La seguretat és un dels temes que més s’ha debatut en el Ple de l’Estat de la Ciutat, en què s’ha fet balanç del primer any de mandat. En aquest àmbit, el paer en cap, Fèlix Larrosa, ha anunciat que, després de l’obertura del Centre Operatiu de la Guàrdia Urbana a la Mariola, al setembre se n'obrirà un altre al Centre Cívic de l’Ereta per donar cobertura al Centre Històric. Així, també ha destacat les accions que ha dut a terme el govern per millorar la seguretat, com l’aprovació del Pla Local de Seguretat, la policia de proximitat, la creació d’un patrullatge específic a l’Horta, l’increment de la vigilància a l’Eix comercial o l’augment d’agents de la Guàrdia Urbana, arribant als 250 abans de l’any vinent. Larrosa s’ha compromès a continuar invertint en seguretat, malgrat que ha recordat que és competència de la Generalitat.
D’altra banda, el paer en cap també ha anunciat que, amb la intenció de reforçar-ne la capitalitat, s’ha començat a treballar per tal que el Parlament declari la ciutat Municipi de Gran Població perquè Lleida, ha dit, “es mereix un tracte diferenciat”.
En l’àmbit de l’habitatge, ha fet saber que la Generalitat avala el protocol d’empadronament de la ciutat perquè “compleix amb tots els requisits que fixa el Decàleg per a certificar la inscripció de les persones i el seu accés als drets bàsics”. Un decàleg impulsat per la Generalitat i al qual Lleida ja s’ha inscrit. També en aquest àmbit, l’alcalde ha anunciat que l’EMAU ha sortit de la tutela financera, de manera que “es disposarà d’1,2 milions d’euros per inversió en polítiques d’habitatge”, i que se sumaran a altres actuacions com la licitació dels terrenys que faran possible la construcció de 400 pisos per al lloguer.
En el seu discurs, Larrosa ha destacat que en menys d’un any, un 91% de les primeres 134 mesures anunciades estan finalitzades o en procés. En concret, pel que fa a projectes en marxa ha posat en relleu que s’han tirat endavant temes pendents des de fa anys, com el museu Morera, la nova estació d’autobusos o les obres a Prat de la Riba.
Responent als retrets dels grups municipals sobre l’endarreriment d’alguns projectes, l’alcalde ha defensat que precisament en aquest any s’ha avançat en actuacions que estaven encallades amb la Generalitat. En concret, pel que fa al Pla de l’Estació, ha recordat que l’endarreriment es deu al fet que un informe ha estat onze mesos a la conselleria, mentre que en el cas de Torreblanca, es deu a que la Generalitat no troba un informe d’Adif que el Ministeri diu que va enviar fa 4 mesos.
El paer en cap ha conclòs la seva intervenció dient que “Governar una ciutat com Lleida és un repte gegantí i il·lusionant” i que, tot i les consideracions que s’han fet al debat, continua sent estimulant fer-ho. “Hi estem dedicant la vida per responsabilitat, però estic convençut que val la pena ser alcalde i governar la ciutat”.
Adreçant-se als grups municipals, Larrosa ha remarcat la “voluntat de consens” i “mà estesa” del govern i ha agraït especialment al grup de Junts per Catalunya el suport per poder tirar endavant les ordenances fiscals i els pressupostos.
Intervenció dels grups municipals
Per al Comú de Lleida, no s’innova i es recorre a receptes del passat
Un cop finalitzada la intervenció inicial de l’alcalde, s’ha donat pas al debat dels grups municipals. Han participat en el debat per ordre de menor a major representació. Així, la primera en exposar el seu balanç sobre el primer any, ha estat la portaveu del Comú de Lleida. Laura Bergés ha mostrat la seva decepció amb el govern socialista perquè considera que li falta alguna “innovació” en el plantejament i la gestió, ja que en lloc de buscar solucions a problemes enquistats, ha confiat en receptes del passat. Bergés ha assenyalat que la ciutat pateix un problema greu de degradació de la vida i del sentiment als barris, de creixement de la pobresa i de manca de cohesió social.
