Sostenibilitat

Et trobes a:Inici/Sostenibilitat/Horta/Informació de l'Horta de Lleida/Consideracions generals

Consideracions generals

CONSIDERACIONS GENERALS

L’Extensió

S’anomena horta de Lleida al “cinturó” de radi d’uns 5 a 10 km al voltant de la ciutat, on quasi tota la superfície (el 70 % aprox.) es ocupada per sòl agrícola intensiu de regadiu.

Conta amb 19.215 ha de superfície (on no està inclòs el casc urbà)

 

La geografia i el relleu

Situada en una vall ampla fluvial (conca del riu Segre) dins la depressió central catalana, amb una cota màxima de 330 m sobre el nivell del mar (a la Cerdera) i una cota mínima de 140 m. Presenta estrats horitzontals, terrasses fluvials, amb presència de turons deguda a una erosió diferencial (Gardeny, mont Pedròs, turó de la Caparrella...).

El riu Segre travessa l’horta. Les seves aigües reguen els camps gràcies a la desviació de cabals cap a sèquies i canals que neixen en trams superiors al del municipi. Altres rieres que creuen l’horta són el riu Noguerola i el riu Sed que travessa els secans del sud.

La geologia

Predomini absolut de materials sedimentaris molt recents formats per graves i sorres en superfície. Margues, gresos, llims i argiles constituint una plataforma estructural de l’era terciària en profunditat.

Paisatge horta conreus1 Paisatge horta bassa1 Paisatge horta turons1

 

El clima

Clima mediterrani

Varietat continental hiverns amb temperatura mitjana 5 º C (mínimes –16 ºC) i estius

calorosos amb temperatura mitjana de 20 ºC (màximes de 41ºC)

Subvarietat àrida precipitacions anuals al voltant dels 350-450 l/m2.

 

Durant l’hivern destaca la freqüent presència de bancs de boira (mitjana de 30 dies/any), augmentant la humitat relativa de l’aire i disminuint la lluminositat considerablement.

 

L’Organització i l’estructura del territori

L’horta s’organitza en partides (unes 60) definides originàriament per un rec o un conreu particular o la configuració del terreny. Actualment alguna d’aquestes partides ha estat engolida per la ciutat i ha passat a donar nom a alguns barris anomenats perifèrics (barri de Pardinyes, Vallcalent, ...).

 

El terreny s’organitza en bancals amb braçals que reparteixen l’aigua de reg i rengles de fruiters trencats per les espones i clamors que recullen les aigües sobrants, que donen un aspecte de mosaic, fruit de la nombrosa parcel·lació a la què està sotmès el territori.

Els noms de les partides:

Pardinyes altes, Pardinyes baixes, Puigbordell, Copa d’Or, Fontantet, Les Canals Plana Bisbe, Sant Ruf, La Plana, Granyena, Boixadors, Fontantet lo Curt, Rufea, Mariola, Gualda, Balàfia, Montaca, Rossinyol, Miramunt, Serrallonga, Vallcalent, Jussana, Guindàvols, Llívia, Torres de Sanuy, Canet, Secà de Sant Pere (horta), Alpicat, Malgovern, Cerdera, Raïmat..

 

 

Una breu mirada enrera...

A principis del segle XX es conreava a la plana principalment hortalisses (Lleida era coneguda com “La ciutat de les cols”, blat, llegums, vinya, olivera, sègol (ordi-civada) i alguna varietat de fruita autòctona. Es practicava la rotació de conreus com a mesura de conservació del sòl (fertilitat, estructura).

A mesura que la xarxa de reg s’implanta i que les tècniques milloren, la superfície de regadiu dedicada al conreu de fruita va augmentant, però molt lentament.

A partir dels anys 50 es dona un “boom” del sector frutícola a Lleida, sobretot amb el cultiu de pera. L’horta sofreix una forta transformació coincidint amb l’arribada de la revolució verda : els horts donen pas a extensions de conreus fruiters que van intensificant cada cop més la producció.

La ciutat que ja captava els excedents agraris, transforma les seves estructures i permet el boom frutícola. L’horta es transforma en una zona de monocultiu, obtenint-se el màxim rendiment de la producció agrícola. Malgrat això, les finques segueixen essent de petites dimensions.

Aquestes finques en règim d’explotació familiar generalment petites amb grans costos de renovació es situen en inferioritat de condicions respecte d’altres explotacions més competitives en l’arribada de la crisi del sector agrari (anys 80). Les rendes d’aquestes explotacions agràries acaben provocant en molts casos l’abandonament de l’activitat.

Actualment els fruiters ocupen 1/3 part de la superfície conreada. La producció es principalment de pera, poma, préssec i nectarina. Tanmateix la producció dolça es complementa amb la producció ramadera, de cereals i farratges. El sector agroalimentari ha esdevingut la base de la indústria lleidatana (Copaga, Vallcompanys, Indulleida, San Miguel...)

 

 

 

LES UNITATS DE PAISATGE DEL TERRITORI DE LLEIDA

 

Pla de Raïmat i Sucs

Altiplà de la Cerdera

Horta del C. D’Urgell

Horta de Pinyana

Riba del Segre

Secans del Sud

Topografia

Plana

Altipla amb cota de 330 snm

Plana amb ondulacions

Plana

Plana entre 140 i 150 snm

Plana elevada

Tipus de parcel·lació

Grans i de forma regular

Grans i de forma regular

Parcel·les petites

Parcel·les petites i irregulars

Molt petites, paral·leles o perpendiculars al riu

 

Conreus principals

Ferratge, cereals vinya

 

Cereals i fruiters

Fruiters i cereals

fruiters

Ametllers olivers

Densitat d’edificació

Molt baixa exceptuant els nuclis històrics

Baixa concenrada a les carreteres

alta

Molt elevada

Molt elevada

Pràcticament nul·la

Et destaquem...