La Paeria modificarà l’Ordenança del Paisatge de Lleida, per tal de millorar la gestió de diferents elements urbans que intervenen en la percepció del paisatge de la ciutat i preservar la coherència i harmonia visual de l’espai públic. La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, ha destacat que aquests canvis permetran, per exemple, restringir la retolació i la publicitat massa estrident o cridanera a aparadors de bars, restaurants, botigues i altres negocis, que “impacten negativament en la imatge de la ciutat”.
“Podem caminar pel nostre barri o per un carrer cèntric de Lleida i estem veient aparadors que estan plens d’enganxines, vinils de publicitat, amb imatges de menjar o preus, i això és el que no pot ser. Amb l'ordenança només es podrà ocupar el 30% de l'espai de l'aparador”, ha assenyalat Begoña Iglesias, que ha recordat que "també hi ha locals que fan bé la feina" . Els rètols també tindran limitada la seva mida a una superfície màxima del 20% de l’obertura del local.
L’expedient s’ha presentat avui per al debat dels grups municipals a la comissió informativa de Gestió de la Ciutat, on ha estat informat favorablement de cara al seu debat al ple, amb els vots a favor de PSC i Junts, l’abstenció de Vox i el vot en contra de PP, ERC i Comú. Iglesias ha explicat que la modificació té com a objectiu “cuidar i posar ordre en l’espai públic”. “Tothom està d’acord en què cal ordenar l’espai públic, és una de les queixes de tota la ciutadania. No podem esperar més a tenir la imatge de la nostra ciutat com mereixem. Qui té pressa no és el govern sinó la ciutadania”, ha afirmat Iglesias, que ha agraït el suport del grup de Junts.
Els canvis introduïts en el text permetran, ha explicat la regidora, renovar l’estructura normativa de l’Ordenança, millorant la coordinació amb el planejament urbanístic i la resta d’ordenances vigents. També permeten alleugerir la tramitació de les actuacions regulades en l’Ordenança i fan més entenedor el contingut normatiu per a la ciutadania, amb complementació gràfica.
A més, es busca donar resposta a diferents problemàtiques detectades.
Així, s’unifiquen i es simplifiquen els criteris d’ocupació de la via pública, amb un nou esquema per a la col·locació de vetlladors, para-sols i paravents en comerços, locals d’oci i restauració, especialment els que estan situats en Àrees d’Interès Paisatgístic. S’actualitzen els elements que conformen les terrasses i s’especifiquen els criteris de materials (s’admetrà la fusta, el vímet, plàstics especials com el polipropilè i materials tèxtils) i cromatisme. Per exemple, els tendals hauran de ser de color crema, les cadires hauran de ser fosques i d’uns models determinats prèviament, i els elements de separació, transparents.
“El que aquesta ciutat ja no vol són aquestes cadires de plàstic, amb moltíssima propaganda o publicitat i colors estridents, que al final el que fan és que no aconseguim aquesta imatge més harmònica que volem”, ha afirmat Iglesias. S’admetrà publicitat en aquests elements, però haurà de ser molt més discreta. Els canvis seran ja d’aplicació per a les noves implantacions, mentre que els negocis ja existents ho hauran de complir en un termini de 5 anys. També es faran projectes singulars en determinats àmbits de la ciutat.
D’altra banda, es fa una regulació més exhaustiva dels elements que configuren el paisatge (paraments exteriors, instal·lacions tècniques i elements complementaris de les instal·lacions) dins les Àrees d’Interès Paisatgístic del Turó de la Seu Vella i el Centre Històric. Així, per exemple, es regulen les condicions de col·locació d’elements tècnics, com plaques solars fotovoltaiques i maquinària vinculada a la climatització, a les cobertes dels edificis i els criteris d’integració paisatgística, que inclouran la definició de les formes i colors. S’incorporen a l’ordenança les cartes de colors, també per l’Horta, i es defineixen elements arquitectònics a preservar perquè formen part del caràcter estètic i la memòria col·lectiva de la ciutat.
Finalment, s’estableixen criteris de seguretat i integració estètica del cablejat que discorre per façanes, promovent la retirada dels que estiguin en desús i el soterrament quan sigui viable. S’estableix el pas en façana en cas d’impossibilitat tècnica de soterrament. Iglesias ha explicat que es farà una guia de bones pràctiques orientada a les empreses i que des de la Paeria es dictaran requeriments de revisió del cablejat en desús.
La modificació també racionalitza l’estructura de la Comissió Municipal del Patrimoni i Paisatge, per agilitzar el seu funcionament. Passarà a anomenar-se Comissió Municipal del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i del Paisatge. Una altra de les novetats és que es podran autoritzar solucions alternatives a les proposades a l’ordenança sempre que comptin amb informe favorable de la comissió, que serà “estricta”, ha dit la regidora.
El calendari previst preveu obrir un període d’exposició al públic de 30 dies després de l’aprovació inicial de l’ordenança al pròxim ple. S’estudiarà la incorporació de les esmenes i al·legacions presentades i l’aprovació definitiva està prevista pel juliol. Iglesias ha recordat que la Paeria ja va impulsar un procés participatiu mitjançant una consulta pública prèvia per a la modificació de l’ordenança el passat mes de març.
La norma incorpora una disposició transitòria que estableix un període de 10 anys per adaptar a les condicions de l’ordenança elements com els colors i tractament de les façanes; la il·luminació de façanes; cobertes; paraments; elements de fusteria i serralleria; parets mitgeres; xemeneies; conduccions i connexions dels serveis; equipaments i instal·lacions tècniques; instal·lacions de climatització i captadors d’energia; antenes; instal·lacions i elements auxiliars de les activitats agrícoles; aparadors i elements decoratius sobreposats; i les tanques de parcel·les i solars. El període transitori serà de 5 anys pel que fa als tendals; estenedors; tancaments transparents; persianes i reixes; marquesines; pèrgoles; jardineres; criteris de tractament d’espais lliures; grafits; murals i altres formes d’expressió artística; terrasses; parades; casetes i quioscos; elements de senyalització; rètols identificadors; i cartelleres i altres elements publicitaris.
