L’Ajuntament de Lleida ha presentat avui el Pla Integral del Centre Històric, la iniciativa posada en marxa pel govern per transformar el Centre Històric al llarg dels pròxims 7 anys, amb més de 100 actuacions i una inversió superior al 60 milions d’euros per promoure la recuperació de l’habitabilitat, l’augment dels espais verds, la dignificació de l’espai públic i el patrimoni, i la dinamització econòmica i social del barri.
L’alcalde, Fèlix Larrosa, ha afirmat que “avui presentem la transformació integral del barri amb més història de la ciutat”, que serà “la transformació més gran que s’ha pogut plantejar de cop la ciutat de Lleida en tota la seva etapa democràtica”, amb actuacions per recuperar equipaments com Santa Teresa, el Mercat del Pla, les termes romanes de Cardenal Remolins i l’escola Cervantes, promoure nous espais verds i centenars d’habitatges.
“Volem que allà on ara hi ha un parc d'habitatges envellit i poc habitable hi trobem edificis nous o rehabilitats, accessibles, eficients i amb nou veïnat, sobretot joves i famílies que volen anar a viure a un barri viu. Un barri dinàmic on els carrers i places que ara veiem durs i foscos, amb poques ombres a l’estiu i molt trànsit de pas, passin a ser espais amables on conviure, amb més espais verds i refugis climàtics, més il·luminats, amb un trànsit pacificat i amb un patrimoni que llueix i ens enorgulleix. Volem que els locals buits passin a ser un ecosistema emprenedor i cooperatiu, amb més ocupació, serveis i una millor dotació comercial, gràcies a la recuperació de l'habitabilitat. I també volem un barri que guanyi cohesió social, que superi conflictes, amb un treball d’acció comunitària estable i una oferta formativa que permeti superar les barreres lingüístiques i donar noves oportunitats i capacitació laboral a les persones. Volem, en definitiva un Centre Històric per viure-hi, on anar-hi a treballar, a passejar, a fer ús dels seus serveis i a gaudir del nostre patrimoni. Aquesta és la nostra visió de futur”, ha resumit el paer en cap.
Aquesta tarda, el govern municipal ha presentat en un acte públic al Mercat del Pla aquest full de ruta per a la recuperació i l’impuls del Centre Històric.
Principals iniciatives
L’alcalde ha detallat algunes de les operacions emblemàtiques previstes en el Pla.
L’antic convent de Santa Teresa s’adequarà per posar al dia l’edifici com a “epicentre d’un ecosistema creatiu”. Combinarà un espai residencial per a col·lectius culturals, com reclamava el sector, amb activitat creativa i exhibició cultural.
Just al costat es crearà un bosc urbà a l’espai que ocupen la plaça de l’Hort de Santa Teresa i l’antic mercat, que serà enderrocat, amb uns 2.000 m² de zona verda en ple Centre Històric. Comptarà amb un hort comunitari, un mercat periòdic de productes ecològics km 0, una roureda mediterrània i racons amb plantes aromàtiques. “Les actuacions al voltant de l’antic convent de Santa Teresa, sumat amb Santa Clara i altres actuacions de caràcter urbanístic permetran connectar fins al convent del Roser amb un passeig transversal”, ha dit Larrosa.
El Pla Integral també permetrà resoldre una altra de les “assignatures pendents” de la ciutat en matèria de patrimoni: la recuperació de les termes romanes de Cardenal Remolins, “l’únic espai que ens permet entendre què era Ilerda”. Es posaran en valor les restes, declarades Bé Cultural d’Interès Nacional, amb un espai per visualitzar i protegir els vestigis a la planta baixa i l’altell, combinat amb una activitat econòmica a la primera planta.
El Mercat del Pla es posarà en marxa com un pol cooperatiu, amb la instal·lació inicial d’unes 20 cooperatives amb una cinquantena de llocs de treball i unes 70 activitats a l’any. Tindrà la vocació, ha afirmat Larrosa, “d’espai comunitari amb espais que es posin a disposició de la ciutadania del barri per activitats vinculades a la formació, el coneixement, etcètera”.
L’antiga escola Cervantes serà la nova casa de la llengua catalana, amb la rehabilitació de l’edifici per traslladar-hi el Centre de Normalització Lingüística i altres usos, ha afegit Larrosa.
