Planejament i Habitatge

Et trobes a:Inici/Planejament i Habitatge/Notícies/L’Ajuntament de Lleida enllesteix el nou Pla d’Ordenació Urbanística que aposta per una ciutat compacta i verda, que impulsa l’activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix el seu patrimoni

L’Ajuntament de Lleida enllesteix el nou Pla d’Ordenació Urbanística que aposta per una ciutat compacta i verda, que impulsa l’activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix el seu patrimoni

El nou POUM preveu que la ciutat arribarà en 15 anys a entre 160.000 i 180.000 habitants, però limitarà el creixement de nous sectors urbans fins que no s’esgoti la major part del potencial de 25.000 habitatges que hi ha en zones consolidades, per tal de relligar millor la ciutat. Impulsarà la inversió al Centre Històric, la rehabilitació d’habitatges, els pisos de protecció oficial i el mercat del lloguer. Promourà una nova regulació de l’Horta més flexible i dinàmica, que facilitarà l’augment de la competitivitat de les explotacions agràries i la protecció del medi natural, així com la creació d’una Ronda Verda entorn de la ciutat. Ordena el model comercial i industrial de Lleida i preveu una xarxa ferroviària de transport públic de proximitat. El nombre d’elements protegits al catàleg creix de 150 a 506 i s’inclouen noves tipologies de béns ambientals, paisatgístics i naturals. El document es durà a una comissió extraordinària al febrer a l’aprovació inicial del ple per tal que pugui ser aprovat de formar provisional al juny.

Data publicació: Dijous 04, gener del 2018


Imatge de la notícia L’Ajuntament de Lleida enllesteix el nou Pla d’Ordenació Urbanística que aposta per una ciutat compacta i verda, que impulsa l’activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix el seu patrimoni

Imatge: ©Hermínia Sirvent

L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, i el tinent d’alcalde i regidor de Promoció i Gestió de l’Hàbitat Urbà i Rural i la Sostenibilitat, Fèlix Larrosa, han presentat avui públicament el nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal (Poum) de Lleida, que defineix la Lleida dels propers 15 anys, apostant per una ciutat compacta i sostenible, que impulsa l’activitat econòmica i la qualitat de vida i protegeix millor el seu patrimoni. El document, ha explicat Ros, aprofundeix els aspectes que ja preveia l’avenç d’aquest pla, aprovat l’octubre de 2014, i incorpora 35 propostes de les 80 presentades durant el llarg procés de participació, que ha comptat amb un total de 26 presentacions públiques.

El pla dóna resposta al creixement demogràfic previst, que es situa, segons un estudi elaborat per la UdL, en una forquilla de 160.000 a 180.000 habitants, que requeriran entre 12.000 i 18.000 nous habitatges (de 800 a 1.200 a l’any). Per fer-ho possible, s’ha volgut optar per aprofitar el sòl urbà ja disponible evitant en la mesura del possible requalificar nous terrenys rústics que facin créixer la trama urbana en detriment de l’Horta, per tal de relligar millor la ciutat i fer-la més sostenible i eficient en la prestació de serveis. “Fem una aposta pel centre on hi ha suficients espais buits, el que ens permetrà augmentar la cohesió urbana”, ha assegurat l’alcalde, que també ha destacat que Lleida tindrà “una de les ràtios de zones verdes i equipaments més altes d’Europa”.

Un anàlisi detallat dels serveis tècnics municipals, ha permès xifrar el potencial del sòl urbà ja delimitat en 25.000 nous habitatges (comptant solars i pisos buits, espais infraedificats o edificis en ruïna), que donen resposta a les necessitats de nou habitatge de la ciutat pels propers anys. Això permetrà deixar frenat el sòl urbanitzable no delimitat previst ara a la perifèria de la ciutat, que no es podrà posar en marxa fins que es detecti que una manca de solars per habitatge a la ciutat. A canvi, es rebaixarà substancialment l’Impost de Béns Immobles que paguen els propietaris d’aquests terrenys, que quedaran gairebé equiparats al del sòl rústic. Seran les reserves de sòl per al creixement de la ciutat.

Inversió al Centre Històric i un Eixample més verd

Només es farà una excepció en aquells casos en què els promotors es comprometin a invertir operacions de regeneració urbana en el Centre Històric. En funció del compromís que assumeixin, se’ls hi permetrà edificar nou habitatge a les afores. Es tracta de 16 operacions concretes, les 7 Árees d’Innovació Social i Urbana, que abasten les zones més degradades del barri, i les 9 Árees de Rehabilitació Urbana, de nova creació, en espais del Centre Històric, sobretot a l’entorn de l’Eix Comercial, que estan en millor estat però que precisen una rehabilitació. També s'activen altres eines per promoure aquesta política de creixement d'endins cap a fora, com és una potenciació del registre de solars perquè esdevingui una eina d'impuls del propi pla, ha explicat Fèlix Larrosa.

