Regidoria d'Agenda Urbana i Espai Agrari i Regidoria de Sostenibilitat

L’adquisició d’habitatge social i la col·laboració en el projecte Mariola 20.000 són dos dels acords assolits entre la Paeria i la Generalitat ahir dimarts en la reunió que el paer en cap, Fèlix Larrosa, va mantenir amb el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. Larrosa ha explicat que li va demanar al conseller que l’administració catalana exerceixi el dret de tempteig a Lleida, com ha fet en altres poblacions, en els paquets d’habitatges d’entitats financeres als quals tenen opció fons d’inversió. Aquesta possibilitat és inviable per part de l’Ajuntament per qüestions de pressupost. Per això, Larrosa ha reclamat que hi intervingui la Generalitat i que, alhora, agilitzi la transferència d’habitatges per incorporar-los a la Mesa d’Emergència, així com la cessió a L’Oficina Local d’Habitatge de Lleida, gestionada per l’ajuntament, per atendre les necessitats socials que hi ha a la ciutat, ja que podrien destinar-se a reubicar persones grans, per a l’emancipació de joves, etc.

En aquest sentit, Larrosa ha comentat que una entitat financera podria haver gestionat la cessió d’uns 200 habitatges a la Generalitat pel que es podria ampliar el parc immobiliari públic. “S’ha de treballar en el seguiment del parc immobiliari per sumar-hi nous habitatges” i ha afegit que s’ha agilitzar que se’n cedeixin a l’Oficina Local d’Habitatge de Lleida.

Projecte Mariola 20.000

L’alcalde va sortir de la reunió amb el compromís de la Generalitat de participar en el projecte Mariola 20.000, el que significa que “el que vam començar és un bon projecte”. Al gener es preveu signar un conveni on s’especifiqui la col·laboració. Larrosa ha incidit en què la Generalitat hi pot aportar coneixement i experiència, a més d’una injecció econòmica, atès que ha estat present en projectes de regeneració d’altres barris a Catalunya. “L’objectiu en aquest projecte són les persones”, ha remarcat, i s’ha de buscar una sortida conjuntament amb les persones i agents implicades en el projecte. Els veïns i les veïnes del barri han d’expressar quin és el model que volen per al barri i el seu futur. Les enquestes, els processos participatius, etc. són algunes de les eines que s’estan utilitzant per definir el que serà el pla urbanístiques i arquitectònic.

El projecte actuarà sobre 508 pisos (dels quals 6 són locals comercials). D’aquests, 330 es troben en situació regular i una trentena de pisos són de la Generalitat. Després de les diverses inversions que s’han fet en l’espai públic, s’ha d’entrar ara en l’àmbit privat. Per això, s’ha de treballar amb els propietaris dels habitatges perquè els tinguin en condicions, per garantir la seva habitabilitat i per reestructurar quin ha de ser el projecte urbanístic a desenvolupar en els pròxims 8-10 anys.

La intenció, ha assegurat l’alcalde, és comptar amb la participació activa de Foment, perquè és un projecte que l’Ajuntament no pot assumir sol i que és responsabilitat de les diverses administracions, que han d’anar de la mà.

Sobre aquesta qüestió, Larrosa s’ha mostrat sorprès per les manifestacions ciutadanes, amb el suport de formacions polítiques, ja que precisament ha estat l’equip de govern, amb l’alcalde al capdavant, qui ha posat a l’agenda pública l’actuació a la Mariola. Ha conclòs el tema dient que respecta els moviments de caràcter ciutadà, però no els comparteix, donat que s’està seguint el procés establert que comporta un projecte pensat i treballat amb el barri.

Corredor Mediterrani

Un altre dels punts exposats a la reunió va ser la definició del posicionament de Lleida sobre el Corredor Mediterrani i de l’Ebre. Larrosa aposta perquè els traçats, tant del corredor ferroviari mediterrani com el central, convergeixin a Lleida. “Ens fa més capital”, ha subratllat Larrosa, qui ha avançat que la setmana que aviat es reunirà amb el Ministeri de Foment, on també posarà sobre la taula la conversió a l’ample ibèric en internacional, en la línia Saragossa-Montsó-Lleida-Tarragona, i l’accés ferroviari al Port de Tarragona, sent comunicacions que reforcin el paper del territori.

Pla de l’Estació i sistema de rodalies

Pel que fa al Pla de l’Estació, l’alcalde ha qualificat que el seu desenvolupament és cabdal. Ha apuntat que demanarà a Foment la desafectació dels terrenys ferroviaris que estan pendents per avançar en el projecte i perquè s’hi pugui construir la nova estació d’autobusos, així com aplicar la combinació d’usos residencials, comercials, etc.

L’aposta per la sostenibilitat també es veuria en la inversió d’un sistema de transport públic de rodalies. El tren és un element important de transport i ha de tenir una bona connexió, al territori i amb l’Aragó. D’aquesta manera, la nova estació intermodal de Lleida es convertiria en un “hub neuràlgic”. S’han d’unir complicitats entre Ajuntament, Generalitat i Estat per aconseguir aquestes estructures de comunicació.

L’alcalde ha assenyalat que el projecte del Pla de l’Estació ja està dissenyat i ha apuntat que preveu edificis i carrers sobre les vies –no el cobriment a l’ús- i que servirà per fer permeable la connexió entre el centre de la ciutat i els barris de Balàfia i Pardinyes.

Imatge: (c) Ajuntament de Lleida