Regidoria d'Agenda Urbana i Espai Agrari i Regidoria de Sostenibilitat

El ple municipal de l’Ajuntament de Lleida ha aprovat avui el conveni per al finançament de la construcció i posada en funcionament del Pavelló 5 de la Fira de Lleida, que està previst estigui llest a finals de l’any vinent. L’expedient s’ha aprovat amb catorze vots a favor, nou en contra i dues abstencions.

L’acord dona compliment al protocol signat pels quatre patrons de la Fundació Fira de Lleida l’any passat. El projecte bàsic preveu un pavelló de 5.116 metres quadrats de superfície construïda amb un cost previst de 5.260.198,47 euros, que se situarà just al costat del pavelló 4. El seu finançament anirà a càrrec a parts iguals de la Paeria, la diputació de Lleida i el departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya, amb una aportació d’1.753.399,49 euros, corresponent a un terç del cost de l’obra, que porta anys pendent i que se sumarà a la rehabilitació del Palau de Vidre amb fons europeus, aprovada al passat ple.

En el cas de la Paeria l’aportació es farà en 12 anualitats ha explicat la segona tinent d’alcalde, Jordina Freixanet, qui ha destacat que “és una bona notícia per Lleida que la Fira rebi gairebé quatre milions d’euros entre Diputació i Generalitat per poder construir un pavelló firal nou i permeti així donar un impuls firal nou a la ciutat de Lleida, que fa massa anys que espera i que necessita de tenir aquesta instal·lació”. “Estem disposats a parlar d’ampliar la fira i d’un model més ambiciós, però hem de governar el mentrestant”, ha afegit.

En el debat de l’expedient, el cap de l’oposició, Fèlix Larrosa, ha assenyalat que “benvinguts siguin els diners que arriben per fer coses, però han de venir perquè algú té un model i no veig que el govern l’hagi posat sobre la taula en cap moment”. “Em consta que s’està treballant en el desenvolupament de l’ARE i això representarà que en un moment determinat el recinte firal quedarà al mig de la ciutat, la qual cosa és insòlita des del punt de vista de planificació urbanística i del model de ciutat que tots volem”, ha afegit.

Per part del grup del Comú de Lleida, el seu portaveu Sergi Talamonte ha destacat que “la necessitat d’ampliar la Fira i tenir-la amb bon múscul és important, perquè és imatge de ciutat” i ha recordat que és una qüestió pendent de fa anys.

En nom del grup del PP, Xavi Palau, ha destacat que plantegen una “abstenció positiva” per no perdre les ajudes d’altres administracions, però ha indicat que veu necessari “una taula de diàleg per definir el model de Fira de futur i la seva ubicació”.

Per la seva banda, la portaveu de Ciutadans, Maria Burrel, ha considerat “un error” fer el nou pavelló a l’espai actual al costat dels Camps Elisis. “No s’ha d’hipotecar el futur dels lleidatans perquè Generalitat decideixi aquesta aposta. Falta lideratge”, ha dit.

Liquidació del pressupost

Durant el ple també s’ha informat de diversos expedients de l’àrea econòmica. La liquidació del pressupost de l’any 2022 s’ha aprovat amb 14 vots a favor i 11 abstencions, mentre que la modificació de crèdit del pressupost de l’Ajuntament per a 2023 ha sortit endavant amb tretze vots a favor, quatre en contra i set abstencions.

La tinent d’alcalde Montse Pifarré ha desgranat les xifres i ha indicat que s’ha aconseguit un resultat pressupostari ajustat real d’11 milions i un romanent de tresoreria de 7,2 milions, consolidant les xifres positives aconseguides el 2021, després de dos anys en negatiu. També ha destacat que el període de pagament a proveïdors és de 11,5 dies, per sota del límit legal de 30, i que s’ha aconseguit reduir el ràtio d’endeutament al 73,4% del ingressos corrents, “per sota del 75% que ens havíem marcat al pla de sanejament financer”, “aplicant molta rigorositat en la gestió sense deixar d’atendre els serveis públics i l’atenció social”. Pel que fa al reconeixement de crèdit l’ha xifrat en 2,7 milions d’euros, dels quals la major part corresponen a factures pendents de subministraments i de l’empresa que era concessionària de la zona blava, Eysa. Es finançarà amb diners del romament.

