Fèlix Larrosa: “Al 2019 comencem a treballar pel nou model de Fira de Lleida”
L’alcalde i president de Fira de Lleida ha presentat la proposta, pensada per reforçar la capitalitat de Lleida com a segona ciutat firal de Catalunya, generar atractivitat per a nous esdeveniments nacionals i internacionals, crear ocupació i incrementar l’impacte econòmic dels certamens i esdeveniments. En un full de ruta d’entre 6 i 10 anys es preveu una inversió de 27 M€ . El Pla Fira 2 duplica l’espai, amb 6 pavellons coberts, zona per a activitats a l’aire lliure i aparcament. La superfície total d’actuació és de 124.400 m2, se situa al costat del recinte actual i estarà connectada a la Llotja amb una passarel·la.
Data publicació: Dijous 21, mar� del 2019
Imatge: ©Javi Martín
L’Ajuntament de Lleida ha presentat la proposta del Pla de Fira 2 que té com a objectius reforçar la capitalitat de Lleida com a segona ciutat firal de Catalunya, atraure nous esdeveniments professionals nacionals i internacionals i incrementar l’impacte econòmic que tenen a la ciutat. El paer en cap i president de Fira de Lleida, Fèlix Larrosa, ha recordat que fa anys que es parla del replantejament de l’espai firal i que “al 2019 comencem a treballar pel nou model de Fira de Lleida”. Segons ha dit, s’ha avançat en equipaments, com la Llotja, però calia definir els nous pavellons i l’entorn. El pla d’actuació, que s’ha presentat aquest matí a la Cambra de Comerç, gira entorn als 6-10 anys, en l’horitzó 2030, i una inversió de 27 milions d’euros en una superfície total d’actuació de 124.400 m2.
L’alcalde ha explicat que, entre altres, s’ha intentat mantenir la proximitat al nucli urbà i avançar en el nou model firal, amb equipaments i un recinte complet per a activitats diverses. Amb la implantació del nou model, es podria arribar a doblar l’impacte econòmic en els anys que hi ha la celebració de Municipàlia, ha indicat Larrosa, pel que és una oportunitat per potenciar la capacitat de generar noves activitat.
Proposta d’ordenació del Pla Fira 2
La superfície construïda de pavellons serà de 27.500 m2 (amb 2 pavellons de 5.250 m2 i 4 pavellons de 4.250 m2) i l’àmbit d’utilització d’aquests equipaments serà de 41.600 m2. L’aparcament s’ha de concretar i es proposen dues opcions: una amb aparcament a l’aire lliure de 23.000 m2, amb capacitat per a 700 vehicles, i l’altra, que seria la preferent, soterrat sota la zona dels pavellons, de 35.350 m2, amb capacitat per a 1.078 cotxes.
Primer s’ordenarà un espai de 34.200 m2 i hi haurà un espai per a aparcament a l’aire lliure, de 7.500 m2, per a 250 vehicles. Els treballs en aquesta zona, a l’antiga Hípica, ja s’han iniciat. La proposta, que requerirà el consens dels sectors econòmics implicats, planteja substituir el funcionament de la fira actual en un termini d’uns 4 anys, per fases, traslladant l’activitat a mesura que es van finalitzant les fases. Per tant, s’avançaria amb les fases encaixant l’activitat i la inversió.
Connexió amb la Llotja
En aquest context, un dels aspectes a destacar del Pla és la capacitat d’interconnexió amb la Llotja: situada a l’altre costat del riu, és un espai idoni de connexió amb la Fira. Per exemple: les sales de la Llotja complementaran l’oferta de la Fira, ja que s’hi podrà accedir amb facilitat per una nova passarel·la sobre el riu Segre, la prevista al planejament urbà.
Els sectors afectats ja estan regulats pel Pla General, amb el desenvolupament dels sectors Sur 8 i 9, de manera que ja estan definides quines són les cessions que s’han de fer, que es concentren en aquests 124.400 m2 que es volen desenvolupar. Així doncs, el pla d’actuació previst és vigent i vàlid.
Presentació del nou model firal a la Cambra de Comerç
La Cambra de Comerç ha acollit la presentació de la proposta que fa Pla Fira 2. L’alcalde ha mantingut diverses reunions prèvies per encarar el document que avui ha donat a conèixer. A partir d’ara, seguirà les reunions amb altres sectors empresarials i econòmics de la ciutat per recollir les seves aportacions i observacions. Com ha assenyalat, és un pla que ha recollir les eines que necessiten per dur a terme els seus plans de projecció dels seus productes.
La vocació, ha dit Larrosa, és avançar en aquesta direcció i fer un recinte modern, que s’ajusti a les seves necessitats i que pugui atraure nous projectes. De fet, té l’oportunitat de posicionar-se com a referent al sud de França i Europa i també a escala nacional i regional. “Les institucions que configuren Fira de Lleida hem d’aconseguir la complicitat dels sectors econòmic i empresarial perquè avalin el projecte i hem d’anar en la mateixa direcció”, ha apuntat. El president de la Cambra, Joan Simó, i el director de Fira de Lleida, Oriol Oró, han participat en l’acte, que ha comptat amb la presència del tinent d’alcalde Rafael Peris i de diversos representants del món empresarial i membres de la Cambra.