El paer en cap també ha fet èmfasi en l’aposta per la recuperació de l’habitabilitat al barri, com un dels principals objectius del Pla. Ara, ha indicat, ja hi ha operacions en marxa per la construcció de 170 nous habitatges i “ben aviat veurem grues al barri, que són el millor indicador”. En total, el nou planejament preveu arribar a construir 387 habitatges nous i rehabilitar-ne 400 més.
“La plaça del Dipòsit volem es converteixi en la nova plaça major del barri. En aquests moments l’Ajuntament ja és el propietari majoritari dels terrenys que l’envolten i això ens permetrà impulsar la seva transformació. En l’entorn de la plaça s’està treballant per la generació de 38 habitatges nous i això ja és una realitat imminent”, ha afegit l’alcalde.
També s’actuarà per fer més accessible i amable la plaça Sant Joan, que tindrà més ombres, i es preveu soterrar l’aparcament de la Illa de la Maternitat i fer-hi una plaça verda a sobre, que connectarà amb el nou espai verd de Santa Teresa. També es treballarà per definir els usos de l’antiga estació d’autobusos amb un concurs d’idees, a partir dels resultats del procés participatiu.
L’altra pota important seran els projectes de renaturalització, per incrementar els espais verds al barri, amb boscos urbans a Santa Teresa, Sant Martí i la Panera i la millora del parc al voltant de la Seu Vella.
Per desenvolupar el pla s’obrirà una oficina tècnica al carrer Cavallers, amb un equip amb professionals de diferents perfils que s’encarregarà de coordinar les tasques, conjuntament amb el despatx d’arquitectes Jornet Llop Pastor, guanyador del concurs posat en marxa per elaborar aquest pla.
L’horitzó temporal del Pla és de 7 anys, fins al 2032 i el seu finançament serà conjunt entre l’Ajuntament de Lleida i els ajuts que es puguin obtenir d’altres administracions, a més de la participació de la iniciativa privada. La Paeria presentarà aquesta setmana una bona part d’aquest projecte a la convocatòria del Pla de Barris de la Generalitat de Catalunya, amb un pressupost de 25 milions d’euros que finançaran l’arrencada del desenvolupament del Pla. Serà un instrument viu i dinàmic que s’anirà adaptant a les oportunitats i línies de finançament que sorgeixin, i que també inclourà modificacions normatives i del planejament urbanístic, ha dit Larrosa.
Més habitatge i renaturalització d’espais
La primera tinenta d’alcalde i regidora d’Agenda Urbana, Begoña Iglesias, ha destacat que “la recuperació de l'habitabilitat del centre històric és un dels objectius principals d'aquest pla integral, perquè “volem recuperar l’ànima del Centre Històric, que és la seva gent, i que torni a ser un bon lloc per viure-hi”.
Iglesias ha explicat que la Paeria ja fa temps que treballa en aquesta línia i ha reiterat que l’horitzó és d’arribar a gairebé 800 habitatges entre la nova construcció i la rehabilitació “i això ho volem fer treballant des de la cooperació públicoprivada, amb el lideratge de la Paeria”.
En l’àmbit de l’habitatge, també s’impulsaran els ajuts per la millora d’aïllaments interiors i exteriors i dels tancaments, per guanyar eficiència energètica, que podrien beneficiar uns 552 habitatges, amb una inversió de 942.000 euros; i per la millora de l’accessibilitat amb l’adequació d’habitatges per a persones amb mobilitat reduïda. La dotació prevista en aquest cas és de 370.000 euros i es farà combinat amb una iniciativa de promoció del treball per a joves a través de l’Institut Municipal d’Ocupació.
En l’àmbit de la millora de l’espai públic, Iglesias ha destacat la reforma de tot el carrer Cavallers, on s’ invertiran 850.000 euros per canviar tot el paviment, renovar les xarxes de serveis i plantar-hi arbres. També està previst reurbanitzar i renovar els serveis a tres carrers més: Tallada, Múrcia i Caldereries, amb una inversió conjunta estimada en 480.000 euros.
En l’àmbit dels espais verds, Iglesias ha remarcat que el Pla promourà la renaturalització del barri, mancat ara de zones verdes, amb la creació de tres nous boscos urbans, el de l’espai de l’Hort de Santa Teresa, un a al solar de l’antiga comissaria de Sant Martí i un altre a la Panera, amb una inversió conjunta d’1,3 milions d’euros.
