Habitatge i Transició Ecològica

Et trobes a:Inici/Habitatge i Transició Ecològica/Notícies/El Viver Forestal Municipal de Rufea ja és una realitat

El Viver Forestal Municipal de Rufea ja és una realitat

Fèlix Larrosa: "L'Ajuntament de Lleida té la voluntat de potenciar la producció pròpia de plantes i arbres per arribar, en un futur pròxim, a una producció a la carta”. Iniciativa de l'equip de govern per impulsar la producció pròpia de part de l'arbrat i l'arbustiva de la ciutat, promovent les plantes més adients al clima de Lleida, augmentant-ne la seva diversitat i aconseguint un considerable estalvi econòmic

Data publicació: Dimecres 08, juny del 2016


Imatge de la notícia El Viver Forestal Municipal de Rufea ja és una realitat

El Viver Forestal Municipal de Rufea, iniciativa de l’equip de govern de la Paeria per impulsar la producció pròpia de part de l’arbrat de la ciutat, ja és una realitat. El viver forestal té l’objectiu de potenciar l’autoproducció d’arbres per cobrir les necessitats de la ciutat, amb el conseqüent estalvi econòmic que això suposa i amb l’avantatge de poder abastir i tenir disponibilitat immediata per poder arranjar els espais verds de la ciutat que ho requereixin. A més a més, també es pretén potenciar les plantes més adaptades a la climatologia lleidatana, augmentar la diversitat i tenir especial cura del manteniment de les varietats més locals.

El tinent d’alcalde i regidor de l’Horta, Fèlix Larrosa, ha visitat aquest dimecres el nou Viver Forestal Municipal de Rufea, on ha destacat que “l’Ajuntament de Lleida té la voluntat depotenciar la producció de plantes i arbres per arribar, en un futur pròxim, a una producció “a la carta”, és a dir, poder dissenyar la vegetació d’un espai públic amb antelació per poder encarregar l’arbrat i l’arbustiva d’aquest disseny per a la seva producció en dependències municipals”. Larrosa ha posat de relleu que “en un període de 3 o 4 anys, que és el temps que necessiten els arbres per tenir una alçada adient per ser trasplantats,el Viver Forestal de Rufea permetrà abastir d’arbrat de producció pròpia bona part de la ciutat i dels espais urbans”. 

El viver forestal compta actualment amb prop de 3.000 exemplars d’arbres –entre llavors i esqueixos i arbres ja arrelats- de diferents espècies i es preveu ampliar-ne el nombre gradualment. La brigada de jardineria s’encarrega de la plantació i la cura dels arbres, principalment lledoners (Celtis Australis), freixes (Fraxinus angustifolia), troanes (Ligustrum japonicum), mèlies (Melia azederach), xops (Populus), àlbers (Populus alba), Roures (Quercus cerroides), alzines (Quercus ilex); salzes (Salix alba), tamarius (Tamarix gallica), pi blanc (pinus halepensis), entre altres.La voluntat és aconseguir una àmplia varietat d’arbres, ha subratllat el regidor, tot i que “és un procés lent i els exemplars necessiten un cert període de creixement per poder ser trasplantats”.

El Viver Forestal Municipal està format per una subparcel·la de 10.000m2 d’una finca municipal de Rufea, té accés fàcil amb vehicle, sòl de qualitat i reg localitzat. El nou viver complementa, a més a més, altresactivitats properes com els Horts Municipals i el Viver d’Agricultors.

El Viver Municipal d’Arbustiva, ubicat a Copa d’Or, a ple rendiment

L’Ajuntament de Lleida també produeix, al Viver Municipal de Copa d’Or, una part de l’arbustiva que necessita per les zones enjardinades de la ciutat. El viver municipal ha produït a dia d’avui més de 10.000llavors i esqueixos d’una àmplia varietat de plantes i arbres com roures, alzines, sàlvia, heura, crisantem, pollancres, salzes, tamarius, etcètera. Dos operaris de la Brigada Municipal de Jardineria s’encarreguen de la recollida del material vegetal, l’esqueixat, plantat, entestat i l’adobat, amb la col·laboració puntual de persones provinents de plans d’ocupació gestionats per l’Institut Municipal d’Ocupació (IMO).

La producció pròpia de planta arbustiva ha servit recentment per enjardinar diversos espais públics de la ciutat, com per exemple l’enjardinament de l’entrada a Llívia, amb 120 plantes arbustiva, la reposició d’arbustiva de la Plaça Pau Casals, que s’havia fet malbé, amb 615 unitats d’Heura, la reposició de l’arbustiva de la Plaça dels Pagesos, amb 663 unitats de Tulbalgia, i la creació d’un nou espai a Balàfia, proper a l’Escola Bressol Municipal, amb 250 Agapanthus i 250 sàlvies. A més, properament, el Viver Municipal de Copa d’Or  també abastirà duess grans obres de la ciutat: la rotonda a la N-II, que comptarà amb 5.000 unitats de sàlvia, i les obres de recuperació del Call Jueu, que comptaran amb 16.000 unitats d’heura produïdes íntegrament en aquest viver.

L’any passat també es van enjardinar amb arbustiva pròpia dues places de la ciutat: la plaça dels Germans Queralt del Secà de Sant Pere i l’espai davant del Casal Social de la Mariola. L’arbustiva produïda ha servit també per realitzar activitats amb les escoles de Lleida –túnels verds amb vímets-, per produir planta per fer tanques vives als Horts de Rufea i per produir plantes per recuperar zones de la Mitjana que estaven afectades per plantes invasores com la Periploca graeca, entre altres.

El bosc urbà de Cappont avança a bon ritme

El primer bosc urbà de Lleida, ubicat al costat de l’Església Santa Teresa Jornet a Cappont, avança a bon ritme. En aquests moments s’han plantat ja prop de 150 unitats d’arbrat (54 pins blancs, 62 pins pinyoners, 10 lledoners, 18 alzines i 3 ametllers). En breu s’escamparà el tot-ú en els camins i s’arreglaran les voreres. També es col·locaran punts de llum, una font i bancs, entre altres mobiliari urbà. La superfície del bosc estarà coberta d’escorça de pi.

Cal recordar que, durant aquest any, la Paeria vol iniciar la creació dels quatre primers boscos urbans, un el de Cappont, un altre al costat del futur Museu de la Ciència a la Mariola, un al carrer del Camp de Magraners, i un altre bosc urbà prop de la Plaça dels Països Catalans a Balàfia.

Totes aquestes iniciatives formen part d’un pla de l’equip de govern de l’Ajuntament de Lleida per augmentar en quatre anys un 30% l’arbratge de la ciutat, arribant a les 9.000 unitats, amb l’objectiu de fer una ciutat més sostenible, guanyar zones d’ombra a l’estiu i contribuir a la lluita contra el canvi climàtic.

 

Et destaquem...