MOBILITAT, SERVEIS URBANS I HORTA

Et trobes a:Inici/MOBILITAT, SERVEIS URBANS I HORTA/Notícies/L’Ajuntament de Lleida aprova l’Ordenança municipal de l’Horta

L’Ajuntament de Lleida aprova l’Ordenança municipal de l’Horta

El Ple de la Paeria acorda iniciar els tràmits per a la municipalització del servei de la zona blava. Rebutjada la moció de la Fundació del Barri de Pardinyes i Overpard sobre la residència d’avis i l’Equipament Comunitari de Múltiples Usos, però l’alcalde anuncia la convocatòria d’una audiència pública per determinar les necessitats de la ciutat en matèria d’assistència a les persones sense sostre i temporeres. La síndica municipal presenta la Memòria 2020 que recull 115 queixes de la ciutadania.

Data publicació: Divendres 28, maig del 2021


Imatge de la notícia L’Ajuntament de Lleida aprova l’Ordenança municipal de l’Horta

Imatge: ©joperez

L’Ajuntament de Lleida ha aprovat per unanimitat l’Ordenança municipal de l’Horta durant la celebració del ple ordinari del mes de maig, que ha tingut lloc aquest matí al Saló de Sessions de la Paeria. Un altre dels acords adoptats estat iniciar els tràmits per a la municipalització del servei de la zona blava, fruit d’una moció que han presentat conjuntament els sindicats UGT i Comissions Obreres. L’única moció que no ha prosperat, de les 5 debatudes avui, ha estat la de la Fundació del Barri de Pardinyes i Orvepard, en què es demanava la residència d’avis i la supressió del projecte de construcció de l’Equipament Comunitari de Múltiples Usos (ECMU). Cal destacar també que la síndica Dora Padial ha presentat al plenari la memòria de la Sindicatura Municipal de Greuges 2020, un informe marcat per la pandèmia, que recull 115 queixes de la ciutadania.

El ple s’ha iniciat amb l’anunci del paer en cap que, donada l’evolució sanitària de la pandèmia i previ informe dels serveis de Protecció Civil de l’Ajuntament de Lleida, s’havia tingut en consideració la petició del grup municipal socialista, per ampliar l’aforament dels plens del consistori en el Saló de Sessions. Malgrat que aquests continuaran celebrant-se de forma híbrida, els grups ja poden participar de forma presencial de forma proporcional a la seva representació. L’alcalde ha manifestat que era una “satisfacció global, política i personal per a tothom tornar-nos a trobar malgrat que encara no sigui amb plena normalitat”.

Els regidors també han acordat establir el 30 de juny per a celebrar la pròxima sessió ordinària de la Paeria, abans de donar compte de l’estat d’execució dels pressupostos i debatre’s la modificació de crèdit al pressupost de l’Institut Municipal d’Ocupació, que s’ha aprovat, amb els vots dels grups que integren el Govern municipal, del PSC i l’abstenció del PP. Només C’s ho ha fet en contra.

La tinent d’alcalde Montse Pifarré ha defensat aquesta modificació de l’IMO que correspon al romanent de tresoreria amb el qual fer front al reconeixement de crèdit de l’exercici anterior i al pagament de la Seguretat Social del darrer mes de desembre.

El ple de la Paeria també ha donat el vistiplau a la sol·licitud d’adhesió al Pacte Nacional per a la Mobilitat Segura i Sostenible. Un acord que ha rebut l’acord unànime de tots els paers i que vol garantir la transició cap a una mobilitat compromesa amb la lluita contra el canvi climàtic i la millora de la qualitat de l’aire, saludable, connectada i automatitzada.

L’ordenança de l’Horta

L’altre assumpte de la Comissió de Polítiques de la Gestió Urbanística i Mobilitat que s’ha presentat al Ple de l’Ajuntament d’avui ha estat l’Ordenança Municipal de l’Horta de Lleida, que ha estat aprovat per unanimitat en la seva tramitació inicial.

El regidor de l’Horta, David Melé, ha agraït l’aportació de tots els grups municipal a l’ordenança, que ha fet possible arribar al consens general. L'objectiu de l'Ordenança és regular la convivència entre les persones que hi viuen, treballen o gaudeixen de l'Horta i el seu entorn i medi natural. També s’hi concreten les normes a complir en àmbits com la xarxa viària de camins, les infraestructures, la conservació de les finques i el paisatge, entre molts d'altres aspectes que són inherents de la zona i, a més, fixa quines han de ser les normes que harmonitzin les activitats que s'hi desenvolupen.

