L’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, ha anunciat avui al ple de política municipal sobre l’estat de la ciutat la posada en marxa del cos d’inspecció de la Paeria per a la supervisió de l’espai públic, com una nova eina per vetllar pel manteniment del dia a dia de la ciutat, que ha estat una de les grans apostes del govern municipal en aquests dos primers anys de mandat i que rebrà ara una forta injecció econòmica per millorar el seu estat.
Així, Larrosa ha remarcat que ja està en marxa el nou contracte de manteniment de la jardineria, amb un pressupost de 5,1 milions anuals, i que a principis de l’any vinent entrarà en funcionament el nou contracte de neteja i recollida de residus, que arriba en total a 300 milions d’euros d’inversió. Tots dos incorporen més personal i maquinària per millorar l’estat de la ciutat, ha destacat, i se sumaran a la renovació de 15.000 punts de llum amb el nou contracte de manteniment de l’enllumenat públic que s’acaba de signar amb un import total de 32,9 milions d’euros, que permetrà també eliminar 217 punts foscos.
També en el manteniment de la via pública s’està fent un esforç important, amb una dotació de 4,8 milions d’euros en dos anys per a la millora de voreres, calçades i mobiliari urbà, als quals se sumarà una inversió extra d’1,6 milions d’euros aquest 2025.
La inversió en equipaments municipals també ha estat important, amb 16.162 actuacions i 1,6 milions d’euros d’inversió, millores en eficiència energètica i el pla d’equipaments esportius, ja iniciat amb accions com la nova gespa del Gardeny i la millora de l’enllumenat a diversos pavellons.
Una altra de les actuacions importants que ha volgut posar en relleu l’alcalde ha estat les inversions per reverdir la ciutat, amb la plantació de 2.000 arbres nous en dos anys i inversions importants en projectes de renaturalització a Riu Ebre i Doctor Fleming. A més, ha anunciat que aquesta tardor es plantaran arbres per donar més ombra a les places Cervantes i Sant Jordi, a l’avinguda del Segre, al Parc de les Vies i al bosc urbà del Secà.
També s’ha signat ja, ha revelat el paer en cap, el contracte amb l’equip redactor del Pla de Millora Urbana de la Mariola, que inclou actuacions en més de 400 habitatges del barri. Aquesta actuació de regeneració urbana es veurà completada amb la revitalització del Centre Històric i els barris de l’Eixample, que permetrà “una de les majors transformacions que s’ha produït a Lleida en els darrers 30 anys”.
En l’àmbit de l’habitatge, Larrosa ha destacat que està en procés la construcció de 458 habitatges assequibles a la ciutat, molts dels quals per a persones joves, que permetran complir amb escreix l’objectiu de 414 d’aquí a 4 anys que preveu el Pla Territorial de l’Habitatge de Catalunya i que permetran superar la situació de tensió habitacional. En els pròxims dies, l’alcalde llançarà la proposta del Pacte per l’Habitatge a la ciutat.
La seguretat és una prioritat ha afirmat l’alcalde, que ha recordat que ja s’ha ampliat fins a 250 agents la plantilla de la Guàrdia Urbana, s’ha millorat el sistema de comandaments, s’ha renovat la flota de vehicles, s’han posat en marxa dos centres operatius de barri, s’estan instal·lant fins a 300 càmeres i s’està en el procés final de dotació de noves tecnologies al cos, entre d’altres millores previstes al Pla Local de Seguretat. Això ha permès revertir la tendència d’increment de delictes, ha afirmat i ha anunciat “un pla de menors que ens permeti actuar de manera efectiva amb la justícia i els cossos de seguretat” i la presentació de la proposta inicial del Pacte per al Civisme, que ha rebut 269 aportacions.
En l’àmbit social, ha fet referència al nou model d’inclusió, amb una inversió de 13 milions d’euros en 7 anys i la implicació d’altres administracions, la construcció del primer Centre d’Atenció a Persones Temporeres, llest al setembre, i la licitació del hub cívic de Balàfia, a més de la concessió d’ajuts d’emergència a 2.800 persones. Larrosa també ha tret pit de les actuacions en polítiques feministes i ha dit que “estem compromesos amb la construcció d’una societat justa i igualitària, amb mirada i nom de dona”.
Pel que fa a la participació, Larrosa ha indicat que s’han impulsat processos participatius oberts a tota la ciutadania i accions de proximitat als barris i el programa Patis Vius i ha anunciat que a partir de finals d’any el Palau de Vidre serà “la seu de la participació de la ciutadania”. A més, ha dit que es desplegaran nous serveis de videoatenció i una nova oficina d’atenció a la ciutadania a la Bordeta.
L’alcalde també ha fet referència a la bona marxa econòmica de la ciutat, que ha augmentat el seu PIB en un 40% durant l’última dècada; l’impuls al comerç local amb el pla d’incentius, el Fons de Comerç dotat amb 700.000 euros i els programes d’emprenedoria femenina a la Mariola i els Mangraners.
Finalment, l’alcalde ha remarcat l’aposta “exemplar” pel patrimoni, amb inversions a la Seu Vella, la Cuirassa, Moredilla i el Molí de Cervià; l’aprovació definitiva al juliol del Pla de Mobilitat Urbana; el nou projecte per la biblioteca de Joc de la Bola; l’acord per exposar la col·lecció del Baratillo al Casino; la licitació de la residència de Pardinyes; l’obertura del nou Morera; i l’impuls del Pla del Català, “una eina extraordinària de cohesió social”, entre d’altres mesures impulsades pel govern en aquests dos anys.
