Regidoria d'Agenda Urbana i Espai Agrari i Regidoria de Sostenibilitat

El tinent d’alcalde i regidor de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, ha assistit aquest dilluns a la Comissió Territorial de l’Horta en la qual s'ha donat compte del nou catàleg de construccions en sòl no urbanitzable del municipi de Lleida que impulsa l’equip de govern de la Paeria amb l’objectiu d’afavorir la conservació del patrimoni edificat rural, incentivar la reactivació econòmica del sector primari i facilitar el desenvolupament del món rural. En aquesta primera proposta del pla s’inclouen, d’inici, 115 construccions de l’Horta de Lleida que reuneixen algun dels criteris per ser incloses al catàleg per poder-les destinar a diferents usos com habitatge familiar, establiment hoteler o de turisme rural, activitats artesanals, artístiques, de restauració, equipaments o serveis comunitaris.

Larrosa ha destacat que “aquest catàleg té com a objectiu facilitar actuacions de rehabilitació i de millora per posar en marxa, també, altres usos que tinguin la característica de complementaris a l’activitat agrària existent”. Així, el tinent d’alcalde ha afegit el tipus de construccions que s’inclouen al catàleg –han estat triades entre més de 9.000- són torres o masies, cases rurals, altres construccions anteriors a 1957 o construccions en desús que calgui corregir. En aquest sentit, les raons per incloure aquestes 115 construccions al catàleg responen a criteris arquitectònics, històrics, ambientals, paisatgístics o socials. El tinent d’alcalde ha posat de relleu que “el fet de pertànyer al catàleg comporta uns deures com respectar el volum edificat preexistent i la composició volumètrica original, així com rehabilitar o reduir el volum de les construccions o de la part de les construccions que generen un impacte ambiental o paisatgístic negatiu, però alhora comporta també uns beneficis ja que, d’aquesta manera, es podrà reconstruir i rehabilitar les construccions catalogades, hi haurà la possibilitat d’ampliar-les justificadament entre un 10% i un 20% i les construccions es podran destinar a determinats usos com habitatge familiar, establiment hoteler o de turisme rural, activitats artesanals, artístiques, de restauració, equipaments o serveis comunitaris, sempre tenint en compte que aquests usos complementin les rendes agràries”. Tot i que el catàleg incorpora d’ofici aquestes 115 construccions, a partir que s’obri el període de la seva tramitació, el document restarà obert per tots aquells propietaris que estiguin interessats en afegir la seva construcció.

Normativa del Pla Especial Catàleg Construccions en sòl no urbanitzable del municipi de Lleida

Tipus d’intervenció. Cada fitxa individual concreta les intervencions a realitzar en les edificacions que inclou. Per una major claredat dels conceptes, es consideren els següents tipus d’intervencions possibles en les edificacions que formen part d’aquest pla especial

• Obres sobre el cos a mantenir: tenen per objecte conservar l’edifici en correctes condicions de salubritat i ornat, tot preservant els valors de l’element catalogat.
• Obres sobre el cos a recuperar: tenen per objecte consolidar, refer, reforçar o substituir l’edificació, amb la finalitat de donar valor a l’element principal.
• Obres de demolició o d’enderroc: suposa la desaparició de l’edificació en els casos contemplats i d’acord amb el procediment específic establert per a cada cas. Prèviament es procedirà a documentar de manera exhaustiva l’element sobre el qual s’actua.

Manteniment de l’estructura bàsica i funcional de l’edificació

• De forma general, s’estableix que totes les intervencions a realitzar en les edificacions s’integraran en el conjunt de l’entorn rural en què es troben, seran coherents amb el paisatge on estan ubicades i vetllaran per mantenir els valors que justifiquen la seva inclusió en el catàleg.
• Les intervencions respectaran, tant com sigui possible, la composició original de la construcció, tant exterior com interior. Cal vetllar especialment pel tractament del volum edificat dels cossos principals determinats en les fitxes individuals d’aquest pla especial.
• Caldrà que les intervencions donin compliment als requisits derivats de l’aplicació de les normatives sectorials d’habitabilitat, d’incendis i altres que els hi siguin d’aplicació.

Ampliació de les construccions

• S’admeten noves ampliacions de fins a un 10% del total del sostre dels cossos principals per a edificacions en les que es vulguin implantar els següents usos: habitatge familiar, restauració, activitat artesanal, activitat artística, establiments de turisme rural i establiment hoteler.
• S’admeten noves ampliacions de fins a un 20% del total del sostre dels cossos principals per a edificacions amb els següents usos : educació en el lleure, equipaments i serveis comunitaris.
• Les ampliacions s’operaran preferentment sobre els cossos auxiliars i sobre els cossos neutres, sense modificar els valors de l’element, i documentant en el projecte corresponent aquells que no consten en el a fitxa individual del catàleg

