Sostenibilitat

Et trobes a:Inici/Sostenibilitat/Horta/Informació de l'Horta de Lleida/Les comunitats naturals

Les comunitats naturals

Si haguéssim de llistar els elements naturals del paisatge de l’horta que no han rebut influència de l’home, tindríem dificultats. Tant la vegetació que creix espontàniament com la fauna de la zona són pròpies d’un ecosistema agrícola altament humanitzat.

Tanmateix la diversitat de comunitats naturals fan de l’horta un espai de gran riquesa; on hi podem trobar des de comunitats pròpies de zones humides (a prop de les sèquies i canals), comunitats de vora els conreus (els marges), fins a aquelles pròpies de zones àrides (sobretot en els turons).
Aquesta riquesa encara és més gran com més connectats estan els espais “naturals” ja que permet que els éssers vius puguin desplaçar-se, trobar l’aliment i aparellar-se amb més facilitat.

Comunitats naturals vallcalent 017

Mixons vallcalent 025

LA VEGETACIÓ

La vegetació primitiva estava formada per un bosc de ribera esclarissat, poc dens, ocupant més extensió als voltants del riu, amb predomini dels tamarius (Tamarix canariensis), cesqueres (Saccharum ravennae) i sisques (Imperiata cylindrica). A major distància del llit del riu, existirien altres formacions llenyoses: bosc de carrasques (Quercus ilex subsp. bellota) a l’extrem nord-occidental. Cap al sud es faria una bosquina de tipus màquia constituïda principalment. per garric (Quercus coccifera) i l’arçot (Rhamnus lycioides).

La vegetació actual –comunitats, molt diverses degut a diferents condicionants com ara disponibilitat d’aigua, de nutrients, grau d’intervenció sobre el sòl... distribuïdes en mosaic segons el factor principal que les condiciona.

 

Principals comunitats que podem trobar:

El canyisser (Thypho-Schoenoplectetum glauci)-- a les vores del riu, i canals de rec amb el canyís (Phragmites australis) com a element principal i espècies acompanyants com la boga (Typha angustifolia), el lliri groc  (Iris pseudoacorus)..

El creixenars (Apietum nodifolori) – en cursos poc profunds d’aigua eutròfica, comunitat amb  poc més d’un pam d’alçada, formada per plantes lluents verdes i sucoses (Nastrium officinale), ( Apium nodiflorum)

La vegetació dels conreus—en plantacions de fruiters tot recobrint el sòl trobem les anomenades “males herbes”, amb dues comunitats a destacar:: comunitat de cerreigs i panissoles (Setario- echinochloetum colonae) de caràcter totalment herbaci on són característiques les espècies gramínies; comunitat de cerreigs amb llengua de bou (Setario-Rumicetum obtusifolii) es diferencia de l’anterior per la major presència d’espècies perennes com ara la paradella (Rumex obtusifolius)

La vegetació ruderal (o comunitats nitròfiles)—situada en vores de camins i en indrets no conreats on s’acumulen deixalles on hi ha alta disponibilitat de nutrients (sobretot compostos nitrogenats).

Algunes comunitats ruderals de llocs humits són la gespa calcigada (Paspalo- Polypogonetum viridis), amb espècies caract. com el gram d’aigua (Paspalum paspalodes), el gram  (Cynodon dactilon), i el passacamins (Polygonum aviculare); la gespa subhumida calgigada (Trifolio- Cynodonetum dactyli) amb grama com a protagonista i el trèvol maduixer. També podem trobar la comunitat d’èvol amb margall llarg (Urtico-Sambucetum ebuli) amb espècies caract. com l’èvol (Sambucus ebulus) i l’ortiga ( Urtica dioica).

Et destaquem...