Els grups de l’oposició han criticat aquest balanç. La portaveu socialista, Begoña Iglesias ha afirmat que “la seva bona gestió és un resultat pressupostari d’11,2 milions d’euros que s’han deixat de gastar en la ciutat i només cal veure la falta de neteja, de seguretat, d’il·luminació, voreres sense reparar... només han executat un 76% del seu pressupost”.

Talamonte ha declarat que “avançar en sanejament financer no és una bona notícia si ha de suposar no avançar en polítiques que necessita la ciutat”, mentre que Palau ha criticat que “han apujat impostos i han rebut més ajudes que ningú i deixaran deute”. Per la seva banda, Burrel ha acusat el govern d’abusar del reconeixement de crèdit i de “disfressar” les dades i la regidora no adscrita Ángeles Ribes ha qualificat de “fictici” el romanent de tresoreria perquè no s’han tramitat factures per 2,6 milions d’euros.

Refinançament del deute del Parc Agrobiotech

Un altre dels punts que s’han aprovat en el ple és el refinançament del deute del consorci del Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari Agrobiotech, que ha estat aprovat per unanimitat.

Licitació dels contractes de neteja i manteniment dels edificis municipals

El ple ha aprovat també els plecs de condicions i l’inici de la licitació dels contractes dels serveis de neteja i manteniment dels edificis municipals, que es fa repartida en diversos lots. El de neteja té un import màxim de 12.922.462,84 € (IVA inclòs), per un període de quatre anys i es distribueix en quatre lots,: el Lot 1 és el principal i correspon al servei de neteja general dels edificis municipals, per import de 12.187.419,15 €; el Lot 2 és el servei de neteja dels edificis municipals de les EMD de Sucs i Raimat, per 352.927,27 €; el Lot 3 inclou el Servei de control de plagues als edificis municipals, per 263.075,65 €; i el Lot 4, el Servei d’instal·lació i manteniment dels contenidors higiènics femenins, per 119.040,77 €. Aquest últim lot està reservat per a centres especials de treball o empreses d’inserció.

Pel que fa al contracte de manteniment, conservació, millora i gestió sostenible dels edificis municipals es planteja un pressupost màxim de licitació de 10.638.399,09 € (IVA inclós), també per 4 anys. Es distribueix en tres lots: Lot 1 corresponent als serveis de manteniment general, amb un import total de 9.297.379,37 €; Lot 2 amb el manteniment dels elements de seguretat, per 659.686,94 €; i el Lot 3, amb el manteniment dels aparells elevadors, per 681.333,08 €. El grup del Comú ha demanat que els plecs es deixessin sobre la taula per a fer lots més petits i amb més clàusules socials i ambientals, petició que ha estat desestimada.

Gestió urbanística, habitatge i transició ecològica

Els membres de la Corporació han aprovat per unanimitat el projecte d’expropiació dels terrenys afectats pel Projecte constructiu de connexió de la xarxa d’aigües residuals de Llívia al sistema de clavegueram de Lleida. Afecten a 4 finques de les partides Plana del Bisbe i Pardinyes Alta, amb una superfície total de 295 m2 i una valoració de 4.674,89 €, amb una ocupació temporal de 850m2 més. Les obres ja es troben en procés de licitació. L’actuació permetrà acabar amb els abocaments d’aigües residuals a Llívia.

Un altre projecte que ha prosperat amb 24 vots favorables, ha estat el de reutilització d’aigües de l’EDAR de Lleida (Estació depuradora d’aigües residuals) i de sol·licitud a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre d ela modificació de la concessió per ús de l’aigua reutilitzada de l’EDAR.  Això permetrà, en cas d’alerta per sequera, que la Paeria pugui netejar els carrers amb aigua reutilitzada. El tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Antoni  Postius, ha explicat l’aigua està garantida, però que s’han de preveure mesures per reduir el consum i fer un bon ús de l’aigua, i que les reduccions sí afecten els regants.

La delimitació entre els termes municipals de Gimenells i Pla de la Font i Lleida avançarà com està establerta a l’acta de les operacions i el que indica és que Sucs, que és el terme municipal de Lleida, guanya 4 hectàrees (passa de 2.557 h a 2.561 h). Un camí de 900 metres lineals, atribuït a Sucs passarà a Gimenells i un camí de 517 m. lineals dividit al 50% entre Gimenells i Sucs passarà íntegrament al segon. El president de l’Entitat Menor Descentralitzada de Sucs, Guillem Boneu, ha valorat es podria haver consultat i gestionat d’una altra manera. Malgrat que Sucs surt guanyat en m2, el que suposa més manteniment, en el que respecte al darrer camí, la situació no millorarà. La votació ha estat de 19 vots positius i 6 abstencions.

