|
El paer en cap, Fèlix Larrosa, acompanyat de la tinent d’alcalde Begoña Iglesias, ha rebut aquest divendres a la Paeria el secretari d’estat de Medi Ambient, Hugo Morán, en la visita que ha fet a la ciutat per conèixer el projecte URBAN-NAT de renaturalització, adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat de la zona urbana i periurbana. Larrosa ha assegurat que es treballa per a una ciutat de futur, ben gestionada, empàtica, saludable i millor, per a totes les generacions i col·lectius i que pensi en criteris de qualitat ambiental. L’alcalde ha comentat la ciutat la renaturalització és una gran aposta per fer de Lleida una ciutat més verda, ja que és un aspecte que millora el confort i la qualitat de vida de la ciutadania.
El projecte URBAN-NAT inclou diverses actuacions per crear espais verds naturalitzats, connectats entre sí i amb l’Horta, que teixeixen una infraestructura verda i funcional per a la ciutat. Entre les accions hi ha la connexió de la recuperació de les Basses, la naturalització del c/ Riu Ebre i l’av. Dr. Fleming, la Xarxa Natura 2000 o una intervenció a la Seu Vella com a refugi climàtic. L’impacte del projecte es veurà a tota la ciutat amb la transformació de diferents carrers en sendes urbanes arbrades per aconseguir una disminució de temperatura considerable, s’ombrejaran carrers sense arbres, es reforçaran plantacions, s’eliminaran discontinuïtats dures i es renaturalitzaran escocells, entre altres.
El secretari d’estat ha felicitat la Paeria pel projecte, que ja està en marxa, perquè és “un projecte sòlid i ben armat”, amb un cost de 4,9 milions d’euros i que ha obtingut una ajuda de 3,7 M€ en el marc del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, finançat per Fons Next Generation de la Unió Europea. Aquestes subvencions van ser convocades a través de la Fundació Biodiversitat, del Ministeri de Transició Ecològica.
Morán ha assenyalat que les polítiques de medi ambient s’han d’entendre com a polítiques de seguretat i de salut, trencant la dinàmica que el medi ambient és un àmbit sectorial i d’ornamentació, ja que tenen un paper fonamental en el canvi climàtic i la biodiversitat. “Són projectes de seguretat i de futur de la ciutat i la salut públic s’edifica també sobre la salut mental”, ha afegit. Segons ha dit, Lleida fa temps que treballa en accions de sostenibilitat, fet que ja es fa visible.
Després de signar en el Llibre d’Honor de la Paeria, el secretari d’estat de Medi Ambient i l’alcalde, acompanyat de l’equip tècnic del projecte, s’han desplaçat als espais on es desenvoluparan alguns dels projectes, com l’ombrejat a la passarel·la del Liceu Escolar o la renaturalització el carrer Riu Ebre, i també han visitat les comportes al camí de Grenyana (més informació, a sota).
Inundabilitat i prevenió de riuades
Un altre dels projectes que l’alcalde ha posat sobre la taula ha estat la necessitat de construir un sistema de prevenció de riuades a la zona de les comportes i del Camí de Grenyana mitjançant la construcció d’un dic, d’un mur de contenció, que solucioni els riscos d’inundabilitat al barri de Cappont. El 2018 es va treballar en un projecte perquè es pogués garantir el creixement urbanístic del marge esquerre, sobretot tenint en compte els serveis, com poden ser centres d’educació, sanitaris, etc.
En aquest sentit, ambdues parts han assegurat que es treballarà conjuntament en la redacció d’un projecte per implantar un mur, acompanyat de la renaturalització del riu, que permeti canalitzar l’aigua abans que entri a la canalització i que protegeixi d’aquest impacte els veïns de Cappont. Morán ha dit que és important donar respostes en termes de seguretat perquè espais urbans no quedin disgregats i puguin créixer amb equipaments i serveis, com els altres barris.
