|
L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha presidit avui la reunió sobre l’Estratègia d’Habitatge, una trobada de treball per afrontar el futur Pacte per l’Habitatge, que ha de servir per concertar les polítiques municipals en aquest àmbit, en especial pel que fa a la promoció d’habitatge social i les accions de regeneració urbana a barris com la Mariola i el Centre Històric.
El desenvolupament de nous sectors urbans, com l’Àrea Residencial Estratègica (entre Cappont, la Bordeta i Magraners), el SUR 19 (entre Balàfia i el Secà) i el SUR 20 (a Pardinyes), amb un potencial conjunt per a fins a 1.900 habitatges de protecció oficial, i la rehabilitació del parc existent, s’han identificat com les principals prioritats, ha explicat Larrosa.
L’alcalde ha defensat el treball conjunt amb el sector privat per a fer possible aquest impuls al sector de la construcció a Lleida, que es considera necessari per a donar resposta a les necessitats d’habitatge a preus assequibles. De fet, els diferents agents del sector constaten que el mercat immobiliari a Lleida s’està tensionant per la manca d’oferta, com ho demostra el fet que anualment es creen de mitjana 350 noves llars, però només s’estan acabant 193 habitatges.
La trobada ha reunit representants d'entitats professionals vinculades a l'àmbit de la construcció i l'activitat immobiliària, com són els col·legis professionals d'Arquitectes, Arquitectes Tècnics, Economistes, Agents de la Propietat Immobiliària, l'Associació de Promotors i el Gremi de Constructors. Per part de l'Ajuntament també hi han participat els tinents d'alcalde Begoña Iglesias i Carlos Enjuanes, els regidors Pilar Bosch i Xavi Blanco, i personal tècnic de diferents àrees municipals implicades.
Durant la reunió, s’ha lamentat la manca de resposta per part de la Generalitat a l’oferiment de l’Ajuntament de sòl municipal per a la promoció de fins a 400 habitatges de protecció oficial i a la petició de modificar els preus màxims dels habitatges protegits, per tal que la seva construcció surti rendible als promotors lleidatans. De fet, durant l’any 2022, la Generalitat, que és l’administració amb competències en matèria d’habitatge, només ha promogut vint pisos protegits a tota Catalunya, s’ha lamentat.
També s’ha parlat de la necessitat d’impulsar la regeneració de barris com la Mariola, pel qual s’està pendent del projecte de Barris amb Futur que ha anunciat la conselleria de Drets Socials, i del Centre Històric, on es volen generar noves operacions urbanístiques per impulsar-hi la construcció d’habitatges. Igualment, s’ha apuntat la necessitat de redefinir el paper de l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana que ha de passar a tenir una “vocació de lideratge important” en aquest àmbit i de la necessitat que l’administració faci una tasca d’acompanyament amb els promotors i inversors interessats, ha afegit el paer en cap.
A més, es farà un esforç per la recuperació d’estructures d’edificis ja existents que estan en mans de fons d’inversió i de la Sareb, donant-los-hi sortida perquè puguin aprofitar-se i acabar-se.
Finalment, s’han intercanviat idees per a promoure iniciatives d’emancipació juvenil amb habitatges tant de lloguer com de compra, i per a un nou model d’habitatges per a gent gran sota el model de coliving en parcel·les de sòl de propietat municipal.
|
