Habitatge i Transició Ecològica

Et trobes a:Inici/Habitatge i Transició Ecològica/Notícies/La Paeria oferirà a la Generalitat sòl per construir 250 habitatges de lloguer assequible a Lleida

La Paeria oferirà a la Generalitat sòl per construir 250 habitatges de lloguer assequible a Lleida

El comitè estratègic de l’habitatge ha acordat també que es posaran a la venda dues finques aptes per a la construcció d’uns 20 habitatges de renda lliure, 22 per a cases unifamiliars i una altra per a usos industrials. L’alcalde Larrosa destaca que s’ha avançat en la fixació dels objectius que haurà de complir el Pla del Centre Històric, centrats en la preservació del patrimoni, la millora de l’habitatge i l’espai públic i la recuperació econòmica del barri.

Data publicació: Dijous 05, setembre del 2024


Imatge de la notícia La Paeria oferirà a la Generalitat sòl per construir 250 habitatges de lloguer assequible a Lleida

L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat avui que mantindrà una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, el pròxim 4 d’octubre, per encetar “l’agenda Lleida”, en la qual plantejarà l’oferiment a la conselleria de Territori de quatre finques situades als barris de La Bordeta, Mangraners i Balàfia perquè s’hi construeixin uns 250 habitatges de promoció pública de lloguer assequible, pensats per a l’emancipació juvenil i per a les famílies de la ciutat. El govern municipal ja va fer un oferiment de sòl per a habitatge públic a l’anterior executiu de la Generalitat, ha recordat l’alcalde.

Larrosa ha presidit avui, juntament amb la primera tinenta d’alcalde i regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, la reunió del Comitè Estratègic de l’Habitatge on s’han acordat diferents línies de treball en aquest àmbit i en el de la regeneració de barris.

Per una banda, l’Ajuntament i l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana posaran a la venda aquest mes de setembre 22 parcel·les per a cases unifamiliars al barri de Mangraners, a la zona de Torre Salses. Igualment, s’ha decidit licitar la venda de dues parcel·les municipals més per a edificis plurifamiliars al barri d’Instituts-Sant Ignasi (al carrer Narcís Monturiol) i a la Bordeta (Palauet), amb capacitat per una vintena d’habitatges de renda lliure entre totes dues. Finalment, també es traurà a concurs la venda d’una finca per a usos industrials al nou sector de Torre Solé, posat en marxa recentment.

Durant la reunió, ha detallat l’alcalde, també s’ha informat favorablement la compra de cinc habitatges situats en l’àmbit del Pla de Millora Urbana de la Mariola, que permetran facilitar en el futur en el desenvolupament d’aquest pla. Larrosa ha recordat que els professionals interessats a assumir l’encàrrec de redactar aquest Pla de Millora poden presentar la sol·licitud per participar en el concurs de projectes fins al 23 de setembre.

Definició d’objectius pel Pla del Centre Històric

La reunió del Comitè Estratègic de l’Habitatge també ha acordat avançar en el procés per al nou Pla del Centre Històric, mitjançant la definició dels seus objectius, que seran els següents:

  • Preservació i revalorització del patrimoni cultural i arquitectònic
  • Foment de la millora de l’habitatge, dels serveis públics i dels espais verds per augmentar qualitat de vida dels habitants del Centre Històric
  • Promoure la recuperació econòmica del Centre Històric mitjançant el suport al comerç local, la promoció turística i l’establiment d’activitats econòmiques sostenibles
  • Foment de la cohesió social i la participació de la ciutadania, activant els mecanismes de participació existents perquè tothom participi en la creació de nou model de barri
  • Sostenibilitat en la planificació, eficiència energètica, reducció de l’impacte ambiental i adaptació al canvi climàtic
  • Mobilitat eficient i accessible, facilitant l’accés al barri i millorant la connectivitat amb la resta de de la ciutat

També s’ha delimitat l’espai que serà objecte d’aquesta regulació, que és el comprès entre  la rambla d’Aragó, les avingudes Balmes i Prat de la Riba, els carrers Salmerón i Anselm Clavé, la Rambla Ferran, Francesc Macià i l’avinguda Catalunya.

"Estem parlant segurament de l'espai més gran que té la ciutat de Lleida, que concentra el 95% del nostre patrimoni històric artístic i que té una diversitat extraordinària amb 80 nacionalitats que hi conviuen. I és un espai que, a més a més, és altament estimat per a la ciutadania, i això ens interpel·la perquè avancem de forma decidida amb la seva recuperació”, ha afirmat l’alcalde.

Saber-ne més >>

Imatges relacionades

Et destaquem...