|
La modernització del reg del Canal de Pinyana permetrà un estalvi del 30-40% d’aigua en el sector 1, que és on s’ha actuat en aquesta primera fase, que afecta 1.287 hectàrees d’unes 400 parcel·les. El conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, ha presidit l’acte inaugural de les obres, a l’embassament de Vallcalent, amb l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa; el president de la Junta de Govern de la Comunitat General de Regants del Canal de Pinyana, Ramon Piqué, i el president de la Junta de Sequiatge de Lleida, Joan Antoni Boldú, així com diverses autoritats locals i regants.
L’alcalde ha assegurat que aquesta és “una obra justa feta per homes justos”, com els regants, pagesos, els dirigents del canal i la seva junta, els síndics o els sequiers. Larrosa ha afirmat que fa anys que es parla d’aquesta infraestructura, que fent història, reprèn el treball que ja es va fer el 1.470 amb els canals a la zona. Les d’ara, ha dit, són per, com en aquell moment, gestionar millor i de manera més intel·ligent l’aigua, perquè “volem un territori intel·ligent que aporti al mateix territori i a la societat”. Alhora, amb les universitats, la recerca, les administracions, etc., i superant situacions adverses, és la manera de garantir la continuïtat i el relleu a la pagesia.
El conseller Mascort ha dit que l’objectiu és que cap pagès plegui al país i que cal invertir perquè en la modernització de les infraestructures de reg, perquè la pagesia pugui sobreviure, especialment els darrers anys amb sequera persistent. Les obres al sector 1, que abasteixen parcel·les del terme municipal de Lleida, han de donar una empenta als regants i ha agraït l’esforç que han fet, donat que han aportat un 40% dels 10 milions d’euros d’inversió. La resta ha anat a càrrec de la Generalitat. Mascort ha remarcat que el sector és el que més pateix la sequera i que també és el que més fa per estalviar aigua al país. “Aquesta és la mostra de com s’han de fer les coses i s’ha de posar en valor l’esforç que fan els pagesos”, ha insistit.
El president de la junta de Sequiatge de Lleida, Joan Antoni Boldú, ha assegurat que és un prestigi per a la Junta que s’hagi donat un 98% d’adherits, fet que no passa a altres comunitats, i ha recordat el treball previ amb les anteriors conselleres i alcaldes de la ciutat. Ha explicat que ha estat una obra llargament esperada i, amb emoció, ha conclòs que suposarà un estalvi important, d’entre un 30 i 40 % d’aigua en aquest sector.
El president de la Junta de Govern de la Comunitat de regants ha apuntat que calen mesures per millorar el finançament per als pagesos, perquè puguin dur a terme aquestes inversions, i que això afavoreix l’estalvi i eficiència en l’aigua. Ha subratllat la resposta “magnífica” dels regants, implicats en aquestes obres, sent un exemple per a altres sectors. I ha dit també que és una mesura per preservar el paisatge perquè pes pugui viure “al i del” camp.
Piqué ha explicat que ja està redactat el projecte per al sector 3, que inclou unes 2.000 hectàrees (de Portella, Torre-serona, Benavent, etc.), i que s’està treballant per al projecte del sector 5 (Horta de Lleida i Alcarràs), d’unes altres 2.000 hectàrees.
Modernització del Canal de Pinyana (sector 1 – terme de Lleida)
Les obres de modernització del reg del Canal de Pinyana han actuat en 1.287 hectàrees del terme municipal de Lleida, dins la junta de Sequiatge, que són unes 450 parcel·les a les partides de Butsènit, Rufea, Malgovern, Caparrella i una mica Torres de Sanui. Les que més es beneficiaran d’aquest reg seran Butsènit i Rufea. S’han instal·lat 7 km de canonada de formigó, amb camisa de xapa, que arriba fins al camí de Butsènit. Hi ha 14 ramals, que són de polietilè. Fins a la posada en marxa del nou reg, es regava a manta, amb làmina d’aigua. Ara s’aplica un sistema de modernització, de pressurització, digitalització i de telecontrol, que serveis per controlar quanta aigua i en quin moment es dona. Tot el consum està connectat i es pot saber l’ús que se’n fa. S’ha donat una moratòria de tres anys perquè es pogués compaginar el reg, però majoritàriament s’ha optat per posar el nou reg, fet que contribueix a l’estalvi d’aigua.
|