A més, es consolidarà el Turó de la Seu Vella com el parc central del Centre Històric, amb més arbrat, l’adequació de senders i punts d’estada, per fomentar els recorreguts a peu i l’ús ciutadà del parc. També es preveuen altres actuacions per promoure la transició ecològica, com la plantació d’arbrat en carrers amb dèficit verd i la transformació d’espais durs en parterres enjardinats; el canvi de l’enllumenat públic a LED; la creació d’una comunitat energètica; i un projecte d’economia circular.
En l’àmbit Patrimonial, la tinenta d’alcalde ha destacat l’actuació per a potenciar el Dipòsit del Pla de l’Aigua i l’ampliació de l’excavació a la Cuirassa, el barri jueu medieval de Lleida.
Accions de dinamització econòmica i social
El tinent d’alcalde d’Acció i Innovació Social, Carlos Enjuanes, ha explicat les accions de dinamització social i econòmica del Pla i ha assenyalat que “la veritable prioritat d’aquest projecte són les persones que viuen al barri, les que hi aniran a viure els propers anys i la resta de la ciutat que vol que el Centre Històric sigui el cor de Lleida”. “Reconstruir vincles, generar oportunitats i tornar la confiança al cor de la ciutat és essencial”, ha afegit.
Per a fer-ho possible hi haurà un “nou equip multidisciplinari d’acció comunitària i dinamització específic pel barri”, amb un pressupost d’1,6 milions d’euros i un horitzó de treball inicial de 5 anys. Treballarà el suport a col·lectius vulnerables i prevenció de l’exclusió social, la promoció de la convivència, l’activació econòmica i cultural, la mediació i la resolució de conflictes.
Enjuanes també ha destacat com a projecte emblemàtic per impulsar la integració social i la convivència la nova Escola de Formació de Llengua Catalana que es posarà en marxa d’acord amb el Consorci de Normalització Lingüística a l’antic Col·legi Cervantes. Permetrà treballar l’accés a la llengua per a persones amb dificultats, la dinamització social del barri i la millora d’oportunitats formatives i laborals, a la vegada que recupera un equipament cabdal. La inversió prevista és de 2,5 milions d’euros i inclourà la rehabilitació integral de l’antiga escola.
La dinamització econòmica és una altra de les potes clau d’aquest Pla Integral, ha dit el regidor. S’impulsarà un Viver 4.0, juntament amb la Fundación Incyde, vinculada a les Cambres de Comerç, a la cantonada de Cavallers amb el carrer Galera, sumant-se a la iniciativa d’economia cooperativa al Mercat del Pla. Impulsarà l’emprenedoria i la transformació digital equipat amb equipament punter i que comptarà amb programes de formació, mentoria, preacceleració, finançament i networking. La inversió prevista és de 800.000 euros. També hi haurà una línia d’ajuts per la dinamització econòmica dotada amb 240.000 euros en 3 anys, enfocada a promoure l’obertura de locals tancats, el foment de l’emprenedoria, la consolidació de negocis i la inserció laboral vinculada al barri.
A més a més, per promoure la inserció sociolaboral de joves i col·lectius vulnerables i donar resposta a la demanda de personal qualificat es crearà una Escola d’Oportunitats, amb formació en hostaleria al carrer Panera, en aliança amb la Federació d’Hostaleria i altres agents, i es comptarà amb un pla de treball específic de l’Institut Municipal d’Ocupació pel Centre Històric. També hi haurà dos projectes específics per al suport a les dones; un nou Centre Jove de Salut; l’ampliació de l’Obert del Centre Històric amb un programa educatiu, cultural i comunitari a escoles i altres espais; un itinerari prelaboral per a joves migrats; una campanya per la convivència i cura de l’espai públic; un projecte per promoure l’esport i la salut amb la millora dels equipaments que hi ha al parc de Santa Cecília; i la millora de la videovigilància al barri, amb una inversió de 350.000 euros.
Procés de participació ciutadana
Finalment, el regidor de Participació Ciutadana, Roberto Pino, ha destacat la feina feta des de la regidoria en el marc del programa Barris Vius per obtenir un diagnòstic sobre la realitat del barri, a partir del qual s’ha treballat un ampli procés participatiu. “Aquest pla no neix d’un despatx, sinó que és fruit d’un procés endegat pel govern fa un any”, i que ha comptat amb un programa de consulta a la ciutadania. En les diferents dinàmiques de treball s’ha comptat amb la participació de 229 persones i més de 40 entitats i s’han recollit 122 propostes, que han enriquit el document, en àmbits com la convivència, l’habitatge, els espais verds, la dignificació de l’espai públic, el patrimoni i la dinamització econòmica i social.