Ha apuntat mancances en polítiques d’inclusió, en el model de participació o de dinamització comunitària, i en temes més concrets, com l’equipament destinat a persones temporeres o accions per millorar l’habitatge ja existent (rehabilitació, lloguer social...). Sobre seguretat, considera que a més de les mesures que s’apliquen o que s’estan treballant, com la millora dels equipaments, la tecnologia o la coordinació entre els cossos, cal fer tasca de prevenció i de creació de comunitat, per actuar abans que es cometi el delicte o la baralla.
Ha insistit en les polítiques mediambientals, en els quals s’ha d’avançar cap a una transició energètica i treballar més el pla de mobilitat urbana, les Zones de Baixes Emissions (ZBE), l’ús de renovables, l’estalvi d’aigua, etc. I s’ha aturat especialment en la neteja, ja que és un dels punts crítics a la ciutat, i en el model de recollida de residus porta a porta a Balàfia i Pardinyes, que s’ha aturat i s’han de complir els objectius de recollida selectiva.
VOX vol més policia i més neteja
El grup de VOX ha centrat la seva intervenció en la seguretat i l’incivisme. En aquest sentit, la regidora Glòria Rico ha assegurat que "No hi ha seguretat a Lleida" i ha reclamat al govern municipal "incrementar els efectius policials i les càmeres de vigilància". En concret, ha demanat “més presència policial a les àrees més afectades per l’okupció il·legal”, una problemàtica que reclama que s’afronti amb una reforma legislativa.
Pel que fa a l’incivisme, Rico ha afirmat que “els actes vandàlics i la brossa acumulada” en són una prova i ha proposat "sancions més estrictes, campanyes de conscienciació i la millora de la neteja urbana.” En aquest sentit, ha demanat més neteja als edificis públics i, en concret, a les escoles, ja que diu que hi ha queixes de centres educatius.
D’altra banda, la portaveu de Vox ha reclamat la “reducció de la càrrega fiscal per a les famílies” que segueixen “patint pressió fiscal i impostos alts” i incentius per al comerç local. També ha acusat el govern municipal de “malgastar recursos” en projectes per a la igualtat.
Junts per Catalunya Lleida – Compromís Municipal, acord en suspens
Com a portaveu de Junts per Catalunya Lleida – Compromís Municipal, Violant Cervera, ha recordat que el seu grup ha apostat per una política útil, constructiva i de consens, malgrat que això els pugui restar mèrit en les negociacions. Però el seu compromís, ha dit, “és amb la ciutat i les seves necessitats”, i d’aquí, que hagin donat suport a mesures positives que afavoreixin el desenvolupament econòmic i social de Lleida.
Els eixos principals que defensen són el treball per a la identitat, la cultural i la llengua, en favor de les persones vulnerables, per disminuir la pressió fiscal i per a la projecció econòmica. Per això, creu que falta ambició i determinació i que la ciutat no progressa al ritme de les expectatives dipositades. Ha posat exemples com que no s’ha avançat amb el futur polígon de Torreblanca Quatre Pilans, que continua havent-hi problemes de neteja o seguretat.
El projecte que més ha remarcat ha estat el Pla de l’Estació, amb la nova estació d’autobusos, que és cabdal per al desenvolupament del comerç local, econòmic i de la ciutat, i que no ha avançat com s’esperava. I ha afegit que de vegades és complicat donar suport a la governabilitat si no es vetlla per crear unes condicions i assolir uns reptes per esdevenir la gran ciutat. “Falta lideratge per tirar endavant projectes prioritaris per Lleida, com a capital”, ha dit.
Esquerra “suspèn” el primer any de mandat del PSC
Segons Jordina Freixanet, ERC “suspèn” l’alcalde en el seu primer any de mandat perquè, segons afirma, "Lleida està més bruta, és més insegura, més incívica i està pitjor governada” que fa un any i ha criticat que no s’ha fet “ni una sola modificació d’ordenances” per fer-hi front. També ha acusat l'alcalde de mentir, espolsar-se les responsabilitats i culpar els altres, en referència a l’estancament de diversos projectes de la ciutat.
