|
L’Ajuntament de Lleida ha presentat avui al veïnat i al sector agrari de l’Horta el procediment de gestió urbanística que s’ha posat en marxa per tal de facilitar la dotació d’allotjaments per a treballadors i treballadores temporeres del camp al costat de les explotacions a les diferents partides.
La primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, acompanyada de tècniques de l’àrea municipal de Planejament Urbanístic, ha explicat com funcionarà aquest procés i ha escoltat les aportacions de les persones assistents a la trobada.
Iglesias ha assenyalat que es tramitarà una modificació del Pla especial del catàleg de construccions en sòl no urbanitzable, que facilitarà que les construccions agràries en desús puguin transformar-se per complir aquesta funció com a allotjaments temporals per a treballadors i treballadores del camp, entre d’altres usos.
Aquesta eina de planejament, aprovada l’any 2019, compta ara amb 119 construccions registrades. El fet de formar-ne part permet autoritzar aquest ús com a equipament per allotjament de persones temporeres amb un procediment de tramitació urbanística molt més senzill. Només cal demanar un informe a la conselleria d’Agricultura i la llicència es pot atorgar la llicència de forma directa per decret d’alcaldia en un termini d’uns tres mesos. Caldrà fer les obres necessàries per a rehabilitar l’edificació, que poden incloure enderrocar alguna de les seves parts per a millorar l’impacte paisatgístic.
“Coneixem la necessitat que les explotacions agràries tenen per allotjar els seus temporers i el que facilitem és que els puguin tenir al costat de l'explotació. Són masies en desús que si estan inscrites al catàleg podran tenir aquest ús i una tramitació molt més fàcil”, ha explicat Iglesias.
La regidora ha volgut destacat que la reunió d’avui vol “escoltar i donar veu” a les persones que viuen i treballen a l’Horta i explicar-los en què consisteix aquest procediment. També ha afegit que es permet l’agrupació de diversos pagesos i explotacions per compartir els allotjaments.
A més d’aquest ús com a equipament amb serveis comunitaris, la inclusió d’una construcció en el catàleg admet també altres usos com el d’habitatge, hoteler, turisme rural, educació en el lleure, artesanals-artístics i de restauració, sempre en petit format i vinculats a l’activitat agrària, en compliment de la normativa urbanística. D’aquesta manera, ha destacat la regidora, es vol potenciar que l’Horta tingui més activitat.
En tot cas, el primer pas ara serà tramitar la modificació del catàleg per incorporar les construccions de les persones que així ho desitgin. Aquest és un procediment llarg, amb un termini aproximat d’un any, que inclou tràmits com l’avaluació ambiental i la sol·licitud d’informes sectorials, abans de la seva aprovació pel ple municipal i per la Comissió Territorial d’Urbanisme.
Per altra banda, en el cas de les noves construccions o aquelles que no siguin susceptibles de ser incloses en el Pla Especial del catàleg, s’estableix una altra via de tramitació urbanística per poder aconseguir la llicència com a allotjament per a temporers. Aleshores caldria impulsar un Projecte d’actuació específica (PAE), un procediment que també requereix d’informes sectorials i aprovació definitiva per la Comissió Territorial d’Urbanisme, amb un termini aproximat per aconseguir la llicència d’obres d’uns sis mesos.
Per demanar la inclusió d’una construcció en un PAE cal justificar l’explotació agrària a la que dona servei, que ha d’estar configurada com a unitat econòmica o bé formar part d’una cooperativa.
L’acte de presentació, que ha tingut lloc a la sala del parc de Serrallarga, ha comptat també amb la participació dels regidors Jackson Quiñónez, Anna Florista, Marta Tristany, Violant Cervera, David Melé i Laura Bergés.
Requisits per a la incorporació al catàleg
Les construccions que s’incloguin al catàleg han de tenir una superfície mínima suficient per destinar-la a l’ús d’allotjaments de persones temporeres i tractar-se, preferentment, de construccions rurals en desús que provoquin un impacte ambiental o paisatgístic negatiu al territori. També s’admeten les torres o cases rurals que calgui preservar per raons arquitectòniques, històriques, ambientals, paisatgístiques o socials i altres construccions anteriors a 1957.
Un cop enviada la documentació, els serveis tècnics municipals revisaran les sol·licituds i determinaran quines edificacions poden ser incloses en el Catàleg, quines intervencions es podran realitzar sobre l’edifici existent (les parts a mantenir, a recuperar i a suprimir) i quins usos es consideren més adequats segons els permesos per la Llei d’urbanisme.
Els criteris per valorar les sol·licituds tindran en compte la viabilitat i idoneïtat de les edificacions per destinar-les a allotjament de temporers; la seva superfície i el nombre de places que podrien acollir; la seva integració en l’espai físic amb un mínim impacte paisatgístic; la distribució geogràfica; i la disponibilitat d’allotjaments ja existents a la zona.
|