Una altra de les finalitats de l’ordenança és aconseguir un espai de qualitat entorn de la ciutat de Lleida, integrat en el territori i en harmonia amb el medi natural i els seus valors paisatgístics. El llegat històric de l'Horta és un valor a preservar i potenciar per la seva importància en la tradició local i també catalana”, ha dit el regidor.

L'Ordenança de l'Horta estableix un marc normatiu amb un grau de detall al qual no arriben ni el planejament urbanístic ni les normatives sectorials vigents. A partir d’aquesta aprovació inicial, ara s’obre un període d’al·legacions, al qual els portaveus dels grups han anunciat que presentaran iniciatives, per aconseguir encara millorar-la.

Altres acords que el ple de la Paeria ha aprovat avui per unanimitat, presentats per la Comissió de Polítiques de la Gestió i Promoció de l’Habitatge i Transició Ecològic, han estat el conveni de col·laboració amb la Fundació Zoo Barcelona, per a la realització de projectes d’educació ambiental i de protecció i conservació del medi natural, i la Modificació de l’ordenança reguladora de la neteja viaria i de la gestió de residus de Lleida.

Zona blava

La primera de les mocions presentades per les entitats ciutadanes que s’ha presentat al ple d’avui estava signada conjuntament pels sindicats UGT i Comissions Obreres, demanant la municipalització dels serveis corresponents a l’aparcament regulat, la gestió del dipòsit municipal de vehicles i la grua municipal. La moció ha rebut els vots favorables de tots els membres del consistori, tret dels tres regidors de Ciutadans.

Durant el debat, el portaveu del PP, Xavier Palau ha destacat el fet que la iniciativa hagi estat dels treballadors i no de cap partit polític. Sergi Talamonte, per part del Comú, ha aplaudit la iniciativa, malgrat lamentar el retard en prendre la decisió, ja que la voluntat de municipalitzar era un compromís de fa 4 anys de l’anterior equip de Govern amb ERC. Joan Ramon Castro, en nom de JxCat, ha qualificat l’acord com a decisió política, que permet interpretacions particulars, però que en aquesta ocasió estava avalada perquè és una de les poques concessions públiques que poden reportar beneficis a l’economia de la Paeria. El portaveu del PSC, Jaume Sellés, ha dit que la decisió era bona per la ciutat i que el seu grup no seria cap obstacle, sinó una crossa en avançar cap a la municipalització, ja que avui només s’escrivia l’inici d’un procés que s’endega, per la qual cosa ha demanat paciència als treballadors. La tinent d’alcalde Jordina Freixanet, que ha defensat la postura d’ERC, ha promès la màxima celeritat possible en la tramitació i també s’ha felicitat de l’acord, que permetrà revertir al municipi els recursos que es generin de la municipalització del servei, per a fer de Lleida una ciutat més sostenible i segura.

La postura del grup de Ciutadans ha estat totalment contrària. Ángeles Ribes veu l’acord difícil de dur a terme i el titlla de “vendre fum”, afirmant que l’equip de govern no havia tingut interès a avançar en aquesta municipalització, d’aquí el retard en prendre una decisió que ja portaven en el programa electoral. Ribes també ha qüestionat que l’Empresa Municipal d’Urbanisme sigui la més adient per gestionar aquest servei, donada la seva situació econòmica.

L’Equipament Comunitari de Pardinyes

La moció presentada per la Fundació del Barri de Pardinyes i Orvepard sobre el manteniment de la residència d’avis i la supressió del projecte de construcció d’un alberg al barri, a fi de poder estudiar i negociar amb la ciutadania les necessitats assistencials de les persones sense sostre i temporers de la ciutat, ha estat rebutjada amb els 14 vots de l’equip de Govern de la Paeria (ERC, JxCat i Comú). Han votat a favor els regidors de PSC (7), C’s (3), PP (2) i el paer no adscrit, Sergio Gonzalez.

