m3. Pel que fa a NOX, les concentracions han passat a ser de 27 μg/m3 a 23 μg/m3. En cap dels casos s’ha superat els valors límit fixats per la legislació (40 μg/m3 tant per PM10 com per NOx de mitjana anual).
Malgrat tot, continuen existint els períodes puntuals de concentracions elevades de PM10, coincidint amb els períodes d’estabilitat atmosfèrica i inversió tèrmica de l’hivern.
Els nivells de concentració de O3 no mostren una reducció continuada, sinó que en funció de l’any han anat fluctuant assolint uns mínims de 144 μg/m3 l’any 2014 i un màxim de 157 μg/m3 l’any 2016 màxim de mitjanes horàries. En cap cas s’ha superat el llindar d’avís a la població (180 μg/m3).
Pel que fa al consum energètic i les emissions provinent del transport del municipi, s’han reduït un 11% en el cas del gasoil, i quasi un 20% en el cas de la gasolina (valors entre 2011 i 2014), principalment degut a la renovació del parc de vehicles més eficients energèticament.
Pel que fa als nivells de contaminació acústica, els nivells de població que supera el límit legal de soroll són del 21,33% en horari diürn i 25,25% en horari nocturn.
Pel que fa a la introducció de mesures en favor de l’extensió de vehicles ecològics, fins a data d’avui aquestes han estat:
- bonificació del 75% de ICVTM a vehicles elèctrics.
- La exempció del pagament en l’aparcament en zona blava per a vehicles elèctrics.
- La instal·lació de 2 punts de recàrrega gratuïta (ràpida i semirràpida).
- Incorporació de 8 autobusos híbrids a la flota de vehicles de transport públic urbà.
Sensibilització i conscienciació ciutadana
Durant el període 2011-2017 s’han realitzat nombroses actuacions de sensibilització en clau de mobilitat sostenible, a destacar la celebració anual de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible i Segura, amb la realització d’activitats per a la promoció dels desplaçaments a peu amb bicicleta i amb bus, i per a la promoció de la millora de la seguretat dels entorns escolars.
D’altra banda s’han realitzat processos participatius per al disseny dels carril bici en execució o projecció i per a la millora de la mobilitat amb bicicleta a Lleida.