Una altra de les apostes importants en matèria de regeneració urbana i promoció de les zones verdes i la sostenibilitat es durà a terme en la zona d’Eixample de la ciutat. Així, es flexibilitzaran els paràmetres d’edificació, que fins ara delimitaven plantes baixes sobreedificades en detriment de la resta de l’edifici, fet que, a la llarga, permetrà que apareguin fins a 112 nous “patis verds” en l’interior d’illes d’ús privat que afavoriran l’augment del confort dels ciutadans, a la vegada que facilitaran les actuacions de rehabilitació. Tot això anirà lligat amb una forta aposta per la promoció de l’habitatge social, sempre que sigui possible, de lloguer.

Grans projectes

Altres actuacions importants previstes són el projecte Mariola 20.000, per recuperar tota la zona dels blocs Mariola, la revisió del Pla de l’Estació i del de la Seu Vella, a més de la consolidació del Turó de Gardeny i el seu entorn, on es preveu la única zona nova de creixement. Això permetrà consolidar la integració d’aquest àmbit amb la ciutat i amb el futur perllongament d’Onze de Setembre com a ronda cap a la N-II, ha explicat el Coordinador tècnic de planejament urbanístic, Joan Blanch.

També s’ha previst limitar el creixement excessiu que s’havia dissenyat en els nuclis de Sucs, Raimat i Llívia, dins de la mateixa aposta per trames urbanes compactes, i regular urbanitzacions disperses a l’Horta, que ara es troben fora d’ordenació, a canvi que els seus propietaris assumeixin compromisos urbanístics per millorar serveis.

Nova regulació per l’Horta

La millora de la regulació de l’Horta també és una altra de les prioritats de la nova regulació urbanística. Es busca una major flexibilitat, de manera que es permetrà construir més o menys no en funció de les dimensions de la parcel·la, sinó de forma dinàmica, tenint en compte les necessitats de les explotacions agràries que s’hi ubiquen i del conjunt de l’Horta. També es promourà el reciclatge de les construccions ja existents, per evitar que surti més a compte abandonar una granja i fer-ne una altra de nova que renovar-la. D’aquesta manera es vol fomentar també una major competitivitat del sector primari, que permeti superar els problemes d’envelliment i el necessari relleu generacional. Aquesta és una altra de les vies per promoure la sostenibilitat a la ciutat, com també ho serà la nova ronda verda que embolcallarà Lleida i permetrà gaudir d’opcions d’oci natural.

Tres grans zones comercials

El nou Poum no oblida tampoc la necessària regulació de les activitats comercials. Es creen tres pols principals on es preveu concentrar els grans equipaments: al pla especial de l’estació (on es contempla un centre comercial d’uns 50.000 metres quadrats), al parc de mitjanes superfícies de Torre Salses i la zona de l’Àrea Residencial Estratègica (vora la LL-11 i el Canal de Seròs), que passarà a ser un sector de desenvolupament ordinari amb el nom de SUD R1. L’aposta per la zona de l’estació vol és una indicació ferma de la voluntat de cohesionar la ciutat i promoure tant l’Eix Comercial com la nova Rambla Ferran i la connexió amb Pardinyes amb el centre.

Pel que fa a l’àmbit industrial, es contemplen l’ampliació del polígon de La Creu del Batlle i dels de Camí dels Frares i Cimalsa cap a Torre Solé i Fondo dels Magraners. A més, es manté l’aposta estratègica pel polígon de Torreblanca com a gran reserva de sòl industrial de 703 hectàrees no només del municipi de Lleida, sinó de tot l’àmbit territorial, una aposta que compta amb l’acord de la Generalitat.

Un patrimoni més protegit

Lleida vol protegir millor el seu patrimoni i per aquest motiu el Catàleg de Béns Protegits que incorpora el Poum veurà incrementat el seu abast, tant en nombre de espais inventariats com en el detall de les fitxes. Així es passa de 150 a 506 elements, dels quals 279 són nous i uns altres 72 subdivisió dels actuals (per exemple en la zona del Turó de la Seu Vella). S’introdueixen a más noves qualificacions de Béns Ambientals i Paisatgístics i Béns Naturals a protegir.

Per últim, el nou Poum també defineix noves vies de comunicacions, com una carretera que aprofiti el traçat del Camí de Montcada per millorar l’accés a l’autovia A-14 i una altra que potenciarà el Camí de la Mariola com accés a la variant nord. Pel que fa a l’àmbit ferroviari, es preveu aprofitar la xarxa actual instal·lant nous baixadors que en el futur han de permetre oferir serveis de transport públic de proximitat en forma de tramvia o similars sense necessitat de desplegar noves vies.

Calendari

El document del Poum es portarà a una comissió extraordinària amb els grups al febrer i també passarà pel Consell Assessor d’urbanisme, abans de la seva aprovació inicial en un ple extraordinari. Hi haurà un nou procés d’exposició pública abans que es pugui fer l’aprovació provisional cap al mes de juny. La definitiva quedarà, com és preceptiu, en mans de la Generalitat.

 

Imatge: ©Hermínia Sirvent

Categories: POUM, Planejament, POUM Lleida

Et destaquem...