Abans d’obrir-se el debat, l’alcalde Miquel Pueyo ha anunciat la convocatòria d’una audiència pública, de la qual derivarà una comissió de treball per debatre entorn les necessitats de la ciutat en matèria d’assistència a les persones sense sostre i temporeres. El paer en cap al·ludia a la voluntat dialogant del Govern, així com al fet que la regidora de Persones, Comunitat i Agenda 2030, Mariama Sall, havia mantingut 10 reunions amb veïns i entitats de Pardinyes en els darrers dos mesos i mig.

Malgrat l’oferiment de l’alcalde i els intents d’altres regidors a transaccionar aquesta proposta en forma d’esmena en la moció de l’entitat veïnal, a fi i efecte de poder-li donar suport, el portaveu de la Fundació i Orvepard s’ha negat a tal possibilitat, la qual cosa ha determinat el vot final dels grups. Tot i així, i un cop s’ha votat, l’alcalde ha reafirmat la voluntat de convocar l’audiència pública, per tal d’aconseguir el màxim diàleg possible en aquest assumpte de ciutat.

Justament, els grups de l’oposició han centrat les seves intervencions en la manca de diàleg del Govern a tirar endavant el projecte. Xavier Palau (PP) comparava l’actitud en temes com la zona blava o la voluntat de diàleg a estudiar un canvi de circulació en l’avinguda Lluís Companys, davant del projecte de l’ECMU. Ángeles Ribes qualificava de “vergonyós” que el canvi de Govern no assumís compromisos dels anteriors mandats, entenia el dret dels veïns a estar enfadats i qüestionava el model del futur equipament, perquè no era vàlid per a ningú. La portaveu del PSC, Cristina Morón, ha acusat de manca d’ètica, transparència i diàleg al Govern, tot acusant-lo de fragmentació social al barri.

Per part dels grups del Govern, Sergi Talamonte (Comú) ha recordat que el projecte també contempla la residència reivindicada pels veïns i ha al·ludit que amb el projecte de l’equipament comunitari se solucionaven els errors del passat i solucionaven la conflictivitat de la temporada de la fruita, que era històrica. David Melé, en nom de JxCat, ha criticat que els anteriors governs havien tingut dècades per resoldre el problema dels treballadors de la fruita i no ho havien fet, tot el contrari que l’actual Govern municipal, que no defugia de les seves responsabilitats.

La regidora Mariama Sall ha defensat la postura del Govern remarcant que aquest no era un debat entre partits, sinó de ciutat. Per una part, “en 20 anys no s’ha formalitzat la promesa de la residència, i per una altra l’equipament multidisciplinar és una necessitat davant la qual la ciutat no pot esperar més. Aquest és un repte que cal assumir davant la campanya agrària, que té difícil solució, però que assumim després d’un procés de reflexió i un treball tècnic comunitari”, ha dit, tot estenen la mà a seguir dialogant.

Les mocions dels grups

El ple de la Paeria ha aprovat altres tres mocions presentades pels grups polítics. Dos d’elles, la presentada pel PP, per instar a l’adopció de mesures per a la recuperació del Centre Històric de Lleida, i la del PSC, per la dignificació dels mercats municipals de la ciutat, han estat consensuades per tots els grups, que també hi ha fet aportacions.

La tercera, presentada per ERC, en la qual es demanava un pronunciament en defensa de la unitat de la llengua catalana, davant les denominacions alternatives d’institucions d’altres territoris, ha comptat amb els vots a favor de PSC, JxCat i Comú, a més del grup municipal d’Esquerra. El PP i el regidor no adscrit, Sergio González, s’han abstingut i Ciutadans ha votat en contra.

Presentació de la Memòria de la Sindicatura Municipal de Greuges 2020

La Sindicatura Municipal de Greuges ha presentat al Ple d’aquest mes de maig la seva Memòria 2020, que correspon al període entre el novembre de 2019 i el desembre de 2020. La Síndica de Lleida, Dora Padial, ha remarcat l’acompanyament que ha fet en les queixes de la ciutadania, que han estat 115, i que ha estat un període marcat per la Covid-19. Alhora, ha tramès un missatge d’esperança i optimisme i també d’agraïment als treballadors/es de la Paeria. Els eixos centrals de la Sindicatura, en el primer any de Dora Padial com a Síndica, han estat sis:

-La posada en marxa de la Bústia Ètica i de Bon Govern: en aquest sentit, també ha estat pionera, ja que ha estat la primera Sindicatura a gestionar la Bústia, garantint la confidencialitat a l’hora d’alertar de males pràctiques a l’administració, alhora que també la independència, l’objectivitat, la transparència, la justícia, l’equitat i la imparcialitat. En un any, ha rebut 135 queixes de la ciutadania, de les quals 72 corresponen al 2020 (maig-desembre) i han estat respostes. Medi ambient, sostenibilitat i urbanisme són les àrees amb més queixes, en temes, entre altres, com la neteja de carrers, la jardineria o carrers/zones en mal estat, entres. La Sindicatura ha resolt 72 casos. El resultat d’aquest primer any ha estat satisfactori segons la Síndica, gràcies a la col·laboració de tot el personal de la Paeria i per la responsabilitat dels lleidatans/es que han fet un bon ús de l’eina i que majoritàriament s’han identificat, sense que això afectés la seva intimitat i l’anonimat.

-La relació amb el Síndic de Greuges de Catalunya i el Defensor del Pueblo Español: 37 de les queixes que ha rebut la sindicatura s’han remès al Síndic de Catalunya, amb qui s’han establert relacions més enllà del conveni de col·laboració i establint una xarxa profitosa per a la ciutadania de Lleida. Pel que fa al Defensor del Pueblo, s’han traslladat 17.

- Integració com a membre del Fòrum de Síndics/es i Defensors/es Locals de Catalunya: és el punt de trobada de les Sindicatures de Catalunya, com a xarxa de coordinació, informació, suport, intercanvi i assessorament. Malgrat la pandèmia, la col·laboració amb el ForumSD i el treball en xarxa ha estat constant. Algunes de les participacions de la Síndica de Lleida han estat l’escrit-denúncia “Que la COVID no ens faci oblidar la infància maltractada”, amb motiu de l’Aniversari de la Convenció dels Drets del Nen, o la participació com a ponent a les XIII Jornades de Formació sobre “Els Drets de Proximitat en temps de Covid”, sobre “La problemàtica de l’habitatge a la Sindicatura Municipal de Lleida”.

-Enriquir les relacions entre la Sindicatura de Greuges i la Universitat de Lleida: Padial ha destacat el “win win” entre la Sindicatura i l’alumnat de Dret perquè ambdues institucions es beneficiïn, amb alumnes en pràctiques del Grau de Dret i d’un màster de la Unir, o la tutorització de treballs de la UdL, amb TFG, un dels quals ‘Renda Garantida’ ha estat Premi al millor Treball de Dret, en Memòria de Josep M. Guarro.

-Les Recomanacions de la Síndica a la Junta de Govern Local: només ha calgut fer recomanacions en 6 queixes, ja que la majoria s’han resolt per via de l’acord amb l’Ajuntament. La Junta de Govern Local ha acceptat 1 de forma completa, 4 de forma parcial i 1 ha estat rebutjada. Les Recomanacions són suggeriments per a millorar el bon govern i per intentar aplicar una solució més favorable i equànime per a la persona afectada, apostant per la justícia i l’equitat.

-Queixes rebudes a la Sindicatura Municipal de Lleida: han estat 115, marcades per problemàtiques relacionades amb l’habitatge i les plusvàlues. La Síndica ha indicat que les queixes reflecteixen el dia a dia de la ciutat i amb el treball que s’ha dut a terme ha dit que s’ha adonat que ‘avui més que mai la classe mitjana està patint la crisi, l’atur, la pujada dels lloguers i les ocupacions, moltes vegades sense dret a cap ajut públic’. En aquest sentit, ha apuntat alguns dels reptes de la Sindicatura, com la mediació per protegir arrendataris vulnerables d’un edifici (s’ha d’intentar solucionar aquests casos per una ciutat més segura); el sensellarisme i la salut mental, amb la participació imprescindible d’entitats de la ciutat; la protecció d’infants, víctimes de violència i persones amb discapacitat, o estar al costat de la classe mitjana.

Padial ha tingut un record per a les persones que han perdut la vida per la pandèmia i per a les seves famílies i els qui pateixen per motius de salut, així com per a les persones amb dificultats econòmiques. I ha reiterat el valor de la tasca que fa la Sindicatura, tant per recollir les mancances de l’administració local, com per mostrar les bones pràctiques.

La Sindicatura Municipal de Greuges de Lleida és una institució pionera, sent la primera a posar en funcionament a l’Estat Espanyol el 1990 (l’any passat va complir el 30è aniversari que no es va poder celebrar pel confinament).

Et destaquem...