En aquest projecte, s’ha de tenir en compte Endesa, que regula el cabal d’aigua. L’alcalde ha demanat al secretari, i també ho va demanar a la ministra Teresa Ribera en la visita d’aquesta setmana a Madrid, perquè facin d’interlocutors.
Platges al parc fluvial del Segre
El projecte estratègic de les platges del Segre ha estat un altre dels temes que ha exposat l’alcalde al secretari d’estat. La voluntat, ha dit Larrosa, és aprofitar el parc fluvial, des de La Mitjana fins als Aiguamolls de Rufea, per donar-li un major ús i que la ciutadania pugui gaudir d’aquest espai. Es tractaria de treballar la permeabilitat del parc i dotar-lo de continguts, com fan altres ciutats Europees.
La proposta ha estat ben valorada pel secretari d’estat, qui comparteix que s’ha de recuperar la capacitat de gaudi dels entorns dels rius, i que s’han d’integrar les actuacions perquè puguin formar part dels nuclis urbans.
Compromís perquè es posi en marxa a Lleida la potabilitzadora, ara en desús
L’alcalde Larrosa ha traslladat al secretari d’estat de Medi Ambient la seva preocupació per situació actual de sequera i com es pot avançar. Per això, li ha demanat de posar en marxa la potabilitzadora construïda en el seu moment, a la presa de Santa Anna, amb un cost de més de cinc milions d’euros, i que no s’ha posat mai en funcionament.
Morán s’ha compromès a completar la inversió necessària perquè es pugui posar en marxa aquesta infraestructura, perquè pugui donar el servei pel qual es va dissenyar. Per tant, Mancomunitat d’aigües de Piñana, la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), ajuntament i govern de l’estat treballaran per poder comptar amb la potabilitzadora, que donarà tranquil·litat al territori.
Lleida aprofita el 85% del cicle de l’aigua
El secretari d’estat ha felicitat Lleida per la seva gestió de l’aigua, amb un aprofitament del 85% del cicle. El projecte presentat dins el PERTE per a la digitalització del cicle integral de l’aigua a Lleida s’ha desestimat i Lleida es presentarà a noves convocatòries que s’obren per assolir una major optimització, malgrat que Morán ha felicitat l’ajuntament per la gestió que se’n fa.
Actuacions del projecte URBAN-NAT
Algunes intervencions previstes dins el projecte Adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat urbana a la ciutat – URBAN-NAT Lleida són:
Intervenció al Turó de la Seu Vella: l’actuació pretén revertir els processos erosius, degradació i vegetació arbòria esparsa que al llarg del temps ha patit el talús. D’aquesta manera, es pot multiplicar els efectes ecosistèmics si es potencia un sistema verd equilibrat, amb la creació d’hàbitats que afavoreixen els processos naturals i la presència de fauna d’interès. Alhora, es posa el focus en la recuperació del seu valor de centralitat, ja que el turó suposa la gran referència visual des de gran part de la ciutat i fora d’ella i un element bàsic en la recuperació del Centre Històric de Lleida. Els seus potencials d’equipament i espais lliures poden ser un catalitzador de regeneració important del teixit urbà veí, l’activitat econòmica i cultural, entre altres.
Ombrejat de la passarel·la del Liceu Escolar: s’està estudiant la viabilitat de transformar-lo en un passeig ombrejat, que permetrà reduir els efectes de les altes temperatures per als vianants.
Renaturalització del carrer Riu Ebre, al barri de Cappont: proposa eliminar l'asfalt de bona part del carrer per a recuperar sòl fèrtil permeable i generar una zona verda amb arbrat de gran port i vegetació xerofítica alimentada per la recollida d'aigües pluvials que alimentaran el freàtic. La pacificació de la via permetrà incloure zones de descans amb mobiliari adaptat.
Recuperació del Parc de les Basses: Tindrà més de 100 nous arbres i dues basses naturalitzades
Més informació: projecte URBAN-NAT
|