Definició i regulació dels usos

Els usos admesos en les edificacions incloses en aquest pla especial són els establerts en la legislació urbanística vigent i la seva regulació segueix allò que estableix el planejament general municipal. Aquest pla especial, per a cadascun del elements del catàleg, precisa els usos específics establerts de forma genèrica en el planejament general municipal. En aquest sentit es fan les següents consideracions:

• Habitatge familiar: es refereix als allotjaments destinats a acollir una llar o família. L’habitatge unifamiliar tindrà lloc dins d’un edifici aïllat o integrat a nivell horitzontal, que disposa d’un accés independent i exclusiu amb l’exterior, i en el qual s’allotja una sola família o llar. També es contempla la possibilitat de la divisió horitzontal de l’habitatge sempre que així es determini en la fitxa normativa corresponent.
• Establiment de turisme rural: comprèn els establiments que presten servei d’allotjament temporal en habitatges rurals, en règim d’habitacions o de cessió de l’habitatge sencer. Les modalitats i els requisits es regulen en el Decret 159/2012, de 20 de novembre, d’establiments d’allotjament turístic i habitatges d’ús turístic.
• Establiment hoteler: es refereix als establiments que presten servei d’allotjament temporal en unitats d’allotjament als usuaris turístics, com establiment únic o com a unitat empresarial d’explotació amb els serveis turístics corresponents.
• Establiment de restauració: comprèn les activitats de restauració establertes per la legislació sectorial vigent.
• Activitat artesanal: comprèn les activitats vinculades a l’emmagatzematge, la conservació, la manipulació, l’envasat i la transformació de productes, així com les destinades a prestació de serveis, sempre que els esmentats productes i serveis s’hagin originat o tingut com a destinació, una unitat d’explotació agropecuària.
• Activitat artística: comprèn les activitats vinculades a professions liberals de caire creatiu.
• Educació en el lleure: comprèn les activitats d’ensenyament vinculades al medi natural i aquelles d’esbarjo, esplai o repòs que, necessàriament, s’han de desenvolupar en espais a l’aire lliure i en contacte amb la natura. S’admeten les activitats de formació, capacitació professional, innovació i incorporació de noves tecnologies destinades a la millora qualitativa i a l’ordenació de les produccions agràries, i que comporti la integració i recuperació del caràcter rural de l’entorn.
• Equipaments: comprèn aquells elements que configuren els equipaments públics permesos per la legislació vigent, vinculats a les activitats d’interès públic, social o comunitari.
• Serveis comunitaris: comprèn aquells elements que configuren els serveis comunitaris permesos per la legislació vigent.

La redacció d’aquesta proposta inicial del Catàleg ha comptat amb la col·laboració de la Càtedra de Geografia de la Universitat de Lleida i forma part dels treballs que s’estan realitzant en el marc del POUM. La proposta del Pla Especial del Catàleg de Construccions en sòl no urbanitzable del municipi de Lleida passarà per la propera Comissió Informativa de polítiques de la gestió i promoció de la ciutat i la sostenibilitat i després s’elevarà a la Junta de Govern Local. Un cop en doni el vistiplau es començarà amb la tramitació administrativa i s’enviarà a la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat per a la seva aprovació.

Premis Horta de Lleida

En el transcurs de la Comissió Municipal de l’Horta també s’ha informat de les bases dels Premis de l’Horta de Lleida que promou l’Ajuntament de Lleida, a través de la regidoria de l’Hàbitat Urbà i Rural i de la Sostenibilitat. En aquest sentit, i seguint l’objectiu d’impulsar l’Horta de Lleida com espai singular de la ciutat i guardonar i reconèixer aquelles persones, entitats o iniciatives que treballen o han treballat pel desenvolupament i la promoció de l’Horta de Lleida, tant des del punt de vista agrari, com cultural, o qualsevol altre aspecte remarcable, s’estableixen dues modalitats: premi al reconeixement de la trajectòria de promoció i desenvolupaments de l’Horta de Lleida i premi a la innovació en l’activitat agrària a l’Horta de Lleida.

El termini de presentació de les candidatures s’iniciarà el 19 de desembre i finalitzarà el 10 de gener. El jurat estarà format per 7 persones entre les quals hi haurà una persona de rellevància dels mitjans de comunicació, el director de l’Escola Tècnica Superior d’Agrònoms de Lleida, una persona de rellevància del món cultural i acadèmic de Lleida, el president de l’Associació Recreativa els Pagesos, el regidor de l’Hàbitat Urbà, Rural i de la Sostenibilitat de l’Ajuntament de Lleida i els premiats/des de les edicions anteriors (exceptuant l’edició del primer any).

El premi per cada una de les modalitats serà una peça o component artístic relacionat amb el territori de l’Horta de Lleida elaborat per un artista local. Els Premis Horta de Lleida seran atorgats anualment per l’Ajuntament de Lleida en el marc de la Festa de Sant Antoni.