|   El Ple de   l’Ajuntament de Lleida, convocat per avui en sessió extraordinària, ha   aprovat modificar el Pla general d’ordenació urbana de Lleida per construir   als Docs la nova estació d’autobusos. En concret, s’ha tirat endavant amb   l’aprovació provisional de la modificació puntual del Pla per l’ampliació del   Polígon d’actuació urbanística UA 3 de l’estació, amb la incorporació del Sistema   general d’equipament comunitari, al c/ Marie Curie 1-8, al costat de la   LL-11, i la reordenació del conjunt per a la implantació del nou equipament   promogut per l'Ajuntament al costat de l’estació de ferrocarril. El resultat de   la votació ha estat catorze vots a favor, d’ERC-AM, JuntxCat i el Comú de   Lleida; set vots en contra del PSC i sis abstencions del PP, Cs i els tres   regidors no adscrits. Ara només quedarà pendent l’aprovació definitiva per   part de la Generalitat. L’alcalde, Miquel Pueyo, ha destacat que es tracta   d’un avanç important perquè es passarà de tenir “una estació que ens   avergonyiria” a què en dos anys es pugui disposar d’una nova infraestructura   al costat de l’estació, garantint la recuperació de dos edificis de l’entorn,   els Docs i la Meta, i ha destacat l’acord per poder executar un projecte de   ciutat.
 El tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, ha afirmat que la   ciutat fa un pas de gegant amb la nova estació i que la modificació del   planejament ha de permetre que Lleida tingui un servei a l’alçada del segle   XXI. Postius ha explicat les al·legacions, els informes sectorials, les   trobades, etc. que s’han mantingut fins a arribar a aquest moment, previ a   l’aprovació definitiva de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. La nova   estació comptarà amb vint-i-vuit andanes i dues d’estacionament, planta   baixa, a mig minut de l’estació de ferrocarril i amb una inversió de trenta   milions d’euros. L’aprovació també permetrà altres aprofitaments urbanístics   per construir 152 habitatges de protecció oficial, així com unificar el barri   de Pardinyes i el carrer de Princep de Viana perquè quedin al mateix nivell.   Postius ha assenyalat que l’actuació facilitarà endreçar urbanísticament un   sector important de la ciutat i dinamitzar la zona.
 
 El regidor socialista Jaume Sellés considera que el projecte no és prou   exigent i que convertirà la zona en un embús permanent, ja que hi manca un   estudi de mobilitat adequada a les condicions del projecte. Sellés ha retret   que no s’hagi comentat que l’aprovació del projecte incorpori 8.000 m2 de   superfície comercial a Copa d’Or, que no encaixaria amb el model de comerç de   proximitat que vol l’equip de govern. El regidor del Comú, Sergi Talamonte,   ha anunciat un pacte que es detallarà més endavant, amb deu mesures que   garanteixen un horitzó de canvi profund en l’àmbit de la mobilitat i que   faran de Lleida una ciutat més amable i sostenible. Entre altres, inclourà   punts per pacificar carrers, sobre la mobilitat de cotxes i el transport   públic urbà, per implantar zones i corredors per a vianants, etc.
 
 Des del Partit Popular, Xavier Palau ha assegurat que és un expedient   important per al futur de la ciutat i que no s’hi oposarà. Malgrat els   informes tècnics que l’avalen, ha mostrat els seus dubtes sobre la mobilitat,   el cost i la titularitat del dret a la propietat privada. I ha dubtat que es   compleixi el pacte mencionat pel Comú. La regidora de Ciutadans, Maria   Burrel, ha apuntat que calia desencallar el tema perquè Lleida tingui una   estació adequada per a la ciutadania i a “l’alçada d’una ciutat moderna”.   Alguns dels seus neguits, ha dit, són sobre el cobriment de les vies, la   mobilitat o la vertebració dels barris. Ha remarcat, però, que no es vol   interrompre en tractar-se d’un projecte de ciutat i de futur. Finalment, la   regidora no adscrita Ángeles Ribes ha reconegut el treball fet fins ara amb   els informes, sense posar en dubte la necessitat de l’estació, però sí   algunes informacions que s’han publicat com els acords amb la propietat dels   solars afectats, de la inversió de trenta milions d’euros i dels Next   Generation, dels canvis amb Adif, etc.
 
 La Paeria disposa del   primer Reglament Orgànic Municipal (ROM)
 
 La sessió plenària d’aquest divendres ha aprovat el Reglament Orgànic   Municipal de la Paeria, el primer de la institució local. La votació, que   s’ha fet per punts i d’acord amb les al·legacions i la desestimació o no   d’al·legacions, ha tirat endavant. L’alcalde ha incidit en la dedicació amb   què s’ha avançat i l’acord que s’ha procurat. Igualment, la tinent d’alcalde   i regidora de Presidència, Jordina Pifarré, ha remarcat que s’ha treballat   perquè el consens tingui el màxim consens i ha concretat que aquest és “el   reglament dels reglaments”. Ha dit que és la concreció en l’àmbit local   d'allò que preveu l’art. 4 de la Llei de Bases de Règim Local i la màxima   representació del poder normatiu del poder dels municipis. Freixanet ha   remarcat que el ROM pretén facilitar la convivència i l’organització pròpia,   establir el marc i les normes de joc dels òrgans de govern i l’ordenació de   la institució, així com regular els procediments. Freixanet ha agraït als   grups i al personal que hi ha participat, de l’anterior i l’actual mandat.
 
 Des del PSC, Begoña Iglesias, ha posat en valor el gran esforç, encara que no   acaba de tenir el consens que inicialment semblava, i creu que ha acabat   generant desconcert, desconfiança i que al final s’ha polititzat. La portaveu   del Comú, Elena Ferre, ha asseverat que és una eina participativa, inclusiva   i més oberta de què es disposa, amb tres anys de treball al darrere. El   portaveu popular considera el document imprescindible i que voldria que fos   perdurable, tot i que Palau ha qualificat el debat d’”estèril, perquè ja està   tot amanit”. La regidora Burrel (Cs) ha matisat que és important tenir el ROM   i ha afegit que no comparteix les esmenes “ideològiques”, que anteposen   determinats interessos. En la mateixa línia, Ribes, regidora no adscrita, ha   qüestionat els biaixos de color polític i la inseguretat jurídica del   document i ha apuntat alguns exemples com en el vot delegat.
 
 El paer en cap ha finalitzat el ple desitjant una bona festa major, que   aquesta tarda donarà el tret de sortida amb el pregó oficial.
 
 Enllaç per seguir la sessió en directe: youtu.be/iKMjHIzL2X0
 |