En conjunt, el govern de la Paeria ha donat compliment ja al 59% del Pla d’Actuació municipal, per tal de fer avançar Lleida “amb passos decidits per consolidar-se com la segona ciutat de Catalunya” i el seu nou motor econòmic en els pròxims anys.
“Mentre hi ha partits que només pretenen fer soroll, nosaltres obrim la porta al diàleg, al consens i a la participació. Som aquí per construir, per solucionar, per liderar, sumant complicitats i teixint aliances”, ha afirmat l’alcalde.
“No hi ha a Catalunya cap ciutat amb tantes ganes de fer coses com Lleida. Ens ho hem de creure. Jo no en tinc cap dubte. Crec que en la nostra potencialitat, el nostre talent, la nostra capacitat de treball. Crec en Lleida i crec en les lleidatanes i els lleidatans. Som un equip format per més de 150.000 persones”, ha conclòs l’alcalde.
Intervencions dels grups
Per part del grup del PSC, la portaveu i primera tinenta d’alcalde, Begoña Iglesias, ha centrat la seva intervenció en aquest ple extraordinari en posar en valor la feina feta pel govern municipal. “Hem demostrat que som un govern municipal solvent, que gestiona els recursos públics amb rigor i proximitat” i amb una política orientada a garantir les necessitats quotidianes de la ciutat i impulsar els grans projectes de ciutat.
Iglesias ha posat èmfasi en projectes com el nou model de Fira de Lleida, la licitació pel càmping de les Basses, l’ampliació del sòl industrial i la instal·lació de plaques solars a edificis municipals, a més de l’aprovació del nou POUM, “que ha de ser fruit d’un fort consens polític i social i que requereix de gestos de generositat per part de tothom”.
El cap de l’oposició, Xavi Palau, del Partit Popular, ha assegurat que el govern té “un greu problema de connexió entre les necessitats de la ciutadania i la política”. En la seva intervenció, ha dit que els grans reptes són la seguretat i el civisme i ha defensat canviar les normes des de l'Estat per agilitzar els processos judicials i evitar la sensació d'impunitat.
Palau ha ofert mà estesa per al nou POUM, una eina essencial i imprescindible per al desenvolupament urbanístic de la ciutat, per evitar que el centre es degradi més. A més, en dos anys diu que s’estan tractant els mateixos temes, com l’enllumenat i la pressió fiscal, entre d’altres. Per al cap de l’oposició, és “imprescindible reforçar la marca Lleida” i buscar un finançament just per aprofitar les oportunitats i les potencialitats de la ciutat.
La portaveu d’ERC-Acord Municipal, Jordina Freixanet, considera que els barris estan decebuts i abandonats pel govern i que “Lleida avança, però no per a tothom igual”. Ha dit que a l’equip de govern hi ha opacitat i que la ciutat viu “amb projectes faraònics, i amb un alcalde desconnectat dels barris i de les persones”. Ha afegit que la ciutadania està ofegada d’impostos, taxes i tributs, i que no es veuen millores, només “un model que castiga la classe treballadora”.
Segons Freixanet, l’alcalde tindrà un mandat agraït perquè “podrà tallar un bon sarpat de metres de cintes dels projectes que li vàrem deixar en herència". Seguint aquest mateix fil, ha afegit que al grup municipal d’Esquerra “tenim projectes, propostes i equip. I seguirem treballant amb tenacitat i il·lusió per una Lleida justa, cohesiona i preparada per al futur”.
El grup de Junts Per Catalunya Lleida, en veu de la seva portaveu, Violant Cervera, ha manifestat la voluntat de contribuir a millorar la ciutat i no a criticar-la, però que el suport que dona al govern “no serà un xec en blanc”. Ha apuntat reptes que cal afrontar com l’accessibilitat, la mobilitat, el repte demogràfic, amb una ciutat cada cop més diversa, la salut mental i la vulnerabilitat.
Cervera ha mostrat preocupació per l’afectació que tindrà en el petit comerç local el model comercial amb el projecte de Torre Salses, “que sembla que serà una realitat”, i el Pla de l’Estació que, ha dit, continua encallat. En aquest sentit, ha comentat que també està pendent el Torreblanca-Quatre Pilans, un projecte estratègic que pot aportar al territori: “Lleida no es pot permetre deixar escapar oportunitats ni talent”.
Al seu torn, la portaveu de Vox, Gloria Rico, ha incidit en la mala gestió de l’equip de govern, fent que Lleida se senti “descuidada i desmotivada”, i ha posat l’atenció en temes com la seguretat i la neteja que provoquen que la ciutadania “estigui cansada de pagar impostos sense rebre serveis”. Rico també ha posat l’atenció en la falta de dinamització en el teixit comercial i de com el model que s’aplica “discrimina a qui treballa, amb la pujada d’impostos i sense lloc on aparcar”.
Finalment, en representació del Comú de Lleida, Laura Bergés ha assenyalat la seva preocupació per la desigualtat i ha posat d’exemple com hi ha barris amb més immigració o envelliment de l’habitatge, mentre creixen noves àrees urbanes. Ha qüestionat les polítiques fiscals, que repercuteixen negativament en les rendes baixes. Creu que en seguretat s’està improvisant cada dia i que no s’està fent prou en matèria mediambiental i en mobilitat. També ha reclamat més recursos per a l’acció social i millores en salut.
Tornar a veure el Ple de Política Municipal sobre l'estat de la ciutat i l'actuació política del Govern
Més informació del Ple
