Regidoria d'Agenda Urbana i Espai Agrari i Regidoria de Sostenibilitat

L’Ajuntament de Lleida promourà la rehabilitació d’una part important del parc d’habitatges dels antics blocs socials, que estan situats en zones urbanísticament degradades i amb problemàtiques socials, ha explicat avui el primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius. Es tracta d’una convocatòria impulsada pel Govern de la Generalitat amb finançament dels fons europeus NextGeneration, orientada principalment a la rehabilitació i la millora de l’eficiència energètica en aquest tipus de blocs de pisos.

La Paeria ha delimitat 11 àrees de la ciutat on hi ha un total de 190 blocs i 2.500 habitatges que serien susceptibles d’acollir-se a aquestes ajudes, que, com a màxim, suposaran una inversió de 30.000 euros per pis, ha detallat Postius durant la comissió per a les Polítiques de la Gestió Urbanística, Habitatge i Transició Ecològica celebrada avui.

Els sectors triats abasten una població de 6.170 persones i corresponen als blocs Joan Carles i Grup Mariola, al barri de la Mariola; els dels carrers Garraf i Conca de Barberà que donen a Alcalde Porqueres, els de Corts Catalanes i els de plaça Europa, a Balàfia; a Pardinyes els blocs dels grups Landelino Lavilla i Grup Voravia; els blocs del Grup del Pla, al Centre Històric; al barri de Cappont els blocs del carrer Sant Joan de Mata; i els dels carrers Àger i Reus a la Bordeta.

“Aquesta línia d’ajuts és una gran oportunitat per a la ciutat, sobretot per a dur a terme actuacions de millora i arranjament de zones que estan degradades, amb una afectació de 2.500 habitatges. Lleida ha de pensar en el futur i com créixer, però també en com envelleix. Tenim molts blocs amb 60, 70 o 80 anys on cal fer actuacions i en l’àmbit de l’eficiència energètica hi ha molt camí per recórrer”, ha afirmat Postius.

Tan aviat com la Generalitat decideixi les zones i els blocs que s’hi podran acollir els diferents departaments implicats es posaran en marxa per tramitar aquestes ajudes, d’acord amb les comunitats de propietaris, que seran les encarregades de sol·licitar-les, així com per treballar en altres convocatòries previstes per a qüestions com la millora de l’accessibilitat.

Eliminació dels abocaments d’aigües residuals a Llívia

Durant la comissió també s’ha informat, de cara a l’aprovació pel ple, sobre el conveni de col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Ajuntament de Lleida per connectar la xarxa de sanejament del barri de Llívia amb la general de la ciutat i la depuradora. “Avui en dia, ens trobem que les aigües residuals de Llívia s’aboquen en una canalització que va directa a la Mitjana, una qüestió que és increïble que no estigués resolta i que no és legal des del punt de vista ambiental. Vam parlar amb la Generalitat per abordar aquesta necessària connexió amb una nova estació de bombeig que s’ha de construir i que permetrà que tota la xarxa de clavegueram i aigües residuals del barri de Llívia, on hi viuen més de mil persones, puguin estar canalitzades i vagin a la depuradora”, ha afirmat Postius. Segons el conveni, l’ACA assumeix tot el finançament de la xarxa de bombeig per més de 600.000 euros i l’Ajuntament executarà aquestes obres i haurà de fer front a una petita part del pressupost.

Nou pla especial de protecció del Patrimoni

Un altre expedient rellevant que s’ha tramitat avui a la comissió és l’inici de la tramitació del Pla especial de protecció del patrimoni i Catàleg de béns de Lleida. Segons ha explicat el regidor, davant la impossibilitat d’aprovar el nou POUM per l’objecció de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre mentre no es fan obres per evitar els riscos d’inundacions al barri de Cappont, la Paeria engega l’aprovació d’aquest Pla per a posar al dia les proteccions incloses al catàleg vigent que daten del 1995.

També s’aprofitarà per endreçar la normativa, que ara es troba dispersa en diferents textos legals, i quedarà unificada en aquest nou Pla, que es preveu aprovar a la tardor. “El catàleg de béns protegits de la ciutat tenia unes proteccions molt genèriques i poc detallades i això moltes vegades fa que sigui gairebé impossible quan cal fer qualsevol tipus d’actuació en immobles catalogats. Els departaments de Planejament i Arqueologia estan ara treballant per definir que s’hi pot fer i com, per a facilitar que més enllà de tenir elements catalogats, s’hi pugui actuar. No hem de caure en què no s’hi pugui fer res, perquè comporta que es degradi l’element catalogat”, ha assenyalat Postius.

Ampliació de l’hospital Arnau de Vilanova

Avui també s’ha donat compte de l’aprovació inicial de la proposta de Pla de millora urbana per a la regulació de la nova edificació de l’àrea ambulatòria de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, que la regidoria d’Urbanisme ha treballat conjuntament amb el departament de Salut, per ampliar les dependències sanitàries amb un nou edifici, que es situarà a la zona entre l’avinguda de Pinyana i el carrer de l’Arquitecte Gomà. L’actuació requereix una adaptació del planejament per poder acollir aquest nou edifici, que està previst finançar amb fons europeus NextGEn i que es preveu que estigui llest abans d’acabar 2024.

Expropiació de tres finques per eixamplar l’avinguda Alcalde Rovira Roure

El pròxim ple també votarà l’aprovació de la proposta d’inici del procediment d’expropiació de tres finques situades a l’avinguda Alcalde Rovira Roure, concretament als números 167, 169 i 171a, necessàries per a l’afilerament d’aquest vial segons allò que marca el planejament. Aquesta actuació, que té un cost previst total de prop de 60.000 euros, està vinculada al projecte per eixamplar a 4 carrils un tram d’un quilòmetre i mig d’aquesta avinguda.