En la intervenció de rèplica, Freixanet ha dit a l’alcalde que el grup republicà aprovarà la seva gestió de l’any vinent “si es posa a treballar perquè a Lleida no hi hagi cap persona dormint al carrer ni cap família sense aigua” i si s’inverteix en “neteja, seguretat i en la via pública”. Altres mesures que ERC ha exigit al govern per a la seva aprovació són el desenvolupament del Pla de l’Estació, l’impuls del polígon industrial de Torre Blanca i l’aposta per Fira de Lleida.
Per acabar, Freixanet ha demanat al paer en cap un “cop de volant cap a l’esquerra” per tenir una “ciutat amb serveis públics robustos”, i actuar des del “consens, i no pels seus amics”.
El Partit Popular demana mesures contra la inseguretat i l’incivisme
La neteja, la seguretat i el civisme també han centrat les queixes del cap de l'oposició, Xavi Palau. El popular ha assegurat que “hem passat de ser capital dels okupes a capital de la inseguretat”, en referència a alguns fets delictius ocorreguts a la ciutat recentment. Per això, Palau ha exigit al govern municipal més coordinació policial, un protocol contra l’okupació, una “oficina antiokupa” i un nou conveni de seguretat a l’Hort, entre altres mesures. També ha reclamat al PSC de Lleida “negar ajudes municipals a delinqüents i incívics” i, a Madrid, “posar fi a la multireincidència”.
El líder dels populars ha qualificat de “caos” el primer any de mandat de Larrosa, posant exemples com l’anul·lació del porta a porta a Pardinyes i Balàfia, les Zones de Baixes Emissions o la manca d’un pla al Centre Històric, entre altres. Per tot plegat, ha demanat “lideratge” al paer en cap.
En l’àmbit social, el popular ha destacat que és "essencial un Pla director de serveis socials" que distribueixi els equipaments entre els barris i ha afirmat que “Lleida està abandonada per manca de recursos de les administracions”, pel que fa a la “gestió del temporers”.
En marxa projectes urbanístics, d’habitatges i per impulsar l’economia
En darrer lloc, ha estat el torn del grup socialista. La tinenta d’alcalde Begoña Iglesias ha assegurat que ha estat un any intens i amb molta presència al carrer, per recuperar la interlocució i establir un lideratge, que ha encapçalat l’alcalde. Iglesias ha indicat que un dels reptes ha estat desencallar projectes, com el dels problemes d’inundabilitat de la zona de Cappont, amb la construcció d’un mur de contenció a la partida de Grenyana que permetrà ubicar nous equipaments com l’institut al barri o el nou centre d’atenció primària; el desenvolupament de l’ARE (Àrea Residencial Estratègica) entre els barris de Cappont, Bordeta i Magraners, o els contractes de neteja i de control de plagues.
En la seva intervenció, la tinenta d’alcalde ha subratllat les operacions urbanístiques i comercials a Mariola i Centre Històric, per dignificar aquests barris. Del primer, ha comentat la regeneració de 435 habitatges amb la voluntat que cap veí es quedi sense llar i condicionar l’espai urbà, i del segon, el pla especial per rejovenir el barri. En aquest sentit, ha parlat de projectes urbanístics, d’habitatge i industrial, que “són d’esperança de futur per a la ciutat”, accelerant en la governança i amb l’ambició de situar Lleida “com a capital més influent i rellevant”.
Igualment, ha detallat actuacions en matèria de seguretat, en la mateixa línia que ho ha fet l'alcalde. Ha retret que el govern anterior implantés un porta a porta a Balàfia i Pardinyes mal calculat, que ara s'ha de retirar, amb el replantejament de la recollida selectiva a la ciutat, i també els esforços que s’han destinat a la neteja, incidint en el programa Barri a Barri.
Per tornar a visionar el Ple de Política Municipal sobre l'estat de la cituat i l'actuació política del Govern