En aquest àmbit, ha obtingut el suport l’addenda al Conveni entre el Departament de Territori de la Generalitat i la Paeria per a l’adequació de la parada dels serveis de transport per carretera a Lleida  (19 vots favorables i 6 abstencions). També ha tirat endavant, amb 23 vots favorables i 2 abstencions, el projecte d’expropiació dels terrenys afectats pel Projecte de l’obra de l’Eix de Carril bici i vianants d’accés al Polígon industrial El Segre i Escoles Periurbanes, per connectar el carril bici a l’escola Espiga. Les expropiacions al camí de Montcada pel carril bici afecten una porció de finca de 188 m2 prop del tanatori, amb una valoració de 2.029 €. La previsió és que l’obra pugui tornar-se a treure a licitació aviat.

Pel que fa al terreny  esportiu, s’ha aprovat per unanimitat (21 vots), conveni de col·laboració entre la Paeria i el Força Lleida Club Esportiu per al foment i promoció de l’activitat esportiva a la ciutat.

Polítiques de Drets de les Persones i relació amb la Comunitat

La tinent d’alcalde i regidora d’Educació, Sandra Castro, ha defensat el Projecte Educatiu de Ciutat (PEC) que s’ha aprovat amb 20 vots favorables i 4 abstencions. És un document que potencia la transformació en l’educació des de la mirada comunitària de Ciutat Educadora, com és Lleida. El projecte recull les contribucions que han fet els grups polítics municipals i e´s un pla a seguir en l’àmbit local pel que fa a l’educació. Castro ha reproduït les paraules que va dir Josep Beltran, de la Universitat de València, en una sessió de treball sobre el projecte, fent una anàlisi crítica de la proposta: “és un document honest i valent, és una declaració d’estima a la ciutat de Lleida”.

El paer en cap ha donat compte de la declaració del caràcter il·legal i radicalment nul de les sancions imposades als funcionares municipals de la Paeria que van ser represaliats/des per les seves idees polítiques i ideologies contràries al règim franquista. En aquest sentit, Pueyo ha apuntat que van ser depurats 284 funcionaris municipals de la Paria, dels quals 179 van ser destituïts i sancionats. A més, ha recordat que el 3 d’abril, el pròxim dilluns, es compliran vuitanta-cinc anys de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat, i que l’Arxiu Municipal publicarà un estudi que s’ha fet, posant a l’abast de la ciutadania la informació de les persones represaliades pel govern franquista.

En aquest apartat, s’ha aprovat la renovació del reconeixement de Lleida com a Ciutat Amiga de la Infància per part d’UNICEF, així com l’atribució temporal de funcions de coordinació tècnica del projecte Pla Municipal d’Acollida de Persones Temporeres per a l’any 2023.

Moció del Comú en defensa del dret a l’habitatge

L’única moció que s’ha debatut en el Ple d’avui ha estat la del grup municipal del Comú de Lleida en defensa del dret a l’habitatge, que ha argumentat el regidor Sergi Talamonte. La moció, que s’ha votat per punts, ha prosperat. El document insta l’EMAU, l’Empresa Municipal d’Agenda Urbana a destinar tots els recursos pressupostaris disponibles per a política d’habitatge a endegar programes efectius d’ampliació del parc públic d’habitatge. Entre altres punts, demana que s’actualitzi el cens de pisos buits a la ciutat i que es reforcin les polítiques de lluita contra els habitatges buits, especialment dels grans tenidors, bancs i fons voltors, alhora que es revisin els criteris en els futures promocions d’habitatge de protecció oficial. Consultar la moció

Plaques i Medalles de la Paeria 2023

En la sessió plenària d’aquest mes de març, s’han aprovat la concessió de medalles i plaques de la Paeria que reconeixen persones i entitats i organitzacions, per la seva trajectòria i aportació a la ciutat. En total, s’han aprovat 56 plaques i medalles, la majoria amb els vots favorables i dues abstencions (només una ha tingut cinc vots en contra, i han registrat unanimitat una altra placa i les Medalles d’Or). Les abstencions han estat del grup municipal del Comú, que ha argumentat que és el nombre rècord de distincions, i que s’ha de ser coherent i donar-li valor i prestigi a aquests reconeixements.

Per tornar a visionar el Ple de la Paeria del mes de març

Ordre del día - Ple Paeria del mes de març

Saber-ne més >>